Cary Grant

Quina fera de nena! (1938)

Howard Hawks va rodar a l'any 1938 una de les seves comèdies més inoblidables: Bringing Up Baby, estrenada en català com a Quina fera de nena! i en castellà com La fiera de mi niña.

Hawks ens ha deixat un llegat cinematogràfic espectacular amb obres tan personals i imprescindibles com Sergent York, The Big Sleep, Rio Bravo o Els cavallers prefereixen les rosses, per posar-ne solament uns exemples de les poc menys de 50 obres que composen la seva important filmografia.

Howard Hawks va repetir en més d'una ocasió que tenia 10 manaments per a fer una pel·lícula. Els 9 primers eren que no aburrís. El 10è, que l'obra inclogués tres grans escenes i cap de dolenta. En aquest cas va complir sobradament amb ells.

A Quina fera de nena! el director va saber-ne treure la vena més còmica i divertida de Cary Grant, l'etern gentlemen que aquí interpreta a un tímid antropòleg en aquesta "screwball comedy" o comèdia esbojarrada. Anys més tard, Alfred Hichcock portaria a Grant a l'altre extrem interpretatiu, posant de relleu la seva part més fosca i enigmàtica, a la gran obra Sospita.

I la fresca i encantadora Katharine Hepburn en una magnífica interpretació d'una de les grans dames del cinema universal. La química espectacular entre els dos actors seria l'iman que els tornaria a unir en pel·lícules com ara Holiday (coneguda a Espanya com a Vivir para gozar) o Històries de Filadèlfia.

Tanquen el repartiment una costella intercostal d'un brontosaure, un gos i un lleopard anomenat Baby. Un barreja explosiva.

Anecdotari. Una pel·lícula tan mítica com aquesta, com no podia ser d'altra manera, ha estat un bon brou de cultiu per a les anècdotes més variades.

Per a començar una d'insòlita: En el moment de la seva estrena, la pel·lícula no va ser un èxit de taquilla. De fet, la RKO va acomiadar a Hawks i van pressionar a la Hepburn perquè marxés voluntàriament. La actriu per aquella època era considerada com el motiu de molts fracassos de recaptació. Per tant ella va apostar fort per aquesta pel·lícula, treballant en ella sense cobrar i aportant a més diners de la seva butxaca. La història va demostrar, posteriorment, que els directius de la RKO no podien considerar-se persones amb gaire bon olfacte per l'art i els negocis i per l'actiu li va significar una font d'ingressos fins al moment de la seva mort, ja que conforme anava passant el temps, la pel·lícula anava guanyant més i més volada.

Els brillants guionistes de la pel·lícula, Dudley Nichols i Hagar Wilde van sintonitzar ràpidament i es van enamorar al llarg del treball: el resultat va ser una obra amb diàlegs inspirats i una successió de situacions de constant comicitat.

Diuen que seguint instruccions de Hawks, Cary Grant va inspirar-se en l'actor Harold Lloyd per a confeccionar el seu personatge i dotar-lo d'una comicitat, a moments acrobàtica, que bevia molt directament del cinema mut.

Les cròniques de rodatge ens comenten que als primers assaigs realitzats, Howard Hawks va corregir repetides vegades el registre interpretatiu de la Hepburn ja que ella dotava al seu personatge d'un excessiu histrionisme. Li va fer entendre que per a fer riure, els actors han de comportar-se de manera seriosa i natural.

Resultat de tot això, tenim una de les millors comèdies de la història del cinema i una bona mostra del treball ben fet.