José María Coronado García va néixer a Madrid el 14 d'agost de 1957, fruit del matrimoni entre José María Coronado Valcárcel, enginyer de telecomunicacions, i de María Rosa García Barajas. Va ser el mitjà de tres fills: les seves dues germanes es diuen África i Patricia.
Sense una vocació clara va matricular-se per a estudiar Dret, però ràpidament va canviar d’opinió i va passar-se a Medicina i en aquesta carrera va durar una mica més: la va abandonar al segon any. Sobre els motius per haver deixat aquests estudis va ser molt clar en una entrevista recent: acabé siendo un perfecto jugador de mus y póker.
El destí, però, li tenia reservat un altre camí: ocasionalment li van oferir de protagonitzar un anunci de whisky i va veure que l’actuació era una bon camí per a guanyar força diners. Sobre aquest episodi de la seva vida l’actor va afirmar en una ocasió: empecé a actuar por mi cara bonita. No tenia vocación. Li van anar sortint petits papers tant a l’Estat Espanyol com a la resta d’Europa i amb els ingressos que va obtenir va obrir una agència de models, una agència de viatges i un restaurant.
Malgrat això mantenia viu el seu objectiu de convertir-se en actor i va decidir prendre classes d’interpretació amb Cristina Rota.
Recordant aquells moments Coronado ha comentat: Cristina Rota me dijo: «Tienes voz y tienes planta. Ahora, todo depende de tu trabajo». Y dije: «¡Pues os vais a enterar!».
Un temps després, l’any 1987, va realitzar el seu debut professional com a actor a l’obra de teatre El público i aquell mateix any va estrenar-se al cine, amb la pel·lícula Waka - Waka, de Kim Densalat.
Va viure intensament aquella dècada dels 80 coincidint amb l’anomenada movida madrileña. En declaracions seves ha recordat: A los 30 ya había vivido tanto que si me hubiera muerto en ese momento tendría que haberlo hecho dando las gracias.
Al llarg de la dècada dels 90 va rodar amb directors tan prestigiosos com Vicente Aranda, a La mirada del otro, Mario Camus a La vuelta de El Coyote o Carlos Saura a Goya en Burdeos per la qual va ser nominat al Goya al millor actor de repartiment.
El Goya finalment el va rebre l’any 2002 pel llargmetratge La caja 507, d'Enrique Urbizu. Amb aquest director va treballar també a La vida mancha i No habrá paz para los malvados, candidata a ser nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula en llengua no anglesa.
La seva activitat cinematogràfica no va significar que deixés de banda el teatre ni la televisió. Pel que fa al teatre, ha participat en obres com El gran mercado del mundo, La señorita Julia, La habitación azul, Paseo romántico por la poesía española o Hamlet, entre d'altres.
Per altra banda, va iniciar-se a la televisió l’any 1989 participant a la sèrie Brigada Central. Després van arribar altres sèries com Hermanos de leche, Periodistas, Código Fuego, RIS Científica o Acusados.
Fruit del seu treball interpretatiu ha fets bones amistats entre actors i actrius. Una d’aquestes amistats és Maribel Verdú. En una entrevista va dir d’ell: Nos conocemos desde hace muchos años, me entiendo bien con él, es uno de los mayores profesionales que existen, te ríes con él, te diviertes, da mucha seguridad y siempre está pendiente de ti. Es un caballero.
La vida de nadie (2002). Pel·lícula dirigida per Eduard Cortés. És un thriller psicològic amb elements de drama que explora temes com la identitat, la mentida i la doble vida.
La història gira al voltant de Emilio Barrero (José Coronado), un home que aparentment té una vida perfecta: una bona feina al Banc d’Espanya, una família feliç amb la seva dona Ágata (Adriana Ozores) i el seu fill, i una situació econòmica estable.
No obstant això, tot és una façana. Emilio no és qui diu ser: en realitat no treballa al Banc d’Espanya i ha estat vivint d’estafes i enganys durant anys. A mesura que la trama avança, la seva doble vida comença a desmoronar-se, sobretot quan coneix Rosana (Marta Etura), una jove estudiant amb qui inicia una relació que acabarà precipitant la seva caiguda.
La pel·lícula reflexiona sobre la fragilitat de la identitat i la necessitat de construir una imatge davant dels altres. Inspirada en casos reals, com el de Jean-Claude Romand (un home francès que va viure anys fent creure a tothom que era metge quan en realitat no ho era), La vida de nadie retrata magistralment la tensió psicològica d'un home atrapat en la seva pròpia mentida.
Va ser ben rebuda per la crítica, destacant la interpretació de José Coronado, la solidesa del guió i la manera en què manté la tensió durant tot el metratge. Va obtenir diversos premis i nominacions, com el Premi Goya al Millor Director Novell per a Eduard Cortés.
La vida mancha (2003). Melodrama dirigit per Enrique Urbizu i protagonitzat per José Coronado, Zay Nuba i Juan Sanz. Es tracta d’una història intimista que explora les relacions familiars, els errors del passat i les segones oportunitats.
La història gira al voltant de Fito (Juan Sanz), un home jove amb un passat conflictiu que decideix refer la seva vida i comença a treballar com a camioner. Al cap d’un temps, torna a la seva vida el seu germà Pedro (José Coronado), que s’havia distanciat de la família i que ara busca reconciliar-se amb ell i amb la seva cunyada, Juana (Zay Nuba).
A mesura que avança la trama, es posen sobre la taula velles ferides, tensions familiars i el pes de les decisions passades. La pel·lícula mostra una Espanya realista i quotidiana, amb un fort component emocional i una narrativa pausada però profunda.
Urbizu aposta per una direcció sòbria, amb un ritme pausat i una gran atenció als detalls emocionals dels personatges. La pel·lícula va rebre bones crítiques per la seva autenticitat i per les interpretacions dels actors, especialment José Coronado, que ofereix una actuació sòlida i matisada.
No habrá paz para los malvados (2011). Thriller dirigit per Enrique Urbizu i protagonitzat per José Coronado, qui interpreta el paper de Santos Trinidad, un policia corrupte i violent que es veu embolicat en un cas d'assassinat.
Santos Trinidad és un inspector de policia amb un passat fosc i problemes amb l'alcohol que comet un triple assassinat en un prostíbul en un rampell de violència. No obstant això, un testimoni aconsegueix escapar i ell inicia una recerca desesperada per eliminar-lo abans que el delati. Paral·lelament, la jutgessa Chacón comença a investigar el crim.
La pel·lícula destaca pel seu to fosc i realista, amb una atmosfera opressiva i una narrativa absorbent. Explora temes com la corrupció, la violència, la redempció i el terrorisme, oferint una visió crua i descarnada del sistema policial i judicial. El personatge de Santos Trinidad és un antiheroi complex, allunyat dels tòpics del policia justicier.
No habrá paz para los malvados va ser molt ben rebuda per la crítica i va triomfar als Premis Goya 2012, on va guanyar sis guardons, incloent Millor Pel·lícula, Millor Director, Millor Actor (José Coronado) i Millor Guió Original. També va ser destacada per la seva posada en escena, el seu guió ben construït i l'excel·lent interpretació de Coronado.
El cuerpo (2012). Thriller de misteri i suspens dirigit per Oriol Paulo i protagonitzat per José Coronado, Belén Rueda, Hugo Silva i Aura Garrido. La pel·lícula combina elements de cinema negre i terror psicològic amb una trama plena de girs inesperats.
Arrenca amb la desaparició del cadàver de Mayka Villaverde (Belén Rueda), una influent dona de negocis, que acaba de morir aquell mateix dia. El seu jove marit Álex Ulloa (Hugo Silva) és el principal sospitós de Jaime Peña (José Coronado), el policia encarregat de la investigació. La pel·lícula ens envolta d’una aura de misteri des del seu inici i juga amb nosaltres en el seu desenvolupament, amb els seus girs argumentals que ens tenen atrapats. Belén Rueda passa breus moments davant la pantalla, però la seva presència es manté tangible en tot moment.
La pel·lícula va tenir una bona acollida per part de la crítica i del públic, destacant-ne la seva direcció, el guió intel·ligent i les interpretacions, especialment la de José Coronado.
Hijo de Caín (2013). Thriller psicològic dirigit per Jesús Monllaó i basat en la novel·la Querido Caín d'Ignacio García-Valiño. La pel·lícula és una producció catalana protagonitzada per José Coronado, Julio Manrique, David Solans i Maria Molins.
Nico (David Solans) és un adolescent brillant però amb una personalitat inquietant. Els seus pares, Carlos (José Coronado) i Coral (Maria Molins), preocupats pel seu comportament distant i la seva obsessió pels escacs, decideixen portar-lo a un psicòleg, Julio Beltrán (Julio Manrique). A mesura que aquest investiga la ment del noi, descobreix aspectes foscos de la seva personalitat que el portaran a revelar un perillós secret familiar.
La pel·lícula combina elements de thriller i drama psicològic, explorant temes com la psicopatia, la manipulació i els conflictes familiars. La trama juga amb el suspens i el misteri, mantenint l'espectador en tensió fins al desenllaç.
Hijo de Caín va rebre bones crítiques, especialment pel seu guió i les interpretacions, en especial la de David Solans en el seu paper de jove inquietant. També es va destacar l’ambientació i la tensió narrativa, que recorden altres thrillers psicològics europeus.
Es por tu bien (2017). Comèdia dirigida per Carlos Therón i protagonitzada per Javier Cámara, José Coronado i Roberto Álamo. Es tracta d’una comèdia que aborda, amb humor i sàtira, els prejudicis generacionals i la sobreprotecció paterna, especialment quan els pares no accepten les parelles de les seves filles.
La història se centra en tres pares, Arturo, Poli i Chus, que veuen com les seves filles es fiquen en relacions amoroses que ells consideren inacceptables. Preocupats i desesperats per rescatar-les de les seves parelles, decideixen unir forces i tramar diferents plans per separar-les.
No obstant això, els seus intents són desastrosos i només aconsegueixen posar-se en ridícul, generar malentesos i, irònicament, reforçar encara més les relacions de les seves filles.
Es por tu bien utilitza la comèdia per tractar problemes de la paternitat moderna, com la sobreprotecció, la por al canvi i els prejudicis sobre les noves generacions i no només busca fer riure, sinó també fer reflexionar sobre com els pares han d’aprendre a deixar anar els seus fills i permetre’ls viure la seva pròpia vida.
Contratiempo (2017). Thriller dirigit per Oriol Paulo i protagonitzat per Mario Casas, Ana Wagener, José Coronado i Bárbara Lennie. La pel·lícula combina elements de misteri i suspens amb girs narratius que mantenen l’espectador en tensió fins al final.
Adrián Doria (Mario Casas) és un jove empresari d’èxit que es troba acusat de l’assassinat de la seva amant, Laura Vidal (Bárbara Lennie). Per defensar-se, contracta Virginia Goodman (Ana Wagener), una prestigiosa advocada especialista en preparar coartades infal·libles. Durant una nit tensa, Virginia interroga Adrián per reconstruir els fets i trobar la millor estratègia de defensa.
A mesura que avança la història, es descobreixen nous detalls i girs inesperats, posant en dubte la versió d’Adrián i revelant una trama de secrets i enganys.
La pel·lícula destaca per la seva estructura narrativa plena de flashbacks i perspectives canviants, fent que l’espectador es qüestioni constantment la veritat dels esdeveniments. També aborda temes com la culpabilitat, la manipulació i les conseqüències de les decisions preses sota pressió.
Contratiempo va rebre molt bones crítiques per la seva direcció, el guió intel·ligent i les actuacions, especialment la d'Ana Wagener. També va ser un èxit comercial, tant a Espanya com internacionalment, i es va convertir en un dels thrillers espanyols més populars dels darrers anys.
Tu hijo (2018). Thriller dirigit per Miguel Ángel Vivas i protagonitzat per José Coronado. Es tracta d’un drama tens i emocional que explora la desesperació d’un pare enfront d’una situació tràgica i violenta.
La història segueix Jaime Jiménez (José Coronado), un metge de Sevilla que veu com la seva vida canvia radicalment quan el seu fill adolescent, Marcos, pateix una pallissa brutal a la sortida d’una discoteca i queda en estat vegetatiu.
Davant la inacció de la policia i la falta de respostes, Jaime decideix prendre la justícia per la seva mà i inicia una investigació personal per trobar els culpables. En aquest procés, descobreix secrets foscos sobre el seu fill i el seu entorn, que el portaran a replantejar-se fins a quin punt coneix realment la seva pròpia família.
La pel·lícula és un thriller carregat de tensió i amb un fort component emocional.
El director Miguel Ángel Vivas juga amb una estètica fosca i un ritme pausat però intens, que accentua la desesperació del protagonista.
Way Down (2021). Thriller dirigit per Jaume Balagueró. La trama gira al voltant d’un ambiciós i elaborat atracament al Banc d’Espanya, un dels edificis més segurs del món.
El protagonista és Thom Laybrick (interpretat per Freddie Highmore), un brillant enginyer reclutat per un carismàtic caçador de tresors, Walter Moreland (Liam Cunningham). L’objectiu és recuperar un valuós tresor enfonsat que el Banc d’Espanya ha confiscat. El repte? La càmera cuirassada del banc és una fortalesa inexpugnable amb un sistema de seguretat únic i desconegut.
El grup organitza l’atracament coincidint amb la final del Mundial de Futbol de 2010, aprofitant el caos dels carrers de Madrid sobretot si Espanya guanya el títol. Amb la ciutat plena de celebracions, l'equip intentarà superar els sistemes de seguretat i escapar sense ser atrapats pel cap de seguretat del banc, Gustavo Medina (José Coronado).
Way Down és una coproducció entre Espanya, França i els Estats Units, amb un estil de thriller de robatori al més pur estil d’Ocean’s Eleven. Va destacar pels seus efectes especials i el ritme frenètic.
La família perfecta (2021). Comèdia dirigida per Arantxa Echevarría. La pel·lícula té com a protagonista Belén Rueda, qui interpreta Lucía, una dona perfeccionista i burgesa que creu tenir una vida ideal fins que coneix la família de la núvia del seu fill, una família caòtica i molt diferent de la seva amb Miguel (José Coronado) al capdavant.
Lucía ha dedicat tota la seva vida a construir una imatge de família perfecta. Té un marit amb èxit i un fill brillant, i creu que tot està sota control. Però quan el seu fill Pablo (Gonzalo Ramos) li presenta la seva promesa, Sara (Carolina Yuste), i la seva excèntrica família, Lucía comença a veure com el seu món estructurat es desfà. Sara és una jove independent i lliure, amb una mare desenfadada i una família sorollosa i espontània. El xoc entre aquests dos mons provoca situacions hilarants i reveladores, i Lucía es replanteja els seus ideals i les seves prioritats.
La familia perfecta és una comèdia amb tocs de sàtira social que reflexiona sobre les aparences, els prejudicis i la diversitat de models familiars. A través de l’humor i de situacions absurdes, la pel·lícula qüestiona el concepte de perfecció i mostra que la felicitat sovint es troba en la imperfecció i la diversitat.
