La II Guerra Mundial s’inicià oficialment amb un pacte secret de no agressió entre el III Reich alemany i la URSS en el qual els dos exercits es repartiren Polònia: les forces alemanyes van envair el país per l’oest i les forces soviètiques per l’est. Va ser una guerra llampec i l’exercit polonès, malgrat la valerosa resistència que va oposar, no va poder resistir el potencial bèl·lic atacant més enllà d’uns pocs dies.

Després va arribar la brutal repressió que van patir els seus habitants i les persones que en van ser deportades els anys següents. Són tristament cèlebres els camps d’extermini nazis situats en territori polonès, amb noms de record tan infame com Auschwitz-Birkenau o Treblinka on van morir milions de jueus. És sabut que Polònia era llar de la major població jueva d’Europa.

Mentre no era enviada a aquests camps d’extermini, la població jueva era reclosa en ghettos, on malvivien mancats de les coses més bàsiques: amb tota la perversitat del llenguatge, els alemanys anomenaven a aquests llocs ”territoris jueus autònoms”.

Una mostra més de l’ús pervers del llenguatge el trobem en el que anomenaven Endlösung der Judenfrage, és a dir, “la solució final a la qüestió jueva”. Al darrera d’aquest nom s’amagava el pla per a dur a terme el genocidi del poble jueu amb el seu assassinat massiu, constant i sistemàtic.

A l’any 1978 la televisió americana va realitzar una sèrie composada per 5 episodis, amb una durada total de 475 minuts, que va commoure al públic de tot el món. El seu títol era molt explícit: Holocaust. A través dels seus episodis seguim les penúries passades per una família de jueus alemanys, els Weiss, i vivim a través d’ells tota la repressió patida al llarg dels anys que va durar la II Guerra Mundial... una obra que va remoure consciències i que van recordar que encara quedaven moltes atrocitats per destapar. Destaca el paper que fa Meryl Streep com un dels personatges centrals i fil conductor de la història.

Steven Spielberg va portar al cinema una poderosa història relacionada amb els camps d’extermini nazis: La llista de Schindler (1991). Recull el viatge iniciàtic d’un empresari alemany, Oskar Schindler (Liam Neeson), que vol aprofitar-se’n dels presos jueus per a obtenir mà d’obra gratuïta per a la seva fàbrica. Un dia, fortuïtament, assisteix a la total liquidació del ghetto de Cracòvia, i aquest fet el marca profundament i li dóna un nou punt de vista: decideix aprofitar la seva privilegiada posició per a salvar de l’extermini al màxim nombre de persones possibles, reclamant més i més treballadors i treballadores per a la seva indústria. Va aconseguir salvar de la mort segura a 1.200 persones, recloses en el camp de concentració de Paszów. En acabar la guerra, Schindler va rebre de les persones que havia salvat un anell amb la inscripció: «Qui salva una sola vida, salva el món sencer».

El cine havia mostrat repetides vegades a milers de jueus, reclosos en llocs miserables, privats de tot i esperant desesperats la seva mort. Però a l’any 2001, sota la direcció de Jon Avnet, va arribar la notable mini sèrie Rebel·lió a Polònia on es recorda la revolta armada que va dur a terme un grup de resistència jueu des de dins del ghetto de Varsòvia. Mal armats però molt ben organitzats van plantar cara a l’exercit alemany i el van obligar a arrasar-los amb la seva poderosa maquinària bèl·lica. Molts –la majoria- van morir dempeus, lluitant per la seva dignitat, i d’altres van aconseguir sortir amb vida per poder lluitar un altre dia. Algunes d’aquelles persones, un cop acabada la guerra, van ajudar a la formació de l’estat d’Israel. La sèrie està protagonitzada per Leelee Sobieski, Hank Azaria, David Schwimmer, Jon Voight i Donald Sutherland.

Al mateix ghetto de Varsòvia transcorre la història que ens relata El pianista (2002), la poètica obra de Roman Polanski basada en les memòries autobiogràfiques del músic jueu polonès Władysław Szpilman, que va salvar la seva vida en situació extrema, gràcies al seu art tocant el piano i de com aquest do va commoure a un oficial alemany, que el va ajudar a sobreviure.

A l’any 2008 va estrenar-se la pel·lícula El noi del pijama de ratlles, basada en la novel·la del mateix títol publicada el 2006 i escrita per l’irlandès John Boyne. Coneixem a través d’ella a Bruno, un noi alemany de 9 anys que, a l’any 1942, s’ha de desplaçar amb la seva família al nou destí del seu pare, un militar que ha de dirigir el que el noi anomena Out-With. En Bruno s’avorreix molt a casa i mira sovint per la finestra a l’exterior de la casa, des d’on veu unes tanques de filferro dins les quals es passegen tot el dia unes persones, portant sempre posat el mateix pijama de ratlles. Un dia pren contacte amb un altre nen de la seva edat, que es troba dins del tancat, en Shmuel, i estableixen una innocent amistat. Poc a poc Bruno descobrirà que el seu pare dirigeix Auschwitz i anirà descobrint amb horror tot el que passa en realitat al seu interior. L’obra conté un missatge terrible: el despertar d’uns ulls infantils i sense malícia a l’extrema crueltat d’una realitat que no pot arribar a assumir.

La complexitat d’aquesta història contrasta amb la volguda simplicitat argumental de l'emotiva La vida és Bella de Roberto Benigni, on una família jueva és deportada a un camp de concentració nazi i allí el pare inventarà mil i una històries per a convèncer al seu fill que tot allò només és un joc i fer-li d’aquesta manera l’experiència més suportable. La pel·lícula sap treure comicitat i emoció d’una de les experiències més terribles que podem imaginar.

Els nens i les nenes tenen la estranya capacitat d’elevar-se per entre mig de les calamitats més grans i viure simplement com infants... Això queda ben palès a la pel·lícula El diari d’Anna Frank (2009), basada en el famós i verídic diari personal de la noia que dóna títol a la pel·lícula. Durant l’ocupació nazi a Holanda, una família jueva, els Frank comparteixen amagatall amb els van Daan a les golfes de la casa del senyor Krater. Amagats del món en un captiveri forçat, la filla petita dels Frank, l’Anna, escriu al seu diari tot allò que li passa pel cap al llarg dels dos anys que va durar el captiveri, del ‘42 al ’44. Poc abans de la fi de la II Guerra Mundial les persones que es trobaven refugiades en aquest amagatall van ser descobertes i detingudes pels nazis. Aquí es va interrompre el diari. De totes elles només el pare, Otto Frank, va sobreviure i va ser qui va encarregar-se de donar a conèixer al món el diari de la seva filla.

La redada (La Rafle) és una pel·lícula francesa del 2010 que narra com el col·laboracionista govern del General Pétain havia signat un pacte amb el govern alemany. Al juliol del ’42 els gendarmes de la policia francesa reberen l’ordre de detenir i conduir a la deportació als ciutadans francesos d’origen jueu: els presos serien conduïts a unes “zones” que els nazis havien preparat per a ells, allà a Polònia. Molts ciutadans francesos van empeltar-se de l’antisemitisme, aplaudint els fets, mentre d’altres van jugar-se la vida per ajudar-los. Aquesta és la història, honesta, d’aquells fets, plena d’humanitat i d’horror. Pots veure-la des d’aquest enllaç. 

La solució final nazi, com podem veure, ha estat molt documentada en multitud de pel·lícules. Menys coneguda i publicitada va ser la repressió i les matances dutes a terme pels soviètics. Una massacre que fou negada al llarg de molts anys va ser la de Katyn en la que van ser assassinats pels soviètics oficials de l’exercit polonès, oficials de policia, terratinents, propietaris de fàbriques, advocats i sacerdots. En total s’estima que van ser executats, acusats de nacionalistes i d’activistes contrarevolucionaris, en pocs dies, d’entre 25.700 a 30.000 persones. A l’any 2007, una pel·lícula titulada precisament Katyn va relatar minuciosament tots els fets succeïts en aquells terribles dies. El pare del seu director, Andrzej Wajda, va ser una de les víctimes. L’obra es troba íntegra a YouTube

Sense cap mena de dubte, el cinema ha servit, en gran manera, per a donar a conèixer els fets que van tenir lloc al llarg de la II Guerra Mundial i perquè mantinguem actives totes les senyals d’alerta, perquè uns fets com aquests no tornin a passar mai més...  Què no tornin a passar mai més? És que no està passant ja a diferents indrets del món?