La nit de Cap d’Any no té l’encant del Nadal ni la colorista tradició de Halloween, però és sense cap mena de dubte un moment de reflexió, conscient o inconscient. Ja ha passat un any més!  i no podem deixar de pensar en tot allò que volíem fer en aquest any que s’acaba i que no hem fet, en tots aquells somnis incomplerts i en aquells propòsits que s’han quedat pel camí. Però dotze campanades més endavant tot torna a començar amb igual força. La vida renova les nostres possibilitats i ens dóna una nova oportunitat...

Com podria ser, doncs, que un moment tan especial com aquest no es veiés reflectit una vegada i altra en el cinema? A continuació et presento la meva particular selecció de pel·lícules que de diferents maneres s’acosten a aquest moment tan especial.

DIES ESTRANYS 

Dies estranys ( Strange Days, 1995) conté el relat de ficció corresponent als dos darrers dies del segle XX, just abans del canvi d’any i de segle, en una fosca i descontrolada societat distòpica. El seu protagonista, Lenny Nero (brillantment interpretat per Ralph Fiennes) ven fantasies implantades directament al cervell, que es viuen en primera persona: una tecnologia perillosa i il·legal que porta tot tipus de complicacions... Molt a prop seu, la seva amiga Lornette 'Mace' Mason (una intensa Angela Bassett) sempre està disposada a donar-li una cop de mà, en una relació que va més enllà de l’amistat. En un segon pla es troben Faith Justin (Juliette Lewis) i Max Peltier (Tom Sizemore), personatges que li donen una visió polièdrica a la història.

La pel·lícula està dirigida amb personalitat per Kathryn Bigelow sobre una narració escrita per qui havia estat el seu marit, James Cameron, i és directament hereva de la notable obra Desafiament Total (1990) de Paul Verhoeven sobre una història del gran escriptor Philip K. Dick.

Dies estranys ens presenta, amb tota cruesa, una de les visions més dures i apocalíptiques d’un final d’any, en el que els seus darrers minuts van acompanyats d’unes espectaculars i frenètiques escenes de violència. Un gran clàssic de la ciència ficció, sovint no valorat en la seva justa mesura.

NIT DE CAP D’ANY 

Entre les pel·lícules que ens acosten a la Nit de Cap d’Any abunden molt més les comèdies corals en les que ens presenten una gran quantitat de personatges que naveguen a través de la història, que es creuen  i s’entrellacen  per acabar irremissiblement trobant-se en un final apoteòsic, on la majoria d’històries aconsegueix el seu final feliç. En aquesta ocasió, he seleccionat Nit de cap d’any (New Year's Eve, 2011), una ensucrada història dirigida per un gran expert: Garry Marshall, l’home que ja ens havia presentat obres tan emblemàtiques com Pretty Woman, Frankie i Johnny o Històries de Sant Valentí.

La Nit de Cap d’Any és un moment de reflexions, d’anàlisi, de balanços… però també de nous projectes, d’obrir-se a somnis ocults, de permetre’s tornar a començar. I la pel·lícula ho retrata a la perfecció en una història optimista i ingènua però perfectament amanida per un elenc d’actors i d’actrius espectacular: Michelle Pfeiffer, Zac Efron, Robert De Niro, Halle Berry, Hilary Swank, Jessica Biel, Katherine Heigl, Jon Bon Jovi, Ashton Kutcher, Sarah Jessica Parker… en una llarga llista de noms.

Un simple entreteniment que pot servir per animar-nos a prendre riscos i a escoltar una mica més el nostre cor, perquè les coses no sempre surten bé, però tampoc tenen necessàriament perquè sortir sempre malament.

BUSCANT UN PETÓ A MITJANIT 

A la pel·lícula Buscant un petó a mitjanit (In Search of a Midnight Kiss, 2007) ens situem a Los Ángeles. Acaba d’arribar a la ciutat Wilson (Scoot McNairy), un noi de 29 anys que ha tingut un any francament dolent. Tot li ha sortit al revés: l’ha deixat la seva parella, el cotxe li ha petat  i li han robat l’ordinador amb els darrers guions que havia escrit... es troba decididament a la deriva. Està a punt de produir-se el canvi d’any i el seu millor amic, en Jacob (Brian McGuire), li proposa una idea que sembla una veritable bestiesa: publicar un anunci a la secció de contactes per a trobar una noia amb la que compartir el traspàs d’any. Wilson es deixa emportar per un estrany impuls i publica l’anunci “Misantrop desitja conèixer a misantropa”. Un anunci on es sincera: “Suposo que em sento sol, és l’Any Nou i estic disposat a avergonyir-me amb aquest anunci”. Una noia que acaba de sortir d’una relació, la Vivian (Sara Simmonds), respondrà a l’anunci i plegats viuran les darreres hores de l’any que s’escola i afrontaran junts les incògnites d’un any que comença.

Una història sobre la soledat, sobre les coses que s’acaben i sobre els nous començaments... una narració per aquell dia de l’any que ens porta a cercar companyia i a somniar amb nous desitjos, dirigida per Alex Holdridge.

L’APARTAMENT 

En un to més melodramàtic, la comèdia L’apartament (The Apartment, 1960), dirigida pel gran Billy Wilder. Coneixem a Baxter (Jack Lemmon) tot just quan s’acosten les festes de nadal. Viu en un petit apartament, molt proper al Central Park i treballa al departament de comptabilitat d’una gran companyia d’assegurances. El seu caràcter extremadament complaent el porta a cedir, tot sovint, el seu apartament a gent que treballa amb ell per a fer-lo servir de punt de trobada per les seves aventures amoroses.

Tot canvia quan apareix a l’equació Fran Rubelik (Shirley MacLaine), la jove ascensorista de l’edifici per la que sempre ha tingut sentiments romàntics.

A la Nit de Cap d’Any es produiran uns fets que donaran un tomb a la vida de tots dos.

L’apartament és una història que si bé ha envellit en quan als personatges i tot el seu rerefons social, continua sent una deliciosa comèdia que permet contemplar la fabulosa química que s’establia entre la parella d’actors protagonistes cada vegada que han coincidit en una pel·lícula, sempre esplèndida.

L’AVENTURA DEL POSIDÓ 

I per que no una de catàstrofes? Un nodrit grup de persones decideix celebrar l’entrada a l’Any Nou en un luxós vaixell: el magnífic Posidó. Va ser construït com a germà bessó del Queen Mary però ara, vell i antiquat, empren el seu darrer viatge transatlàntic abans de ser retirat de la circulació.

Al llarg de la pel·lícula, anem descobrint petites porcions de les vides d’un bon grapat de personatges en un relat coral, molt comú a aquest tipus de narracions. La cosa pren un caire més dramàtic quan a la mateixa nit de Cap d’Any, en plena celebració, són colpejats per una onada gegant de més de 30 metres d’alçada , fruit d’un moviment tel·lúric. El vaixell es tomba com a resultat de la col·lisió. La dramàtica i desesperada situació dels tripulants i passatgers genera a continuació grans històries de heroïcitat, de supervivència, de lluita contra els elements i de treball en equip per ensortir-se’n.

Una peça del 1972 amb multitud de noms importants:  Gene Hackman, Ernest Borgnine, Roddy McDowall, Stella Stevens, Shelley Winters, Pamela Sue Martin, Leslie Nielsen… una notable pel·lícula que s’emmarca en el  cinema espectacular i catastrofista que tan va estar tant de moda al llarg d’uns  anys.

EL TREN DEL TERROR 

Al 1980 es va estrenar la pel·lícula El tren del terror (Terror Train), una obra on un grup d’adolescents decideix celebrar el Cap d’Any viatjant en un tren, en una festa de disfresses. Tots els participants esperen una nit de diversió esbojarrada però les coses no aniran exactament així: un psicòpata ha pujat al tren i anirà matant-los un per un, en un recorregut ple de sang.

Una pel·lícula francament dolenta, fruit només de la moda del cinema dels anys ’80, on l’únic al·licient és veure a en Groucho Marx (vaja, alguna persona disfressada d’ell) d’assassí descontrolat i a una molt joveneta Jamie Lee Curtis treballant per a guanyar-se el sobrenom de “la reina del crit”, títol que tan merescudament va guanyar-se al llarg de la saga de Halloween. Com a anècdota remarcaré la presència del mag David Copperfield.

Una nit de terror per Cap d’Any és també una opció… malgrat que poca gent la triaria!

ASSALT AL DISTRICTE 13 

Ara potser sí que toca una de lladres i serenos... vaja, de bons i de dolents, malgrat que cada vegada costa més diferenciar quins són uns i qui els altres.

Ens trobem a la decadent ciutat de Detroit on la corrupció policial i les guerres entre bandes estan a l’ordre del dia. Allí ens desplacem fins a l’extraradi, a una petita comissaria del districte 13. Està apunt de tancar definitivament coincidint amb el Cap d’Any. El sergent de policia Jake Roenick (Ethan Hawke) està al càrrec de la comissaria i del seu darrer torn. Tot ha de ser tranquil i plàcid però les coses es compliquen i molt. L’espera una nit de sang i de destrucció.

Pel·lícula de Jean-François Richet, estrenada el 2005, que compta amb la presència de Laurence Fishburne, Gabriel Byrne, Maria Bello, John Leguizamo, Brian Dennehy i Matt Craven.

Destrucció , morts i molta neu per a una pel·lícula que ens fa passar una estona entretinguda.

ELS AMICS DE PETER 

Arraconem definitivament la sang per parlar d’una obra agredolça, irònica i crítica... És el tercer treball com a director de Kenneth Branagh del  1992 i el du a terme amb algunes persones amb les que ja havia treballat en diverses ocasions i amb les que l’unia una bona amistat: Stephen Fry, Hugh Laurie (House) i Emma Thompson (que va estar casada amb Branagh del ’89 al ’95).

La pel·lícula ens presenta a Peter, un jove que acaba de perdre el seu pare i que ha rebut com a herència una gran mansió. S’acosta el Cap d’Any i decideix organitzar un rencontre amb els seus antics amics d’estudis, inseparables durant uns anys i que ara porten força temps sense veure’s. Tots es presenten a la cita. En aquesta curta trobada de cap de setmana es posaran al dia al mateix temps que aniran apareixent els seus problemes personals, les seves frustracions, les seves coses pendents... en una celebració en la que, finalment , Peter té una noticia per compartir.

FOUR ROOMS 

Finalment una comèdia molt especial: Four Rooms (1992) on ens colem a un luxós hotel de Los Ángeles la Nit de Cap d’Any. Personatges diferents per a històries molt diverses, realitzades per quatre directors: Allison Anders, Alexandre Rockwell, Robert Rodriguez i Quentin Tarantino. Tots quatre amb fama de transgressors per a una pel·lícula de gags. El nexe d’unió de totes quatre històries és Ted (Tim Roth), el mosso d’habitacions de l’hotel en el seu primer dia de treball, que va saltant d’una història a l’altra sense ell buscar-ho.

Al darrera hi ha un potent elenc d’actors i actrius que donen una altra motivació per a veure aquesta obra: Bruce Willis, Valeria Golino, Antonio Banderas, Salma Hayek, Quentin Tarantino, Madonna, Marisa Tomei…

Una comèdia diferent amb un protagonista silenciós de fons: el Cap d’Any!

Ja ho veus! Tot és possible en aquesta nit on desitjos, frustracions, alegries i decepcions s’ajunten per a conjurar un nou començament que –qui sap- potser serà millor. Dotze grans de raïm donen per a molt! Bon any!