El 18 de gener de 1904 Archibald Alexander Leach va néixer a la localitat anglesa de Bristol, aquell que seria conegut anys més tard amb el nom artístic de Cary Grant. Era el segon fill del matrimoni format per Elias James Leach, treballador d’una fàbrica de roba, i de Elisie Maria Kingdon, costurera de professió. El seu germà gran, John William, va morir abans que Archibald naixés, d’una meningitis tuberculosa, un dia abans que complís el seu primer aniversari.
Elisie, la mare, va ensenyar a Archibald a cantar i a ballar i va mostrar sempre interès perquè aprengués a tocar el piano. Malgrat tot, la relació entre tots dos mai no va ser bona. Amb els anys l’actor va culpar a les males experiències amb la seva mare de la seva mala relació amb les dones. Quan ell només tenia 9 anys, el seu pare va ingressar a la seva mare a una institució mental, al Glenside Hospital, i li va dir al seu fill que la mare s’havia marxar a fer unes llargues vacances i van traslladar-se a casa dels avis. Aquesta revelació va crear en ell un fort ressentiment vers la seva mare. No va ser fins l’any 1935, quan acabava de complir els 31 anys, que va descobrir la veritat sobre la seva mare i va fer llavors les gestions necessàries perquè deixés la institució.
Tornant a la seva infantesa, l’any 1915 va ingressar a la Fairfield Grammar School de Bristol. Allí va destacar principalment pel seu virtuosisme en els esports i per la seva bona planta. Tan una cosa com altra el van convertir en una figura popular, però també com un alumne rebel que va ser recordat per un dels seus antics mestres com el nen entremaliat que sempre feia soroll a la darrera fila i que mai feia les seves tasques.
El 13 de març de 1918, quan tenia 14 anys va ser expulsat del col·legi per circumstàncies que mai no han quedat prou clares. Alguns han afirmat que va pretendre intencionadament que l’expulsessin de l’escola per unir-se a la companyia Pender’s Troupe, dedicada a espectacles de balls acrobàtics on va acabar aprenent a caminar amb xanques a banda de practicar les seves acrobàcies i la seva habilitat per a la pantomima. Amb ells va recorre tot el Regne Unit i després, amb 16 anys, van marxar als Estats Units amb el seu espectacle. Aquest país el va seduir i va decidir no retornar a Bristol quan el grup va completar la gira.
Als Estats Units va formar part del grup Knockabout Comediants actuant al Palace Theater de Broadway i més tard es va integrar al The Walking Stanleys amb alguns antics membres del Pender’s Troup. Finalment se li van obrir les portes del cinema amb una modesta aparició com a mariner al curt Singapore Sue (1931). Gràcies a aquest insignificant paper va conèixer a Jesse L. Lasky, cofundador de la Paramount Pictures i a B.P. Schulberg, el seu director general. Fruit d’aquest encontre i d’una prova de pantalla va signar un contracte per 5 anys amb la Paramount amb un salari de 450 dòlars a la setmana. L’acord es va tancar amb una condició imprescindible: havia de canviar el seu nom per un altre de més sonor. Aquí va néixer l’actor Cary Grant.
A partir d’aquest moment va aparèixer a un grapat de pel·lícules. 8 a l’any 1932, 6 al 1933, 5 al 1934... una gran quantitat de treballs que no el van convertir en una gran estrella però si en un nom de ràpida popularització. D’aquesta època és una divertida anècdota. Expliquen que a l’any 1932, quan Mae West, guionista i actriu, cercava parella per a la pel·lícula No sóc cap àngel, va conèixer a Grant i, després de veure la seva planta, va afirmar: si pot parlar, el contracto.
Al 1936 va decidir no renovar contracte amb cap estudi i treballar per lliure sense lligams. Va ser el primer gran actor de Hollywood en fer una cosa semblant.
Les primeres pel·lícules memorables van arribar amb Quina fera de nena! (1938), Vivir para gozar (1938), Històries de Filadelfia (1940), Sospita (1941)... que van significar l’inici d’una carrera plena d’èxits en els que va compartir pantalla amb les actrius més celebres del seu temps: Marlene Dietrich, Mae West, Grace Kelly, Marilyn Monroe, Rita Hayworth, Katharine Hepburn, Sophia Loren, Joan Fontaine, Ingrid Bergman, Ginger Rogers, Doris Day, Deborah Kerr, Audrey Hepburn… apareixent en 76 pel·lícules, amb un bon grapat d’obres mestres dels directors més prestigiosos, i malgrat tot només va rebre un Oscar honorífic per tota la seva carrera a l’any 1970. Està clar que no va ser un dels nens mimats de Hollywood!
La seva vida sentimental va ser molt poc estable. Va casar-se amb Virginia Cherrill (1934-1935), amb Barbara Hutton (1942-1945), amb Betsy Drake (1949-1962), amb Dyan Cannon (1965-1968) i amb Barbara Harris (1981-fins al moment de la seva mort al 1986 ). S’ha parlat molt de la possibilitat que molts dels seus matrimonis haguessin estat orquestrats pels estudis a fi de combatre els rumors sobre la seva homosexualitat, que perjudicaven molt la seva imatge de galant. El que si és ben sabut que en tots els seus matrimonis es van signar contractes prematrimonials.
Planant per darrera de tots els seus matrimonis va romandre la seva relació amb el també actor Randolph Scott. Es van conèixer a l’any 1932, en el rodatge de Sábado de juerga (Hot Saturday) i des d’aquell moment va establir-se una relació íntima entre tots dos, que no van defugir de mostrar obertament en fotografies i encontres públics. Els estudis es van posicionar en contra d’aquella relació i van pressionar a la parella perquè trenquessin la relació, però la veritat és que aquesta es va mantenir al llarg de tota la vida.
De fet, un maître de l’antic hotel Beverly Hillcrest va escriure a les seves memòries que va veure a tots dos, en diverses ocasions, asseguts a la part més reservada del restaurant agafats de les mans. Eren els anys ’70 i revelaven una relació maleïda per la societat, però que va perviure més de 40 anys.
Fruit de tots els seus matrimonis només va tenir una filla, la Jennifer, amb Dyan Cannon, un fet que va marcar molt la vida de Grant. Va declarar en una ocasió: la meva vida va canviar el dia que va néixer Jennifer. He arribat a pensar que la raó per la que estem en aquesta terra és per a procrear. Deixar alguna cosa enrere. No les pel·lícules, perquè saps que no crec que les meves pel·lícules durin gaire un cop que m’hagi marxat. Però un altre esser humà si que és important. Un pensament molt noble pel que fa a la seva filla, però molt equivocat pel que fa a la pervivència de la seva obra com actor.
Un detall peculiar de la seva personalitat rau en el fet que Grant va guardar totes les joguines d’infància i adolescència de la Jennifer en una habitació d’alta seguretat, que havia fet instal·lar expressament a la seva casa. Jennifer va atribuir això al fet que, quan era un nen, el seu pare va perdre tot el que tenia durant els bombardejos alemanys a Bristol, a la Segona Guerra Mundial.
L’actor es va mantenir actiu fins el darrer moment. El 29 de novembre de 1986, quan es trobava preparant una actuació al Teatre Adler a Davenport (Iowa) va patir una hemorràgia cerebral. Va ser traslladat ràpidament a l’hospital, però no van poder salvar-li la vida. Tenia 82 anys. Van retornar el seu cos a Califòrnia on va ser incinerat i, complint el seu desig, les seves cendres van ser escampades per l’Oceà Pacífic.
Quina fera de nena! (Bringing Up Baby, 1938). Estrenada a l’Estat Espanyol com La fiera de mi niña és una comèdia screwball dirigida per Howard Hawks. Aquesta pel·lícula està considerada una de les obres mestres d’aquest tipus de comèdia, caracteritzat per les seves trames extravagants, diàlegs ràpids i humor absurd.
La història segueix les peripècies d'un paleontòleg anomenat David Huxley (Cary Grant), que està a punt de casar-se amb una dona rica i controladora. Tot canvia quan coneix una dona excèntrica anomenada Susan Vance (Katharine Hepburn), que té un lleopard anomenat Baby com a mascota. Les seves vides es tornen completament caòtiques a mesura que es veuen involucrats en situacions còmiques en les que té molt a veure l'escapada del lleopard per la ciutat.
La pel·lícula va ser la primera de les quatre col·laboracions de Cary Grant i Katharine Hepburn a la pantalla gran. La seva química i la seva capacitat per interpretar els diàlegs ràpids i les situacions còmiques van ser uns dels punts forts de la pel·lícula.
Malgrat ser ara considerada una de les grans comèdies clàssiques de Hollywood, Quina fera de nena! no va tenir èxit a les taquilles quan es va estrenar. Va ser un dels molts exemples de pel·lícules que no van ser reconegudes en el seu moment, però que amb el temps van guanyar un estatus de culte.
Pots accedir a més informació aquí.
Vivir para gozar (Holiday, 1938) Comèdia romàntica dirigida per George Cukor, basada en l’obra de teatre homònima escrita per Philip Barry. La pel·lícula destaca pel seu elenc principal, encapçalat per Cary Grant i Katharine Hepburn.
La trama de Vivir para gozar gira a l’entorn d’una jove i rica dona anomenada Julia Seton (Doris Nolan) que està compromesa amb Johnny Case (Cary Grant), un home amb l’esperit lliure. Quan Julia el porta a casa seva per a conèixer a la seva família per Nadal, Johnny se n’adona de les diferències fonamentals entre la seva manera de veure la vida i a la que aspira la Julia. Mentre això passa, la Lidia (Katharine Hepburn), germana de Julia, no pot evitar sentir-se atreta per l’enfocament de la vida de Johnny i la seva manera desinhibida d’afrontar-la.
Vivir para gozar va ser la tercera pel·lícula en la que Katharine Hepburn i Cary Grant van treballar junts, després de La gran aventura de Silvia (1935) i Quina fera de nena! (1938) i encara tornarien col·laborar plegats a Històries de Filadelfia (1940), aconseguint en totes elles interpretacions magnètiques, on la seva bona química va quedar ben palesa. A banda d’això, la direcció de George Cukor, tot un especialista en comèdies, va saber treure el millor dels actors, mantenint sempre un aire fresc i desenfadat i creant un model de pel·lícula que posteriorment va ser la inspiració de moltes altres obres del seu gènere.
Històries de Filadèlfia (Philadelphia Story, 1940). Divertida comèdia àcida dirigida per George Cukor que estava basada en una obra de teatre de Philip Barry, que havia tingut un gran èxit a Broadway.
La història que narra la pel·lícula gira entorn de Tracy Lord (Katherine Hepburn), una dona de rica i sofisticada de Filadèlfia, que està a punt de casar-se per segona vegada. No obstant això, la seva vida es complica quan el seu exmarit, Dexter Haven (Cary Grant), retorna a la seva vida juntament amb dos periodistes de la revista Spy, interpretats per James Stewart i Ruth Hussey, que estan interessats en cobrir la boda. La pel·lícula té un desenllaç ple d’ironia, mals entesos, falses aparences i una exquisida representació de l’alta societat.
La pel·lícula és coneguda per les actuacions brillants del seu repartiment. James Stewart va guanyar un Oscar com a Millor Actor Principal i Katherine Hepburn va rebre també una nominació a Millor Actriu. També va guanyar l’Oscar al millor guió adaptat i va estar nominada al Millor Director, Millor pel·lícula i Millor Actriu Secundària per a Ruth Hussey. La química entre els personatges i el diàleg astut i enginyós són altres elements que han fet d’Històries de Filadèlfia una de les comèdies romàntiques més estimades del cinema clàssic de Hollywood.
Pots accedir a més informació aquí.
Sospita (Suspicion, 1941). Es tracta d’una pel·lícula de suspens i misteri del mestre del gènere Alfred Hitchcock, basada en la novel·la de Francis Iles titulada Before the Fast.
Aquesta obra significa la primera col·laboració entre Alfred Hitchcock i Cary Grant. Hitch va saber veure en l’etern seductor que era Cary Grant una potencialitat obscura i ambigua. I a Sospita apareix un nou Grant interpretant a Johnnie, un personatge de mirada tèrbola, que ens fa sospitar en tot moment una manca d’honestedat en els seus actes. La receptora dels seu sospitós comportament és la vulnerable i fràgil Lina (Joan Fontaine). La pel·lícula ens fa cavalcar al llarg de tot el seu metratge sobre una ambigüitat constant al voltant de Johnnie en un joc pervers de pors infundades... o no?
Arsènic i puntes de coixí (Arsenic and Old Laces, 1944). Pel·lícula estrenada a l’Estat Espanyol com Arsénico por compasión, és una comèdia dirigida per Frank Capra que està basada en una obra de teatre homònima de Joseph Kesselring, que va ser un èxit a Broadway abans de ser adaptada a la pantalla gran.
La trama de la pel·lícula gira entorn de Mortimer Brewster (Cary Grant), un famós crític de teatre que es casa amb la seva enamorada Elaine Harper (Priscilla Lane). Quan Mortimer visita la seva excèntrica família per anunciar les seves noces, descobreix que les seves tietes, les germanes Abby i Martha Brewster, interpretades per Josephine Hull i Jean Adair, han estat assassinant, per compasió, vells inofensius amb una beguda enverinada. Mortimer intenta desfer-se de les proves dels assassinats abans no sigui massa tard.
La pel·lícula està plena de diàlegs enginyosos i situacions còmiques que fan servir l'absurd i l'humor negre per aconseguir situacions hilarants.
Pots accedir a més informació aquí.
Encadenados (Notorious, 1946). Segona col·laboració entre Alfred Hitchcock i Cary Grant en una altra pel·lícula de suspens. En aquest cas Grant va pompartir protagonisme amb Ingrid Bergman.
La trama de la pel·lícula Encadenados se centra en la història de la protagonista, Alicia Huberman (Ingrid Bergman), filla d'un espia nazi condemnat, que és reclutada pel govern dels Estats Units per infiltrar-se en una organització nazi a Sud-amèrica, després de la Segona Guerra Mundial. L'agent del govern, T.R. Devlin (Cary Grant), és l'encarregat de supervisar i dirigir l'operació. Durant aquesta perillosa missió, Alicia i Devlin es veuran immersos en una trama d'intriga i amor que posarà a prova les seves emocions i lleialtats.
La relació entre Alicia i Devlin forma el nucli de la pel·lícula, ja que es desplega una tensió sexual i emocional entre ells mentre tracten d'aconseguir informació vital sobre les activitats dels nazis. Claude Rains interpreta a Alexander Sebastian, un home ric i sospitós de conspirador nazi que es converteix en el punt focal de la investigació i la intriga.
L’obra destaca per la seva trama intel·ligent, la direcció magistral d'Hitchcock i les notables actuacions del seu elenc. Encadenados és una obra clàssica del cinema i està considerada com una de les millors pel·lícules de Hitchcock i una de les grans de la història del cinema.
Me siento rejuvenecer (Monkey Business, 1952). Comèdia dirigida per Howard Hawks i basada en una obra de teatre homònima de Samson Raphaelson.
La trama de la pel·lícula gira entorn d'una situació còmica i peculiar. Un científic anomenat Dr. Barnaby Fulton (Cary Grant), treballa en un laboratori buscant una fórmula que reverteixi el procés d’envelliment. Un dia, per un error, ell i la seva esposa, interpretada per Ginger Rogers, consumeixen una fórmula experimental per accident. El resultat és que tots dos comencen a comportar-se de manera molt més jove, amb conseqüències còmiques i situacions compromeses.
Marilyn Monroe té un paper secundari a la pel·lícula com la secretària del Dr. Fulton, i la seva presència a la pel·lícula afegeix un al·licient més.
La pel·lícula va ser una oportunitat inusual per Ginger Rogers, coneguda per les seves aparicions cinematogràfiques amb Fred Astaire en films musicals. A Me siento rejuvenecer, va interpretar un paper diferent, en una comèdia més tradicional. La seva actuació va ser àmpliament elogiada i va demostrar la seva versatilitat com actriu.
Atrapa a un ladrón (To Catch a Thief, 1955). Pel·lícula dirigida per Alfred Hitchcock que es desenvolupa a la Costa Blava de la Riviera francesa i està protagonitzada per Cary Grant i Grace Kelly en els papers principals. Atrapa a un ladrón és una barreja d'intriga, comèdia i romanç.
La història de la pel·lícula se centra en John Robie (Cary Grant), un exlladre de joies conegut com El Gat que s'ha retirat de la vida criminal i viu tranquil·lament a la Costa Blava. Però quan comencen a sorgir robatoris de joies en els que fan servir la mateixa tècnica que utilitzava Robie, la policia comença a sospitar que ell pot ser el culpable. Per demostrar la seva innocència, Robie decideix atrapar al veritable lladre i netejar el seu nom.
Grace Kelly interpreta Frances Stevens, una rica i atractiva turista que es creua amb Robie i s'implica en la recerca del lladre i es va creant una relació romàntica amb Robie al llarg de la pel·lícula.
La pel·lícula és coneguda per les seves espectaculars escenes filmades a la Costa Blava, que mostren els paisatges mediterranis i els luxosos entorns amb elegància i estil. El treball del director de fotografia Robert Burks va ser aclamat per aquesta pel·lícula.
Aquesta va ser la tercera col·laboració d’Alfred Hitchcock amb Cary Grant després de Sospita (1941) i Encadenados (1946) i encara tornarien a treballar junts uns anys més tard a Perseguit per la mort (1959)
Perseguit per la mort (North by Northwest, 1959). Thriller dirigit per Alfred Hitchcock i que constitueix un clàssic indiscutible del seu gènere.
La trama de la pel·lícula segueix a Roger Thornhill (Cary Grant), un home de negocis que es veu involucrat en una intriga de doble joc i espionatge quan és confós amb un agent secret anomenat George Kaplan. Thornhill és acusat d'espionatge i és perseguit per les autoritats, així com per agents enemics del seu país. En la recerca per netejar el seu nom i descobrir la veritat, es veu immers en una sèrie de situacions perilloses i emocionants que el porten de Nova York a les planures d'Illinois i, finalment, al mont Rushmore.
Perseguit per la mort és coneguda per les seves escenes d'acció espectaculars i innovadores, incloent-hi la famosa seqüència de la persecució en un camp de blat i la batalla final a les cares dels presidents esculpides a la muntanya del mont Rushmore.
Charada (Charade, 1963). Pel·lícula d’intriga amb uns certs tocs de comèdia, dirigida per Stanley Donen i protagonitzada per Cary Grant i Audrey Hepburn en els papers principals.
La història de Charada se centra en Reggie Lampert (Audrey Hepburn), una dona que torna a París després d'un viatge i descobreix que el seu marit ha estat assassinat i que uns homes estan intentant aconseguir informació sobre una quantitat de diners que el seu marit va robar-los abans de morir. El personatge de Cary Grant, Peter Joshua, entra en escena com un home que Reggie coneix a París i que la vol ajudar a resoldre l'enigma que envolta el robatori i l'assassinat del seu marit. No obstant això, Reggie no està segura de si pot confiar en Peter Joshua o si ell té altres intencions.
La trama de la pel·lícula està plena d'intriga, enganys i personatges misteriosos, i Reggie es veu involucrada en una sèrie d'esdeveniments inesperats mentre intenta desxifrar el que va passar realment. Charada es caracteritza per la seva trama complexa i l'àgil diàleg. La química entre Audrey Hepburn i Cary Grant funciona, malgrat la diferència d’edat entre tots dos a l’hora de filmar la pel·lícula: ell tenia 59 anys i ella tot just n’havia fet 34.
L’actor, un cop més, va fer servir les seves dots humorístiques fent moltes bromes al llarg de rodatge, principalment a l’Audrey, de qui va aconseguir reaccions autèntiques i espontànies.
Per la seva banda, Audrey Hepburn llueix al llarg de la cinta diversos models dissenyats per Hubert de Givenchy, models que després de la seva estrena van esdevenir clàssics de la moda.
La pel·lícula també destaca per la seva banda sonora, composta per Henry Mancini, que ha esdevingut una part icònica de la pel·lícula i és omnipresent al llarg de tota la història.