La plaça del Pi

i guaitem cap amunt a la Plaça del Pi, ens toparem amb la representació de Sant Miquel, patró dels revenedors, que presideix un dels balcons de la plaça. L'obra, originàriament de Salvador Escala i realitzada l'any 1685 va ser destruïda durant la guerra civil i reconstruïda l'any 1957 per Josep Martrús. Té la inscripció:


SERENITAS
QUIS UT DEUS?
DIENT VN PARE / NOSTRE Y VNA AVE MARIA / DEVANT DEL ARCANGEL S(ANT) MIQV / EL GVANYARAN 40 DIES DE PERDO / CONCEDITS PER LO ILLVSTRISSIM Y / REVERENDISSIM S. DON FRA ALONS / DE SOTOMAYOR ARCABISBE / DE BARCELONA VUY A 31 DE IVLIOL / 1679

QUI COM DÉU?
DIENT UN PARENOSTRE I UNA AVE MARIA DAVANT DE L'ARCANGEL SANT MIQUEL GUANYARAN 40 DIES DE PERDÓ CONCEDITS PER L'IL·LUSTRÍSSIM I REVERENDÍSSIM SR. D. FRA. ALONS DE SOTOMAYOR ARQUEBISBE DE BARCELONA, AVUI A 31 DE JULIOL 1679

L'ESGLÉSIA DEL PI

Està documentada l'existència, fora de les muralles, d'una església romànica dedicada a Santa Maria del Pi, però l'església gòtica tal i com la coneixem va ser edificada de l'any 1319 al 1391 (aproximadament) i és d'un gòtic pur, d'una sola nau amb capelles laterals.
A la façana principal té una gran rosassa de 10 metres de diàmetre.

El seu campanar és un dels elements més característics d'aquesta església. Dissenyat per l'arquitecte Bartomeu Mas, l'any 1461, s'eleva 54 metres i es d'estructura octagonal. Al 1714, disposava de tres campanes:

L'Andreua, la primera en ser col·locada l'any 1669
La Josepa, el 1695 i
La Vicenta, el 1710

Posteriorment, encara se'n van col·locar tres més:

L'Antònia, el 1774, la més gran de totes elles, amb 1,40 metres de diàmetre i de 1.806 quilos de pes,
La Maria, el 1793 i la darrera,
L'Esquirol, el 1818.