A l’inici de la pel·lícula una papallona blanca ens condueix, amb el seu vol erràtic, des dels tumultuosos carrers del mercat de Gukje, passant pel port coreà de Busan, fins a la terrassa d’un edifici on dos ancians, en Duk-soo i la Youngja, contemplen els vaixells ancorats a la llunyania. Estem a punt d’encetar el personal viatge de Duk-soo a través de 60 anys de la seva vida, seguint els seus records... que no deixen de ser la història recent de Corea.
El recorregut s’inicia el desembre de 1950 amb l’inici de la guerra fratricida entre les dues Corees. La població civil està sent evacuada de Hungnam i entre ella trobem al nostre protagonista, llavors un nen, amb els seus pares i les seves germanes. Van a pujar al vaixell que els ha de portar a lloc segur , però quan estan a punt d’aconseguir-ho la petita Maksoon, que anava carregada a les espatlles de Duk-soo cau a l’aigua sense que ell pugui fer res per evitar-ho. El seu pare baixa a per ella, però abans li diu al seu fill: “si no torno, tu ets el cap de família, i això vol dir que passi el que passi la família és el primer”. El pare no aconsegueix tornar ni Maksoon tampoc, però les paraules del pare pesaran com una llosa sobre Duk-soo al llarg de tota la vida.
Deu anys després, a l’any 1960, trobem a Duk-soo migrant a Alemanya per a treballar a les mines de carbó i poder així guanyar més diners per a la seva família en una feina dura i perillosa. A Alemanya coneixerà a Youngja, el seu gran amor. Un cop torna a la seva terra, presenciarem com compra una petita botiga al mercat, lluita per tirar-la endavant i veiem també com és juga novament la vida treballant com a personal tècnic a la guerra de la veïna Vietnam.
Oda al meu pare és una de les pel·lícules més taquilleres del cinema coreà, la segona més vista de tota la seva història. El seu director, JK Youn, amb només 5 pel·lícules més al seu currículum, sap desenvolupar aquesta complexa història d’una manera emotiva en certs moments i espectacular en d’altres.
El paper de Duk-soo està interpretat per Jeong-min Hwang, un actor que porta 35 treballs realitzats però que és un perfecte desconegut a occident i a Youngja li dona vida Yunjin Kim, la Sun Kwon de la sèrie Lost (Perdidos).
Una pel·lícula que ens parla de la força d’una promesa, dels lligams de la família, de la perseverança en els objectius que ens marquem i de com, de vegades, la vida ens canvia el rumb sense que podem fer-hi gran cosa. Una bona mostra de cinema coreà de qualitat, inspirat potser en la gran obraForrest Gump.
