Joseph Levitch, que era la persona que més tard seria mundialment coneguda com a Jerry Lewis va néixer en una família jueva el 16 de març de 1926 a Newark, a Nova Jersey. Els seus pares eren professionals del món de l’espectacle i Jerry ja va trepitjar els escenaris cantant, quan encara tenia solament 5 anys.
Molt aviat va donar forma a un personatge que després l’acompanyaria al llarg de tota la seva carrera: un home amb reaccions molt infantils, maldestre, capaç d’embolicar-ho tot, amb una peculiar veu nasal i estrident, amb constants gags físics i amb una presència incapaç de passar desapercebuda. El seu personatge, amb matisos, va mantenir-se al llarg de tota la seva llarga carrera artística.
A finals de la dècada dels ’40, Jerry es trobava actuant a Atlantic City i l’atzar va fer que coincidís amb Dean Martin, que també es trobava fent el seu espectacle. Va convidar-lo a que aparegués al seu show, compaginant comèdia i música, i el resultat va ser tan exitós que en poc temps Lewis/Martin eren ja la parella còmica de moda. Des d’Abbot i Costello no es recordava una parella tan divertida!
Aquest fet no va passar desapercebut per a Hollywood, que va fer-los debutar al cinema, l’any 1949, amb la pel·lícula La meva amiga Irma (My Friend Irma) amb un èxit tal que l’any següent va estrenar-se una seqüela titulada La meva amiga Irma va a Hollywood (My Friend Irma Goes West). Havia nascut una parella còmica que treballaria unida al llarg de 6 anys i que deixaria enrere un bagatge brutal: 17 pel·lícules! una mitjana propera a 3 per any, algunes de noves i d’altres remakes de pel·lícules anteriors. Finalment, després d’un llarg període d’èxits i d’alts rendiments econòmics els dos artistes van tenir serioses discrepàncies que van acabar en una forta discussió i en el trencament de la seva col·laboració. Molt possiblement a la base de tot aquest conflicte es trobava el fet que Jerry eclipsava a Dean en totes les seves actuacions, robant-li tot el protagonisme de les actuacions. Dean Martin havia fet servir la seva col·laboració amb Jerry per a donar-se a conèixer entre el món de les estrelles i un cop assolit l’objectiu volia que els focus es fixessin en ell.
La carrera cinematogràfica de Jerry Lewis va continuar inexorable, amb el mateix ritme productiu. Al 1960, a la pel·lícula El grum (The Bellboy, estrenada en espanyol com El botones) va estrenar-se com a director, en una obra escrita, a més, per ell mateix. La seva experiència com a director –i com a guionista- li va resultar grata i va repetir l’experiència en una grapat d’ocasions. La seva llarga filmografia va quedar, a partir d’aquell moment, plena d’èxits com Snow White (El ceniciento, 1951), Who's Minding the Store? (Lio en los grandes almacenes, 1963), The Disorderly Orderly (Caso clínico en la clínica, 1964), Way... Way Out (Un chalado en órbita, 1966) o Which Way to the Front? (¿Dónde está el frente?, 1970), pel·lícules que formen part d’una llista de 74 títols en els quals va intervenir com a actor, en 23 va actuar com a director, en 20 com a guionista, en 23 interpretant algun tema musical i en 20 actuant com a productor. Un formidable bagatge per a un brillant còmic que va saber deixar una empremta indeleble a la història del cinema.
Dedicaré, finalment, un record a una de les seves pel·lícules més icòniques i divertides: El professor guillat.
El professor guillat(The Nutty Professor (1963) estrenada a Espanya com El profesor chiflado) és un dels seus treballs més personals, protagonitzat, escrit, dirigit i produït per ell i on interpreta 3 temes musicals: "That Old Black Magic", "We've Got a World That Swings" i "I'm in the Mood for Love". Està magníficament acompanyat per la preciosa Stella Stevens que, amb 25 anys, es trobava a l’inici de la seva llarga carrera.
La història està remotament inspirada en el relat del doctor Jekyll i Mr Hyde, aquells immortals personatges creats per Stevenson, traspassats –en aquesta ocasió– al gènere de comèdia esbojarrada en la que un professor universitari de química, en Julious Kelp (Jerry Lewis), amb una desastrosa vida social, topa casualment amb una poció capaç de transformar-lo, temporalment, en una persona totalment diferent que es fa anomenar Buddy Love. No cal dir que aquestes circumstàncies provoquen moments molt hilarants que permeten el lluïment de Jerry, que mostra el bo i millor del seu catàleg personal de gestos, gags i expressions.
El temps ha posat al seu lloc a aquest actor, després de ser valorat per la influent revista francesa Cahiers du Cinema com un dels més grans actors de la història del cinema en el terreny de la comèdia. Inspirador de tota una generació de còmics posteriors que han begut de les seves creacions i han cercat la seva inspiració en els seus personatges, Jerry Lewis ha deixat darrera seu unes imatges inoblidables que han fet immortal el seu llegat.