cine

Avui parlem de... què pot passar en tan poc temps?


De vegades la vida ens sorprèn i ens ho capgira tot com un autèntic tornado.

Sovint les pel·lícules, que tenen generalment com a missió mostrar-nos els moments més especials, ens han presentat situacions normals que es transformen en experiències úniques, moments en els que es preveuen uns esdeveniments i un element fortuït i inesperat, ho canvia tot. A continuació he recollit alguns exemples...

FRENÈTIC  El doctor Richard Walken (Harrison Ford), un prestigiós cirurgià de San Francisco, viatge a París amb la seva dona Sondra, per donar una conferència i de pas reviure la seva lluna de mel. L’avió arriba a les 6 del matí quan tot just s’està fent de dia i tots dos, cansats, arriben a l’hotel Intercontinental. Després d’enregistrar-se pugen a l’habitació. Ell se’n va a fer una dutxa ràpida i li diu a la seva dona una fatídica frase: de seguida estic amb tu. Mentre s’està dutxant veu que la Sondra li diu alguna cosa, però no la pot entendre... quan acaba, ella ja no hi és. En Richard s’estira un moment al llit, esperant que torni però la son el venç. Quan es desperta passades les 10 no hi ha ni rastre de la seva dona. Pregunta per ella a recepció, parla amb el director de l’hotel, amb el cap de seguretat, va a comissaria i al consolat americà però ningú no sembla donar-li cap bona explicació del que està passant... sol en un país estranger, sense dominar l’idioma ni entendre que és el que està passant haurà de cercar les solucions. Una gran obra de Roman Polanski.

BLACK HAWK DOWN  (Black Hawk derribado). Pel·lícula basada en fets reals que ens situa a Somàlia a l’any 1993. Hi ha al país una guerra civil entre diversos clans que està sumint la població a una situació extrema en la que s’han produït més de 300.000 morts i on regna la fam i la malaltia per tot el territori. Mohamed Farran Aidid és el cabdill més poderós, posseïa la capital –Mogadiscio– i confisca tots els enviaments humanitaris provinents de l’exterior fins el punt de declarar guerra oberta a les forces de la ONU. Els EUA va destacar a la zona una força formada per forces d’elit: Delta Force, la Army Rangers i el 160è SOAR. Després de 6 setmanes a Somàlia les forces americanes reben la informació d’una reunió del gabinet d’Aidid on assistiran 2 dels seus caps més importants: el conseller polític i el ministre de l’interior. Ràpidament s’idea un pla segons el qual un grup Delta entrarà a l’edifici i capturarà a tots els assistents a la reunió, mentre 4 escamots de Rangers es despenjaran d’helicòpters i crearan un perímetre segur al voltant de l’edifici. Això es produirà a les 15,45. Dos minuts més tard, a les 15,47 una columna de vehicles entrarà a la ciutat per carretera amb l’objectiu d’extreure tots els homes de la zona inclosos els detinguts. L’operació no excedirà els 30 minuts van dir al transmetre les instruccions. Les forces desplaçades al centre de la ciutat van veure’s envoltades d’un autèntic allau de foc enemic i van trobar-se en mig d’una autèntica batalla. L’operació no es va donar per acabada fins l’endemà al matí, passades 15 hores. Darrera seu va deixar 19 soldats americans morts i uns 1.000 somalis. La pel·lícula va estar dirigida Ridley Scott.

APRIL FOO’LS DAY.  Estrenada a l’Estat Espanyol com Inocentada sangrienta, ens presenta a Muffy, una noia que, abans de començar a la universitat, ha convidat als seus amics de l’institut a passar un cap de setmana en una luxosa mansió que tenen els seus pares en una solitària illa. Estaran tot el cap de setmana sols, sense ningú més en tota l’illa. Els convida el dia dels Sants Innocents i té planejada una elaborada innocentada que ha estat gestant fins als detalls més ínfims. Abans que arribin els seus companys, la dona que l’ajuda a la casa li ofereix: Estàs segura que no vols que em quedi? Ja saps que ningú podrà ajudar-vos fins que arribi dilluns el proper Ferris. Ella diu que no cal... qui sap si haurà triat la resposta correcte! La nit comença amb un sopar que recorda el punt d’inici d’alguna de les novel·les d’Agatha Christie però no triga gaire en prendre un altre caire... molt més sanguinolent.

A L’HORA SENYALADA.  Poc més tard de les 12 del migdia, Gene Watson (Johnny Deep) arriba amb la seva filla de 6 anys a l’estació de tren de Los Angeles. Algú es fixa amb ells, de manera una mica aleatòria, i els escull per a desenvolupar el seu maligne pla: segresten a la nena i li diuen a Gene que si fan tot el que li diuen no li passarà res a la seva filla. Li donen la fotografia d’una dona, itinerari que seguirà en breu i una pistola. La instrucció és clara... l’ha de matar abans de 90 minuts, en cas contrari la seva filla morirà. El pare té l'oportunitat d’acomiadar-se d’ella abans de marxar a complir les cruels ordres rebudes:  El papa ha d’anar a un lloc. Tornaré aviat. A partir d’aquest moment ens trobem en mig d’una frenètica història d’intriga i d’acció en la que descobrirem que la persona de la foto és la governadora de l’estat i que hi ha molta més gent de la que aparentment sembla involucrada en aquest afer. Christopher Walken fa el paper de principal malvat en aquesta història. Podrà evitar matar a la governadora i salvar, al mateix temps, a la seva filla?

RISKY BUSINESS.  Què pot passar quan uns pares marxen de viatge i deixen sol a casa al seu fill adolescent? Abans de marxar, les seves darreres paraules van ser Confiem en tu. Porta’t bé! per acabar amb un diverteix-te tu també. Així arrenca aquesta esbojarrada pel·lícula, interpretada per un molt jove Tom Cruise i dirigida per Paul Brickman. Joel, que així es diu el protagonista, cau en la temptació de trucar a un servei de prostitució a domicili i així coneix a Lana (Rebecca de Mornay). Aquest és l’inici del que serà el cap de setmana més insòlit i inoblidable de la seva vida: l’inici d’una relació molt especial amb Lana, l’enfrontament amb Guido, el seu proxeneta, l’enfonsament del cotxe del pare d’en Joel –tot un Porsche- en ple llac Michigan, l’organització d’una macrofesta on el noi fa de pseudo-proxeneta per aconseguir diners i així poder solucionar tota la desfeta organitzada i li roben tots els mobles de la casa el mateix cap de setmana que ha de rebre la visita del responsable del departament d’admissions de la Universitat de Princeton, on vol entrar al curs següent. Podrà resoldre tots els embolics i a sobre evitar que els seus pares se n’assabentin? Cal veure la pel·lícula per saber-ho.

UN DIA INOBLIDABLE. Melanie (Michelle Pfeiffer) és una arquitecte que ha de combinar la seva professió, que és en molts moments absorbent, amb l’educació del seu fill Sammy. Per altra banda Jack (George Clooney) es periodista i –igual que en el cas de Melanie- ha de trobar espai per a la seva filla Maggie. Tots dos estan divorciats i han de conciliar la seva vida professional i familiar en un dia de bojos. Sammy i Maggie van junts a la mateixa escola i no es cauen gens bé i quan Melanie i Jack es coneixen entre ells la cosa tampoc sembla funcionar gens bé. Ella l’acusa a ell de tenir el complex de Peter Pan i ell a ella de tenir el del Capità Garfi... un mal començament per dues persones que hauran d’acabar formant equip: Tinc una idea –diu en Jack–, jo tindré cura dels nens ara, mentre fas la presentació que tens d’aquí a 15 minuts i després te n’encarregues tu mentre jo escric la meva columna. Finalment, amb la col·laboració obligada per les circumstàncies i vencent els obstacles que es van trobant pel camí, tots dos acabaran descobrint les seves afinitats i deixant que el dia acabi molt millor de com ha començat.

16 CARRERS.  Jack Mosley (Bruce Willis) és un policia veterà que viu la seva feina rutinàriament mentre la fa compatible amb els seus problemes amb l’alcohol. Un dia, quan està plegant després d’una tranquil·la jornada, li encarreguen una missió aparentment senzilla: ha de portar al testimoni Eddie Bunker des de la seva cel·la de la comissaria fins al jutjat per que testifiqui. Jack es mostra contrariat pel fet d’haver-se’n d’encarregar ell, però li diuen: És una tonteria. 118 minuts per a portar-lo a 16 carrers d’aquí. Ell accedeix de mala gana... l’hora punta a la ciutat de Nova York es torna intransitable. Al poc temps d’haver emprés el recorregut se n’adonarà que molta gent vol que el testimoni no arribi viu al seu destí. Una pel·lícula dirigida per Richard Donner, tot un especialista en cinema d’acció.

HOME ALONE  (Solo en casa). Entrem a casa dels McAllister per les festes de Nadal, just el dia que han acollit a uns familiars amb els que es preparen per a marxar, a l’endemà, de vacances a París. En total són 15 persones en una veritable bogeria de soroll, caos i anades i vingudes. Kevin (Macaulay Culkin), el fill petit dels McAllister de 8 anys, protagonitza un enrenou i és castigat per la seva mare a dormir a dalt les golfes. El nen aïrat s’enfada amb la seva mare i li diu: No vull tornar-te a veure en tota la meva vida, ni vull veure a ningú més. La mare li contesta: Espero que no ho diguis seriosament. Et sentiries molt trist si t’aixequessis demà i descobrissis que no tens famíliaM’encantaria, sentencia Kevin. A l’endemà descobreixen que els despertadors no han sonat a causa d’un tall de corrent i que tenen el temps just per arribar a l’aeroport i surten tots plegats en desbandada. Kevin, des de les golfes, no se n’assabenta de res i els pares marxen sense ell. Es queda sol a casa! No se n’adonaran del descuit fins que el vol es troba a mig camí de París. Entre els desperfectes que va produir la tempesta que els va deixar sense llum, també va tallar les línies telefòniques així que no tenen mitjà per comunicar-se amb ell. Quan Kevin desperta creu que el seu desig s’ha acomplert i s’ha quedat sol. A l’estranya situació que es produeix se suma que dos lladregots estan rondant les cases que saben que estan buides i la dels McAllister és una d’elles.

Segur que trobes a faltar molts exemples en aquesta mostra.. i és que la vida té unes capacitats il·limitades de sorprendre’ns i de capgirar-ho tot!