Wes Craven

Scream, la trilogia

"La vida és com una gran pel·lícula... però no pots escollir el gènere".

Scream, pel·lícula dirigida per Wes Craven, s'emmarca en el subgènere cinematogràfic anomenat Slasher, terme provinent del saxó slash (ganivetada). Les pel·lícules Slasher són aquelles en les que trobem a un psicòpata que assassina despietadament a joves que generalment es troben en una situació d'aïllament circumstancial i sovint sense la participació directe de gent adulta. Una altra constant en aquestes pel·lícules és la presència del que els encunyadors del concepte han anomenat "final girl" (la darrera noia) que defineix a la noia que acaba viva al final, enfrontant-se al psicòpata: una persona intel·ligent, forta mentalment, deductiva i valenta que arriba sempre a desemmascarar a l'assassí.

El gènere ha aportat grans clàssics en la seva modalitat: podem considerar precursores del gènere les pel·lícules de la saga Halloween de John Carpenter, seguides de prop per la també prolífica saga Divendes 13 de Sean S. Cunningham o la saga estrenada a l'Estat Espanyol com a Pesadilla en Elm Street de Wes Craven... totes elles components d'un gènere que va iniciar-se a finals dels 70', que es va estendre amb força al llarg dels '80 i que pels anys '90 ja havia perdut molta pistonada fins a l'estrena de Scream que li va significar una forta revitalització amb títols com Sé lo que hicisteis el último verano, Leyenda urbana, Jason X, Destino final, Cherry falls...

Perquè doncs destaca Scream enmig de totes les altres? Un dels èxits de la saga rau en el fet que combina perfectament els elements tradicionals d'històries slasher amb una certa dosi d'ironia intel·ligent i uns moments de lúcida autocrítica.

RANDY EL FILÒSOF

El personatge de Randy Meeks, depenent d'un videoclub i expert en pel·lícules de terror elabora al llarg de les tres primeres pel·lícules de la saga uns manaments a tenir en compte...

PRIMERA PELI DE LA SAGA. Explica les regles d'or per a sobreviure en una pel·lícula de terror. Regla número 1: Mai no pots tenir sexe. Sexe és igual a mort. Només tenen possibilitats de sobreviure les persones verges. Regla número 2: Mai no pots veure alcohol ni drogar-te. És un pecat i podem considerar-la una extensió de la regla número 1. I regla número 3: Mai sota cap circumstància hem de dir "Ara torno" perquè és una garantia de que mai no tornaràs.

SEGONA PELI DE LA SAGA. Segons Randy, les segones parts de les pel·lícules de terror també tenen les seves normes. Regla número 1: la quantitat d'assassinats és més gran i Regla número 2: Les escenes dels crims estan molt més treballades.

I finalment també té normes per a la TERCERA PELI DE LA SAGA. En aquestes també en destaca tres de regles. Regla número 1. L'assassí serà en una tercera entrega gairebé sobrehumà. Regla número 2. Hem d'oblidar tot el que sabem del passat. Tot pot canviar. I regla número 3: tots els personatges, inclús els protagonistes, poden morir.

La trilogia original i sobre la qual va aquest post va ser estrenada els anys 1996, 1997 i 2000. Onze anys més tard, l'any 2011, es va estrenar una quarta entrega, pel·lícula no inclosa en aquest comentari.

Perquè veure, actualment, aquesta trilogia? Per una raó molt senzilla: podem contemplar unes pel·lícules que tenen tots els components que han fet gran el gènere però que a la vegada porten incorporada una mirada crítica i irònica sobre elles mateixes.

I finalment, ens quedem amb una frase extreta de la pròpia pel·lícula:
Has sentit alguna vegada un ganivet travessant la carn humana i rascant l'os que hi ha sota?