amor diferent

Amor particular fet públic

Lluís Llach a Verges, 2007

 

L'any 1984 Lluís Llach treia al mercat el seu disc T'estimo. En aquest disc varem descobrir grans temes com No abarateixis el somni, Tinc un clavell per tu o Fills d'Hiroshima. Però hi havia un que encapçalava el disc i que brillava amb llum pròpia: Amor particular, la declaració d'amor més tendra i honesta que un cantant hagi fet mai al seu públic. Montserrat Minobis va escriure d'aquest disc: "Una autèntica declaració de principis. I de sentiments. I de vivències." Podem escoltar al començament de la cançó:

"Com t’ho podria dir
perquè em fos senzill, i et fos veritat,
que sovint em sé tan a prop teu, si canto,
que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes,
i penso que no he gosat mai ni dir-t’ho,
que em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo".

I és que sempre ha existit una gran comunió entre el públic i Lluís Llach, lluny de divismes i mitomanies, construïda en moments difícils on la seva veu cridava al combat, sempre pacífic, contra una dictadura podrida però també més tard contra una democràcia que ens feia abaratir constantment el nostre somni.

A la seva declaració d'amor particular, Lluis Llach ens feia també compartir amb ell les seves pors i neguits:

"Que passaran els anys,
i vindrà l’adéu, com així ha de ser,
i em pregunto si trobaré el gest correcte,
i sabré acostumar-me a la teva absència,
però tot això serà una altra història,
ara vull agrair-te tant temps que fa que t’estimo".

L'adéu va arribar 23 anys després i va saber trobar el gest correcte. Va ser al seu estimat poble de Verges, en una gran carpa, l'any 2007. Naturalment, va interpretar també l'Amor particular en el seu comiat en un moment altament emotiu. Aquesta és la versió que encapçala aquest post. La seva cançó ens quedarà per sempre.


Versió d'Amor particular interpretada per Manu Guix.


LLetra de la cançó

Com t’ho podria dir
perquè em fos senzill, i et fos veritat,
que sovint em sé tan a prop teu, si canto,
que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes,
i penso que no he gosat mai ni dir-t’ho,
que em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.

Que junts hem caminat,
en la joia junts, en la pena junts,
i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots
i en la nostra partida sempre m’has donat un bon joc.
Per tot això i coses que t’amago
em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.

T’estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T’estimo, i et sóc gelós
i el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa;
t’estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...

Que passaran els anys,
i vindrà l’adéu, com així ha de ser,
i em pregunto si trobaré el gest correcte,
i sabré acostumar-me a la teva absència,
però tot això serà una altra història,
ara vull agrair-te tant temps que fa que t’estimo.

T’estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T’estimo, i et sóc gelós
i el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa;
t’estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...

 

Amors... diferents