Julianne Moore, la pèl-roja més cèlebre des de Katherine Hepburn, és una actriu que ha sabut conduir sàviament la seva carrera com a actriu des dels seus inicis. Sembla ser que ja des de molt joveneta ho va tenir molt clar. Com ella mateixa recorda, “estava a l’institut i un dia vaig veure a Meryl Streep a la portada de la revista Time. Per algun motiu, veure-ho em va impressionar enormement. Quan vaig arribar a casa li vaig dir al meu pare: “Crec que vull fer el mateix que fa ella””.
Es va posar davant les càmeres per a la televisió quan tenia 25 anys, per a fer aparicions en sèries i TV Movies. Després van venir els seus papers en pel·lícules com ara The Hand That Rocks the Cradle (La mano que mece la cuna, 1992) però la seva gran oportunitat per a tenir un paper més destacat va venir amb Short Cuts (Vidas cruzadas, 1993) de Robert Altman.
A partir d’aquest moment Julianne va conduir la seva trajectòria artística molt intel·ligentment, combinant pel·lícules comercials amb d’altres més intel·lectuals i independents, treballant per a directors tan prestigiosos i variats com Louis Malle, Neil Jordan, Steven Spielberg, Alfonso Cuarón, Paul Thomas Anderson, Todd Haynes, Gus Van Sant o el propi Robert Altman i donant vida a personatges sortits de plomes tan notables i diverses com Anton Txékhov, Samuel Beckett, Oscar Wilde o Graham Greene. El còctel resultant de tota aquesta notable combinació ha estat brillant, ple de matisos i amb multitud de fragàncies.
Mentre tant, als seus 55 anys no està gens preocupada per l’edat: “per a mi envellir és tot un privilegi –va declarar en una entrevista– i vull creure que seré capaç de fer-ho de la manera més natural possible. Per a mi, anar complint anys és com experimentar una bonica progressió. I vull arribar a complir cent anys, si és possible. Sens dubte ho intentaré”.
Actualment, reparteix el seu temps entre la interpretació i l’escriptura. A l’any 2007 va declarar a la revista Parade: “des de la meva adolescència, sempre m’ha agradat escriure. Desitjo llençar-me a una carrera literària, és un desig que em té totalment ocupada. Escriure és una activitat que pot fer un mateix, sense cap intervenció exterior, al contrari que l’ofici d’actriu que no pot fer-se més que en el marc d’una col·laboració”. I com no podia ser d’una altra manera en una persona tan decidida i disciplinada com ella, actualment ja ha publicat diversos llibres infantils com les històries de Freckleface Strawberry, una nena panotxa que ha d’enfrontar-se cada dia als prejudicis que mostren els altres nens i nenes davant del color dels seus cabells i de la seva pell. Naturalment, els seus escrits enllacen profundament amb la seva manera de ser: “Una de les coses més importants que acostumo a dir als meus fills és que el que importa de nosaltres no és el nostre exterior, sinó el que hi ha dins: qui som, què pensem, com ens comportem... això és el que defineix el nostre valor com a persones”.
Com sempre, et deixo amb una selecció d’algunes de les seves pel·lícules més notables...
NINE MONTHS (Nueve meses, 1995). Dirigida per Chris Columbus, Julianne va tenir l’oportunitat de demostrar les seves dots per a la comèdia, al costat d’un Hugh Grant en els moments més brillants de la seva carrera. Tots dos encarnen a una feliç parella, en Samuel i la Rebecca, que viuen una plàcida vida fins que decideixen tenir un fill. Aquest fet i les coses que d’ell es deriven tindran per a ells més conseqüències de les esperades. Una deliciosa comèdia amb les estimulants presències de Joan Cusack, Jeff Goldblum i Robin Williams.
ASSASSINS (1995). El mateix any que s’estrenava la pel·lícula anterior va veure la llum una intensa història d’acció dirigida per Richard Donner, tot un especialista en el gènere. El trio protagonista estava format per Julianne Moore, Sylvester Stallone i Antonio Banderas i va llençar definitivament a la fama a l’actriu encarnant a Electra, una experta en informàtica, que fa servir els seus coneixements per a realitzar operacions il·legals sense adonar-se’n que en una d’aquestes accions es posarà en un bon merder.
THE LOST WORLD: JARASSIC PARK (El mundo perdido, 1997). A la segona pel·lícula de la saga de Jurassic Park se’ns dona a conèixer l’existència d’una segona illa, on es criaven els dinosaures abans de ser traslladats al parc temàtic. Ian Malcolm (Jeff Goldblum) retorna a l’illa per a rescatar a la professora Sarah Harding (Julianne Moore), encara que com és d’esperar, les coses es complicaran força. Va estar dirigida per Steven Spielberg sobre una novel·la de Michael Crichton i va significar un gran èxit de taquilla.
MAGNOLIA (1999). Magnolia és una gran història coral, d’aquest tipus de pel·lícules en les que un grup de personatges van entrecreuant-se al llarg del seu fil argumental, amb històries inconnexes que sovint tenen algun tipus d'unió. El gènere ha deixat grans pel·lícules. De manera ràpida em venen al cap obres tan destacables com Jugando con el corazón (Playing by Heart), Love Actually, Paris, je t'aime o Vidas cruzadas (Short Cuts), per posar només uns exemples. Una gran mostra de cinema independent, dirigida per Paul Thomas Anderson i que va comptar amb un esplèndid elenc d’actors i actrius com Tom Cruise, Jason Robards, William H. Macy o Philip Seymour Hoffman, a banda de la pròpia Julianne Moore.
EVOLUTION (2001). En aquesta pel·lícula Julianne retorna a la comèdia, interpretant a l’atractiva i maldestra doctora Allison que comparteix protagonisme amb el doctor Ira Kane (David Duchovny), el professor Harry Block (Orlando Jones) i Wayne (Seann William Scott). Junts hauran d’unir esforços per combatre un terrible perill que ha arribat a la Terra provinent de l’espai, per mitjà d’un meteorit. Una esbojarrada pel·lícula de ciència ficció on les coses semblen fugir totalment de control mentre un petit grup de científics intenta trobar una solució a la greu amenaça que viu el planeta. Història entretinguda, interpretada de manera molt solvent i dirigida amb ofici per Ivan Reitman.
LLIGANT CAPS (2001). Lligant caps és una pel·lícula dramàtica basada en la novel·la del mateix títol d’Annie Proulx, guanyadora del Premi Pulitzer d'Obres de Ficció a l’any 1994.És la història de Quoyle (Kevin Spacey), el viu retrat d’un perdedor, d’una persona a la que tot a la vida se li torça i que no acaba de trobar el rumb fins que marxa a un lloc solitari i apartat de tot el món: un petit poble pesquer de Terranova on, en companyia de la seva filla, refarà la seva vida treballant de reporter en un petit diari local. Iniciarà també una relació sentimental amb Wavey Prowse (Julianne Moore) que li donarà un nou sentit al seu món. La pel·lícula compta també amb les sempre grans presencies de Judi Dench, Cate Blanchett i Scott Glenn i està dirigida esplèndidament pel director suec Lasse Hallström, que aporta la seva habitual sensibilitat.
LES HORES (2002).La pel·lícula Les hores ens mostra un dia en la vida de tres dones separades pel temps: al 1923 seguim a Virgínia Wolf (Nicole Kidman) mentre es trobava escrivint la novel·la Mrs. Dallowey, al 1951 vivim un dia a la vida de Laura Brown (Julianne Moore) una depressiva mestressa de casa i al 2001 compartim un frenètic dia a la vida de Clarissa Vaughan (Meryl Streep) mentre prepara una festa-homenatge a un vell amic. Com diuen a la pròpia pel·lícula, es tracta de “tota la vida d’una dona en un sol dia”, un dia molt particular en la vida de totes tres, connectades còsmicament, d’una manera subtil. Dirigida per Stephen Daldry.
FREEDOMLAND (El color del crim, 2006). Intens drama policial a l’entorn de Brenda Martin (Julianne Moore), una dona que denuncia a la policia el robatori del seu cotxe per la força, per afegir més tard que dins del cotxe s’hi trobava el seu fillet petit. A la seva declaració afirma també que l’assaltant era un home de raça negre però no sap aportar més informació. El detectiu que porta el cas, Lorenzo Council (Samuel L. Jackson) troba massa llacunes en la descripció dels fets que descriu la dona i creu que darrera de la història se n’hi amaga una altra de subjacent. Mentre tant, al carrer, els fets estan portant una forta tensió entre la població negre del barri i la policia. Intriga, drama personal i conflicte social, en una pel·lícula de Joe Roth.
BLINDNESS (A cegues, 2008). La història arrenca d’un fet inusual: la gent, sense unes causes aparents, s’està quedant cega i la societat no li està trobant una cura a aquesta particular epidèmia. Amb aquest punt de partida, en realitat la pel·lícula ens vol parlar de les estranyes i cruels reaccions que la societat por tenir davant de certes circumstàncies i sobre la fragilitat de la nostra civilització. Per fer-ho, seguim a un grupet de persones, unides casualment pel destí i que intenten, plegades, sobreviure a la terrible realitat que els ha tocat viure. Basada en la novel·la de l’escriptor portuguès José Saramago, titulada “Assaig sobre la ceguesa”, està protagonitzada per Julianne Moore i Mark Ruffalo i està dirigida per Fernando Meirelles.
STILL ALICE (Sempre Alice, 2014). Finalment a Sempre Alice ens trobem davant la pel·lícula que va portar a Julianne Moore a obtenir l’Oscar a Millor Actriu. A la pel·lícula ens acostem a la vida de la Doctora Alice Howland (Julianne Moore), una prestigiosa professora de psicologia cognitiva a Harvard, especialitzada en lingüística. Té una vida feliç al costat del seu marit en John (Alec Baldwin) i dels seus tres fills ja grans, especialment amb la seva filla Lydia (Kristen Stewart), amb la qual està molt unida. Però sobtadament tota la seva vida trontolla quan descobreix que té alzheimer. A partir d’aquell moment ella i la seva família s’enfronten a una realitat familiar totalment nova.
