Avui parlem

Avui parlem de... la Guerra del Vietnam


Encara que la Guerra del Vietnam s’emmarca dins d’un conflicte molt ampli, iniciat amb l’anomenada Guerra d’Indonèsia, el conflicte del que parlaré en aquest post és el que va començar el 8 de març de 1965, moment en que les forces nord-americanes van entrar activament en el conflicte, després d’una provocació nord-vietnamita. En aquesta data van desembarcar a la base de Da Nang un contingent de 3.500 marines que van sumar-se als 22.500 assessors que ja es trobaven al Vietnam.  Lyndon B. Johnson va ser el president encarregat de donar les ordres. La presència de les forces nord-americanes va anar pujant ràpidament els anys següents, fins a sobrepassar els 500.000 homes.

La guerra es va allargar fins l’any 1973, moment en que els nord-americans van retirar-se del Vietnam deixant al darrera unes 60.000 baixes i més de 300.000 ferits entre les seves tropes, 8 anys després del seu inici.

A continuació, et presento una selecció de pel·lícules que parlen –des de diverses perspectives– de la guerra possiblement més controvertida de tota la història dels Estats Units d’Amèrica: la Guerra del Vietnam.


EL CAÇADOR 

Primera gran pel·lícula sobre la Guerra de Vietnam, dirigida per Michael Cimino l’any 1978, molt poc temps després de la retirada de les forces americanes de la confrontació.

Ens mostra la vida de tres joves de Clairton, una petita població de Pennsilvània: Michael (Robert De Niro), Steven (John Savage) i Nick (Christopher Walken). Tots tres han estat cridats a files per marxar cap a Vietnam. Els coneixem en la seva quotidianitat: al treball, en el seus moments d’esbarjo o de més intimitat... i serem testimonis de com les seves vides canvien radicalment després de les horribles experiències que hauran de viure en territori vietnamita.

El nois alegres i ingenus que van marxar de Clairton ja mai no tornaran... perquè encara més difícil que tornar, és fer-ho i aconseguir reiniciar la vida d’abans.

Una narració dura i a estones esfereïdora sobre els racons desconeguts, on poc viatjar la ment humana en situacions extremes, i la fortalesa necessària per trobar la sortida.

Podem veure a una Meryl Streep molt joveneta, en un dels seus primers papers per al cinema.

 

APOCALYPSE NOW 

Una altra gran pel·lícula feta just l’any següent va ser Apocalypse Now (1979), dirigida per Francis Ford Coppola. Va filmar-la entre la segona i la tercera pel·lícules de El Padrí i té com a missió mostrar la brutalitat de la guerra i de com de fàcil és perdre tot rastre d’humanitat en un entorn totalment deshumanitzat.

En el viatge tenebrós i a estones iniciàtic del capità Benjamin L. Willard (Martin Sheen) a la recerca i cacera del proscrit Coronel Walter E. Kurtz (Marlon Brando), en un paper breu però de gran intensitat, va trobant-se al llarg del camí personatges i situacions surrealistes i esperpèntiques, com l’encontre amb Bill Kilgore (Robert Duvall), Tinent Coronel de la Cavalleria Aèria i surfista apassionat, que té el ritual de llençar les seves bombes napalm al ritme de les Valkiries de Wagner; o les actuacions que fan tres playmates a la selva profunda per animar a les tropes, en racons perduts de la jungla; o la plantació francesa, més enllà del front i de la guerra, on una comunitat lluita per conservar un paratge en el que porten vivint-hi més de 80 anys; o el fotògraf (Dennis Hopper) que cobreix el dia a dia del Coronel Kurtz obsessivament amb la seva càmera... retaule decrèpit de violència, degeneració i mort en una obra no exempta d’una rebuscada poètica.

 

PLATOON 

Més tard, a l’any 1986, Oliver Stone va dirigir Platoon, una pel·lícula on trobem contraposades les maneres d’actuar de dos sergents de la mateixa unitat: Elias (Willem Dafoe), humà i considerat, i Barnes (Tom Berenger), curtit i deshumanitzat. I com a espectador i coprotagonista dels enfrontaments que es creen entre ells, el soldat Chris (Charlie Sheen), un jove allistat voluntàriament per anar al Vietnam, idealista i inexpert a parts iguals, que haurà d’endurir-se ràpidament per a poder sobreviure.

Una gran oportunitat per a veure en papers secundaris a un sempre efectiu Forest Whitaker, a Keith David i a un Johnny Depp, en un dels seus primers papers al cine, interpretant a un personatge al que no li arribem ni a escoltar la veu.

Aquesta és la primera d’una trilogia de pel·lícules dirigides per Oliver Stone coneguda com la trilogia sobre Vietnam. Després de Platoon van seguir Nascut el 4 de juliol (1989) de la que en parlo més avall i El cel i la terra (1993), tres visions crítiques i desencisades d’una persona, Oliver Stone, que va allistar-se voluntari a la Guerra de Vietnam i que va viure en primera persona aquell infern, on va ser ferit en dues ocasions.

Va obtenir per a Platoon l’Oscar a la Millor Direcció.

 

LA JAQUETA METÀL·LICA 

Diuen queStanley Kubrick va crear una obra mestra en cada gènere i aquesta és la seva gran aportació a la Guerra del Vietnam: Full Metal Jacket (La Jaqueta Metàl·lica, 1987) Ens presenta a un grup de cadets, que acaben de ser incorporats a l’exercit nord-americà , a l’any 1967. Els seguim a través de la seva instrucció com a infants de marina a Parish Island. Seguim de prop un d’aquests nois, James T. 'Joker' Davis (Matthew Modine) i coneixem a un personatge inoblidable: el sergent instructor Hartman (R. Lee Ermey), dèspota, dur i despietat, que protagonitza algunes de les escenes més icòniques de la pel·lícula.

Més tard seguim a Davis fins a l’ofensiva de Tet, enmig d’entorn urbà, ja al gener de 1968. Davis és periodista en el diari militar Barres i Estrelles i és enviat a Phu Bai per a cobrir els combats que s’estan produint. El reporter amb el seu característic sarcasme porta escrit al casc Born to kill (nascut per a matar) i a la jaqueta du una xapa amb el signe de la pau: tot un contrasentit com el que viuen a diari els soldats americans, en una terra estrangera i en una despietada guerra que no acaben d’entendre.

 

HAMBURGER HILL 

El Turó de l’Hamburguesa (Hamburger Hill, 1987) narra la història d’una d’aquestes gestes bèl·liques absurdes, que sempre es troben presents a totes les guerres:

L’11 de maig de 1969 el 3r Batalló de la 101 Divisió Aerotransportada va informar sobre la presència de tropes enemigues al turó 937, a la vall d’Ashau. El màxim comanament de de Divisió, el Tinent Coronel Weldon Honeycutt, va ordenar l’ocupació del turó i l’aniquilació de les forces nord-vietnamites. L’atac de la 101 va iniciar-se el 12 de maig i per aconseguir l’objectiu van necessitar 11 intents a causa de la bona fortificació de les tropes enemigues, la duresa de la seva orografia, les fortes pluges, l’acció constant dels insectes i les altes temperatures. L’acció va completar-se el dia 20 de maig, deixant darrera seu un terrible rastre de sang i de baixes. Dos dies després d’aconseguir la victòria, davant la perplexitat de les tropes, van rebre l’ordre d’abandonar la posició.

El turó 937 va ser batejat per les tropes americanes combatents, fent ús d’un macabre sentit de l’humor, com el Turó de l’Hamburguesa, fent referència a tots els cadàvers trinxats que van quedar per tota la seva falda.

L’episodi va quedar reflectit a la pel·lícula Hamburger Hill, que va estar dirigida per John Irvin i va estar protagonitzada per Dylan McDermott en el paper del Sergent Adam Frantz, personatge central en el fil argumental de la història.

 

GOOD MORNING, VIETMAN 

I ara li toca el torn a una obra ben diferent: Good Morning, Vietnam és la història de Adrian Cronauer (Robin Williams), disc-jockey de ràdio, que es enviat a Saigon a fer-se càrrec d’una àmplia franja horària de l’emissora de l’exèrcit nord-americà a Vietnam. 

El seu estil irreverent i transgressor i el seu crit de guerra al començament de les seves emissions, amb un sonor “Goooooood morning, Vietnam!!” captiva ràpidament a la tropa al ritme del rock & roll que emet i de les seves paròdies i divertiments... però les seves emissions no senten igual de bé als seus superiors immediats, que veuen en ell una revolució dels valors tradicionals a la ràdio militar. Naturalment, tot això li acabarà portant molts problemes.

Good morning, Vietnam(1987) va estar dirigida per Barry Levinson i és una pel·lícula feta molt a mida de les facultats interpretatives de Robin Williams, paper que li va valdre la nominació a l’Oscar a Millor Actor.  Està acompanyat de Forest Whitaker com a Edward Garlick, un paper que desenvolupa brillantment.

La història alterna comèdia i drama en una narració agra-dolça, al ritme de temes dels anys ’60. Una oportunitat única per a veure imatges de guerra, destrucció, atemptats i disturbis al ritme melòdic del What a wonderful world de Louis Armstrong!

 

NASCUT EL 4 DE JULIOL 

Retornem ara a la obra d’Oliver Stone amb Nascut el 4 de juliol (Born on the Fourth of July, 1989). En aquesta pel·lícula en aproximem a uns anys en las vida d’un personatge real, Ron Kovic, nascut precisament el 4 de juliol, Dia de la Independència, que va marxar a la Guerra de Vietnam i que va ser ferit per una bala, com a conseqüència de la qual va quedar paraplègic. La seva vida va fer-se miques tot just en la seva flor, però Kovic va treure forces d’enmig el defalliment i va convertir-se en un convençut activista antimilitarista, en una lluita en la que encara està immers. És seva la poderosa frase: “La guerra no és la resposta. La violència no és la solució. Un món més pacífic és possible.

Oliver Stone va triar per encarnar a Kovic a les pantalles a Tom Cruise, en un dels seus grans papers, pel qual va estar nominat a l’Oscar com a Millor Actor. Una curiositat: Cruise va néixer el 3 de juliol de 1962, només un dia abans que Kovic.

El més interessant de la pel·lícula és el fet del canvi que es produeix al llarg del seu metratge en les idees i principis del seu protagonista, en especial sobre la guerra, a través de tres parts ben diferenciades: la vida de Kovic abans de la guerra, la seva estada a Vietnam i finalment, el seu retorn a casa. Una dura pel·lícula per a reflexionar sobre totes les guerres.

 

CORS DE FERRO 

També Brian De Palma va fer la seva particular aproximació a la Guerra del Vietnam amb una dura pel·lícula basada en fets reals. El seu títol és Casualties of War, que pot traduir-se per Les víctimes de la guerra, encara que va estrenar-se a l’Estat Espanyol amb el nom de Corazones de Hierro (1989). El fet que es descriu va tenir lloc a Vietnam, a l’any 1966, i es troba enregistrat amb el nom d’incident al turó 192, fet recollit pel periodista del New York Times Daniel Lang: una patrulla de soldats nord-americans en una missió de reconeixement varen segrestar, violar i assassinar a una noia vietnamita. Només un d’ells, el soldat Max Eriksson (Michael J. Fox), es va negar a participar en aquests brutals fets. De tornada de la missió, Eriksson va posar els fets en coneixements dels seus immediats superiors i aquests van intentar silenciar-ho. El sergent que manava la missió, Tony Meserve (Sean Penn) va ser el principal inductor dels fets succeïts durant la missió.

Amb aquesta pel·lícula, Brian de Palma va posar sobre la taula un nou horror de la Guerra de Vietnam i, per extensió, de totes les guerres: els abusos comesos per les tropes sobre la població civil.

Aquest particular collage sobre la Guerra del Vietnam no estaria complet sense aquesta gran peça.

 

CAMÍ A LA GUERRA 

Darrera de tota guerra hi ha un rerefons polític i unes decisions que marquen el seu inici, el seu desenvolupament i la seva conclusió. A Camí a la guerra (Path to War, 2002) el director John Frankenheimer va intentar reconstruir aquells tempestuosos anys en una TV Movie que arrenca quan, després de l’assassinat de John F. Kennedy, el 22 de novembre de 1963, el seu sots-president Lyndon B. Johnson (Michael Gambon) va ocupar el seu lloc, convertint-se així en el 36è president dels Estats Units d’Amèrica.

Dotze mesos més tard, va presentar-se a les eleccions del 1964 i va ser reelegit amb la majoria més amplia aconseguida mai en unes eleccions nord-americanes. Aquest és el punt de partida d’uns anys que acabarien sent molt foscos i dolorosos per al poble americà, en els que desenes de milers de joves moririen lluny de casa seva en una guerra estratègica no desitjada.

Al llarg de les seves 2 hores i 44 minuts anem seguint els moments clau en aquests fets de la ma dels seus protagonistes: Clark Clifford, President del Consell Assessor d'Intel·ligència de la Presidència (Donald Sutherland), Robert MacNamara, Secretari de Defensa (Alec Baldwin), General William Westmoreland (Tom Skerritt), Martin Luther King (Curtis McClarin), Dean Rusk, Secretari d’Estat (John Aylward) i Bird Johnson, l’esposa del president (Felicity Huffman).

Una pel·lícula interessant per a conèixer l’altra banda del conflicte.

 

QUAN ÉREM SOLDATS 

Als anys ’60 l’exercit nord-americà va crear una divisió diferent per a un tipus de guerra diferent: la 1a Divisió de Cavalleria Aèria. Una flota de 480 helicòpters que tenia com a missió transportar a les tropes fins a la zona de conflicte, descarregar-les, subministrar-les i evacuar-les. Era un tipus d’operacions que semblava idoni per a la Guerra del Vietnam.

Als inicis de la guerra, el tinent coronal Harold G. Moore (Mel Gibson), cap del 1r Batalló del 7è de Cavalleria Aèria va portar als seus homes a una missió de persecució de forces hostils a la Vall de la Drang amb els seus 400 homes. El que havia de ser una operació ràpida i quirúrgica va convertir-se en una de les poques grans batalles de la Guerra del Vietnam. Van trobar-se amb un dels camps base de l’exèrcit nord-vietnamita i van acabar enfrontant-se amb 2.000 homes fortament armats i disciplinats. La batalla va allargar-se 3 dies i només van comptar amb el suport de l’artilleria americana, situada a 9 km de la vall i de l’aviació, que va actuar amb contundència.

El resultat final de morts va ser de 1.800 entre les files enemigues i de 80 marines. L’exèrcit nord-vietnamita va prendre bona nota d’aquest desastre i va canviar d’estratègia a partir d’aquell moment: va iniciar-se llavors de guerra de guerrilles, de petits grups i amb atacs de proximitat.

La pel·lícula We Were Soldiers (Quan érem soldats, 2002), dirigida per Randall Wallace, narra molt fidelment els fets succeïts aquell novembre de 1965, amb una especial mirada a les dones dels soldats que esperaven notícies en territori americà. A destacar els personatges del Sergent Major Basil Plumley (Sam Elliott) i de Julie Moore (Madeleine Stowe), dona del tinent coronel.