Bruce Willis

Die Hard (1988-2013)

 
 
Encara podem recordar l'impacte que vam rebre quan vam conèixer al fred i expeditiu inspector Harry Callahan –interpretat per Clint Eastwood- un personatge sempre disposat a desenfundar el seu Magnum 45 per acabar amb la delinqüència. També ens va marcar l’aparició de l’agent més desequilibrat del cos de policia de Los Angeles, el detectiu Martin Riggs, interpretat per Mel Gibson a la saga d’Arma letal i naturalment, quan hem d’afrontar una amenaça terrorista no podem deixar de pensar automàticament amb l’incansable Jack Bauer de la sèrie televisiva 24, encarnat per Keifer Sutherland... però qui pot ser aquell agent de policia que sigui tan expeditiu com Callahan, tan sonat com Riggs i que s’hagi carregat tants terroristes com Bauer? Si a l’equació li sumes un fi sentit de l’humor i una resistència il•limitada als cops i a les ferides, la solució només pot ser una: John McClane.
 
Té una vida personal “feta caldo” perquè la seva vida professional i el seu caràcter sempre han aconseguit que les coses personals no li funcionessin. I per sobre de tot, és una persona condemnada a ser involuntari heroi en les més perilloses circumstàncies, sempre en el lloc més inapropiat en el moment més inoportú... ell no vol encarregar-s’hi, però algú ho havia de fer! 
 
Ha afirmat: “Soc un oficial de policia de Nova York que es deu al seu càrrec... i tinc treball per fer”. I de vegades, treball acumulat!
 
 
 
Vam conèixer a McClane l’any 1988 a la pel•lícula Die Hard (La jungla de cristal) sota la direcció de John McTiernan, director de films tan interessants com L’últim gran heroi o Depredador. Per al personatge protagonista va pensar de seguida en Bruce Willis, un actor que estava treballant en l’exitosa sèrie televisiva Moonlighting (Luz de luna) però que en aquells moments només havia fet dos treballs a la pantalla gran i cap d’ells no havia estat un gran èxit: Blind Date (Cita a ciegas) i Sunset (Asesinato en Beverly Hills), dues comèdies. Segurament no podien imaginar-se cap dels dos –ni actor ni director- que dècades més tard la pel•lícula seria considerada un dels millors treballs d’acció de tota la història del cinema d’acció: si veus a un home amb samarreta imperi tacada de sang, el cos masegat per cops i ferides, en una situació desesperada, amb un somriure burleta als llavis i sempre amb una frase irònica, no te pèrdua: estem davant del carismàtic McClane!
 
 
La història està inspirada en la novel•la publicada l’any 1979 titulada Nothing Lasts  Forever de Roderick Thorp, però com passa en moltes ocasions el personatge supera la història i el sofert agent protagonista va prendre vida pròpia al mateix temps que Bruce Willis es convertia en un dels herois d’acció més notables de les dècades posteriors.
 
Inevitablement, i després del gran èxit comercial que va obtenir la pel•lícula, dos anys més tard va estrenar-se la seva primera seqüela: Die Hard 2 (La jungla de cristal 2: Alerta roja), aquest cop basada en la novel.la 58 minutes de Walter Wager i va estar dirigida per Renny Harlin. Encara que no va tenir l’impacte de la primera, va significar un bon èxit de taquilla.
 
 
Uns anys més tard es trobava a sobre la taula dels productors de Hollywood un guió anomenat Simon Says, que constituïa una interessant història d’intriga i d’acció que podia ser un gran guió cinematogràfic. Al plantejar-se qui podria protagonitzar la història van pensar en una jove promesa del cinema d’acció: Brandon Lee, fill del mític Bruce Lee i que estava començant a fer-se un nom. Malauradament, un accident en el rodatge de The Crow (El Cuervo - 1993) va acabar amb la seva vida. Llavors van decidir reescriure el guió perquè es convertís en la quarta entrega de la saga Arma letal, però Mel Gibson estava en aquells temps massa ocupat en la realització del seu projecte Braveheart, que va ser estrenada el 1995. Algú va pensar llavors en el ja mític John McClane. Bruce Willis estava treballant a tope per aquell temps, però va fer-li un forat al projecte i tan més quan la direcció tornava a estar en mans de McTiernan. Endevinalles de l’enigmàtic Simon per a evitar atemptats i l’ajut de Zeus, un modest electricista de Harlem acompanyaran a McClane al llarg de tota la pel•lícula, plena d’explosions, de corregudes contra rellotge i d’acció en estat pur. Això és Die Hard: With a Vengeance (Jungla de cristal: la venganza).
 
 
L’any 2007, 19 anys després de l’estrena de la primera pel•lícula Die Hard va estrenar-se una nova entrega,  Live Free or Die Hard que va estrenar-se a Espanya amb el nom de La Jungla 4.0. Més terroristes i més acció de la mà de Len Wiseman a la direcció i encara, per a celebrar els 25 anys de l’inici de la saga, A Good Day to Die Hard (La jungla: un buen día para morir), la més fluixa entrega de la saga, dirigida per John Moore
 
5 pel•lícules per a seguir a un dels agents de policia més tossuts, amb més aguant i amb l’humor més àcid de tota la història del cinema: llarga vida a John McClane!