Explica Tim Burton en alguna de les moltes entrevistes que li han fet, que de nen les dates senyalades de l’any li produïen una forta atracció: tots els dies semblaven iguals però arribava Nadal o Halloween i tot canviava. La gent guarnia les cases, comprava regals, preparava menjars festius... Aquest sentiment el va acompanyar al llarg dels anys fins que, després d’haver realitzat el curtmetratge Vincent (1982) va decidir d’escriure el poema de 3 pàgines que ja el va titular Malson abans de Nadal, inspirat en les seves velles sensacions d’infantesa, en la seva admirada obra El Grinch i en d’altres similars així com en il·lustracions d’Edward Gorey. En aquell moment va néixer Jack Skellington.
Amb el poema acabat va reflexionar sobre què podia fer amb ell i el primer impuls va ser editar-lo il·lustrat en forma de conte infantil però Burton mantenia una molt bona relació amb el veterà actor Vincent Price i plegats van pensar que seria un projecte fantàstic poder fer d’aquesta curta història un especial televisiu de Nadal interpretat per titelles, amb Price com a narrador. Varen fer l’oferta a Disney i, malgrat que van estar considerant seriosament la possibilitat de tirar endavant amb el projecte, finalment el van aparcar: el varen trobar un projecte “molt rar”.
Burton ho recorda així: “Tot el món va dir que els agradava, però no tant com per a fer-la en aquell moment. Suposo que va ser el meu primer frec amb la mentalitat del món del cine: un gran somriure i un “oh, clar que ho farem”, però mentre tu segueixes endavant , poc a poc va deixant de ser una realitat”.
El projecte no va tirar endavant però Jack Skellington ja havia adquirit vida pròpia. El mateix 1982 ja havia aparegut com un dels decorats de Vincent, el 1989 va treu el cap –textualment- a Bitelchús com a part del barret que lluïa Michael Keaton i encara posteriorment no ha pogut resistir-se a sortir a James i el préssec gegant, vestit de pirata, a Els mons de Coraline reflectit al rovell d’un ou, a Tiana i el gripau on veiem la seva ombra o a Alícia en el País de les meravelles on apareix en forma de la seva silueta brodada al barret del barretaire foll.
Quan Malson abans de Nadal semblava ja oblidat, el destí va fer que es desempolsés el projecte i que la Disney donés llum verda a la pel·lícula. Havien passat 10 anys i les coses havien canviat força. Tim Burton havia fet obres tan influents i de culte com La gran aventura de Pee-wee, Bitelchus, Batman i Edward Scissorhands i es trobava immers en Batman Returns així que va deixar les tasques de realització de la pel·lícula en mans del seu company Henry Selick, per tant el món estava a punt de veure la creació d’una història del més genuí Burton sense Burton. Malgrat tot va desenvolupar la realització de la cinta sobre el paper: es tractaria d’una història interpretada per titelles i realitzada en una tècnica anomenada stop-motion de la que Malson seria la primera i fins a dia d’avui la única filmada íntegrament en aquesta laboriosa tècnica, que consisteix en filmar fotograma a fotograma cada escena. Perquè ens fem una idea de la dificultat diuen que per filmar 5 segons de metratge es requereix una setmana de rodatge.
Una de les coses que Burton també tenia clares era la importància del números musicals a l’obra. Per això va comptar des del primer moment amb el compositor Danny Elfman, col·laborador habitual en gairebé totes les pel·lícules seves. El compromís i la involucració de Elfman van ser tan grans que va acabar interpretant ell mateix les cançons que li pertocaven a Jack Skellington.
Quan es va finalitzar la pel·lícula el balanç que va deixar enrere la seva producció va ser espectacular: va treballar-hi un equip de 120 persones que van ocupar 20 platós de rodatge amb 230 decorats, 227 titelles i només comptant amb els caps que va necessitar l’estrella –Jack Skellington- es van poder comptar fins a 400, tots ells naturalment intercanviables.
La història que hi ha al darrera ens presenta a un personatge molt “burtonià”: un esser que cerca les respostes que aclareixin la seva existència. En aquest cas descobrim un lloc molt diferent a la resta del món. Mentre tota la gent, quan arriba Halloween, viu una festa macabra i fantasmagòrica, a la ciutat de Halloween Town la gent gaudeix aquesta diada com la festa més divertida i alegre. Val a dir que la seva població està constituïda per personatges molt singulars: vampirs, bruixes, l’home llop, la mòmia, fantasmes... però hi ha un que brilla amb llum pròpia, la nostra estrella: Jack, un elegant i distingit cadàver, un esquelet amb moltes preguntes sense resposta. Somniador, inconformista, inquiet, mai no en tindrà prou amb les simples explicacions que acontenten a la resta.
Seguint la seva particular recerca, Jack topa amb el Nadal i en queda fascinat pel que veu i decideix fermament portar el nadal cap a Halloween Town però no acaba d’interpretar-lo correctament. Intenta explicar amb fórmules i operacions aritmètiques l’esperit nadalenc i naturalment no se'n ensurt. Per sort té al seu costat a la seva companya, Sally, que l’ajuda a veure les seves errades.
Una meravellosa història gòtica, divertida i musical que ha esdevingut ràpidament un nou clàssic de l’animació. Si Que bonic és viure! (Frank Capra, 1939) és una peça inseparable dels nadals, Malson abans de Nadal és una obra a cavall entre Halloween i Nadal... perquè al cap i a la fi totes dues són tradicions no pas tan diferents!