arcelona, com a totes les grans ciutats emmurallades, tenia diverses portes d'entrada. D'algunes encara se'n poden trobar restes o referències clares a la ciutat, en d'altres casos s'han d'escoltar detingudament els ressons de les veus de l'antiguitat per recordar la seva ubicació. Anem a conèixer-les una mica.
LA PORTA FERRISA
La Porta Ferrisa és un dels exemples de porta amb un viu record després dels segles: una font, amb un mosaic de rajoles decorades a ma, recorda que en aquell punt es trobava la porta que va donar nom a tot el carrer que hi portava: el carrer Portaferrisa. En aquest mosaic s'hi troben representats barcelonins i barcelonines que passegen al llarg de la muralla, entre parades de tot tipus. Aquesta font data del 1680 (les rajoles van ser incorporades al 1959, obra de Joan Baptista Guivernau). La seva història és la següent: el 1680, el rector del col·legi de Betlem, dels jesuïtes, va demanar al Consell de Cent de poder traslladar una font que estava situada al costat del col·legi fins a un altre indret. El motiu era que en aquella ubicació els jesuïtes volien construir una capella i es van comprometre a constuir-ne una de nova allà on li fos indicat. Els consellers van aprovar el canvi i van indicar el nou lloc d'ubicació: en una de les torres del Portal de Ferrissa, la del costat de mar. La torre a desaparegut totalment, però la font ha perdurat al llarg dels segles. La seva importància era gran ja que constituïa el subministrament d'aigua potable a les cases de l'entorn. Abans que existís aquesta font els ciutadans i ciutadanes d'aquest indret es veien amb la feixuga tasca d'anar a buscar, a diari, aigua fora les muralles, a la font més propera que era la ubicada al carrer del Carme, perquè hem de 
recordar que la ciutat del 1700 encara no disposava d'aigua corrent a les cases.
El carrer Portaferrisa no s'ha anomenat així des de sempre. Al seu encreuament amb el carrer del Pi i la plaça Cucurulla es trobava una figuera. No era un arbre com qualsevol altre. Era d'aquells que la gent el fa seu donant-li un nom i aquest va ser Cucurella. A aquesta figuera, al poc temps, se li va sumar a l'honor de tenir un nom propi, el de donar nom al carrer que l'acull. No va ser fins a la construcció de la Porta Ferrisa que se li va canviar el nom.
La Porta Ferrisa s'anomenà així perquè estava decorada amb claus de ferro o bronze. Es diu que aquesta porta podria provenir de la ciutat d'Almeria i que hauria estat portada per Ramon Berenguer, com a símbol de victòria. No s'ha pogut confirmar.
El carrer Portaferrisa mai no va tenir la distinció i grandiositat del carrer de Montcada però sempre, a la seva tradició menestral, va afegir una clara vocació senyorívola que va atraure a perruquers de renom, tendes de robes fines, pastisseries i xocolateries, llibreries...
Gravats antics també ens recorden que la Porta Ferrisa, com a molts d'altres indrets, va servir de defensa a la ciutat.
EL PORTAL DE L'ÀNGEL
El que avui coneixem com el Portal del Àngel era una de les portes de la ciutat coneguda com al Portal dels Orbs. Rebia aquest nom perquè al seu entorn s'aplegaven una gran comunitat de cecs. No era un cas únic. Els cecs, en aquells temps, tenien el costum de fer-ho, ja que d'aquesta manera se sentien més segurs.
El canvi del nom del Portal es va produir a causa d'un suposat miracle. A començaments del segle XV va arribar a Barcelona Fra Vicenç Ferrer i quan es disposava a entrar a la ciutat pel Portal dels Orbs es va dirigir a la multitud amb la gran oratòria que el caracteritzava, remarcant que la ciutat de Barcelona estava fortament protegida per Déu i per il·lustrar-ho va comentar que havia vist, sobre el Portal a un jove amb ales, armadura i una espasa en flames. En acabar de dir això, la gent va començar a veure'l i van sentir que l'àngel els va dir: "Sóc l'Àngel Custodi, i obeint la voluntat del Senyor vetllo per la ciutat de Barcelona". Com és lògic, a partir d'aquest moment se li va començar a anomenar Portal del Àngel.
Al 1714, i molt abans, aquest portal era el primer que s'obria a la ciutat i el darrer en tancar-se. El motiu era molt clar: l'intens tràfic de persones i carruatges. Era el camí que conduïa a la vil·la de Gràcia i ja des de les tres de la matinada sortien des d'aquest indret gran quantitat de diligències i tartanes mentre entraven els carros dels pagesos plens de mercaderies. Aquests pagesos, després de descarregar els seus carros, oferien als barcelonins el servei de buidar-los les letrines. El servei, de gran utilitat per a la ciutadania, era una font immillorable d'adobs per a les seves terres.
LA PORTA DE SANTA MADRONA
El portal de Santa Madrona o de les Drassanes es troba actualment en perfecte estat. Significava una de les sortides cap a Montjuïc i va ser el darrer tram de muralla construit al segle XV. En aquesta porta encara es conserva la porta de fusta, el pont llevadís i els marlets de coronament.
LA PORTA DE TALLERS
El portal de Tallers era per on els pagesos entraven les mercaderies.