òpera rock

Jesus Christ Superstar, una visió diferent

 

A l'any 1973, el director de cinema canadenc Norman Jewison, que acabava de completar el gran musical El violinista a la teulada, va encarar un nou repte: portar al cinema l'exitosa òpera rock Jesus Christ Superstar, que havia triomfat a Broadway i a la seva gira per París, Londres i Sidney. Eren temps de canvis i l'obra mirava la darrera setmana de vida de Jesús de Natzareth amb una nova mirada i una posada en escena molt influenciada per una estètica hippie. 
 
Filmada a Israel, Jewison va aprofitar bona part dels intèrprets de l'obra teatral per a fer que a la pel·lícula repetissin paper. Així és que el notable paper de Judas Iscariot - tal com ho havia fet a Broadway-  va córrer a càrrec del cantant Carl Anderson, possiblement el protagonista d'aquesta òpera rock. També van repetir paper Barry Dennen (Pilat), Yvonne Elliman (Maria Magdalena) i Bob Bigham (Caifàs). Ted Neeley, que a l'obra original havia interpretat petits papers i que era l'artista reserva per al paper de Jesús, va ser aquí el responsable d'interpretar-lo.
 
No hi ha escenes parlades, així que estem davant d'un musical en el sentit més estricte de la paraula, amb un argument que ens presenta una reflexió sobre la vella història de Jesús, tants i tants cops repetida però des d'una mirada més actual i posant sobre la taula preguntes, moltes preguntes que els personatges d'aquesta història no saben respondre...
 

Judes, es troba desconcertat. Allò que un temps abans havien començat amb il·lusió i esperança ara se'ls està anant de les mans i es veu que acabarà malament. I Judes, un cop mort, envoltat d'àngels radiants, llença les seves preguntes als quatre vents: no hauria estat millor planificar-ho d'una altra manera? Potser havien triat un temps massa antic en una terra estranya. Si s'hagués provat avui, amb els mitjans de comunicació moderns potser tot hauria estat millor...  "No em mal interpretis, només vull saber" va cantant-li Judes a Jesús.

Maria Magdalena també es troba desconcertada. Ha descobert l'amor gràcies a Jesús, un amor com no havia sentit mai per ningú, però no sap com estimar-lo . "Què m'està succeint? Oi que té una mica de gràcia que jo em trobi en aquesta posició? Jo sóc la que sempre ha estat tan calmada, tan freda, mai esclava de l'amor, sempre controlant la situació... M'espanta tant!"

Veiem als apòstols absents de tots els problemes que els envolten i només preocupats per si és veritat que van cap a Jerusalem. "Explica'ns, digues que és el que passarà..." van cantant a cor, incapaços de veure la tragèdia que està a punt de succeir.

I en mig de tot aquest mar de dubtes i de preguntes sense respostes, un Jesús cansat, que veu que la fi s'acosta, s'acomiada dels seus companys i prega Déu que el que ha de passar passi el més ràpid possible.

Ens trobem davant d'una història coral que gira entorn d'un personatge, Jesús el natzarè, i on els personatges secundaris prenen un especial protagonisme, mostrant-nos les seves particulars visions.

Els fets es precipiten i tot arriba a la fi. Maria i Pere canten junts:

"Només vull seguir-te, però ara el teu camí s'ha trencat.
Tinc l'ànima trista per aquesta visió. Digues que ha estat un somni.
Ara ho comprenc. Abans jo no sabia la veritat de la teva missió.
Comença de nou. Es pot intentar. Tot ha estat un somni".

Un bon musical, una original posada en escena i una reflexió sobre la Passió de Jesús vista amb una mirada escèptica i alternativa. Tota una proposta perenne per a un personatge etern!