directora

Nora Ephron, el poder transformador de la seva mirada

Qui era Nora Ephron? La resposta no pot ser curta: va ser una guionista, bloguera, escriptora, reportera, humorista, assagista, periodista, productora de cinema, realitzadora, directora... un fenomen comunicatiu. La il·lustradora Patricia Bolaños va dir sobre ella: va escriure una columna sobre dones al llarg de més de 20 anys a Esquire, una revista amb un nínxol d’homes. (...) Nora era graciosa de manera natural; era enginyosa i mordaç, i gran part del seu encant residia en la seva habilitat per a senyalar situacions quotidianes que estan davant nostre, però en les que no ens fixem. Nora és sobretot una observadora de la realitat que ens arrenca un somriure d’allò més mundà de la vida, de les coses que tots compartim.

Però anem al començament. Nora va néixer a Nova York el 19 de maig de 1941, filla de Henry i Phoebe, immigrants jueus provinents de Rússia, tots dos coneguts guionistes. Li van posar per nom Nora en honor a la protagonista de l’obra A Doll’s Houre d’Henrik Ibsen. Va ser la més gran de 4 germanes i va criar-se a Beverly Hills (Califòrnia). Les vetllades familiars acostumaven a ser un espai de diàleg, on compartien anècdotes i en les que sovint tenien convidats glamurosos... fins que la cosa va canviar radicalment. Un problema d’alcoholisme de la mare va transformar tota aquella harmonia en un infern de discussions. En un dels seus llibres la Nora ho recorda: els pares alcohòlics són molt desconcertants. Són els teus pares i, per tant, els estimes; però són uns borratxos i per això els odies. Però els estimes. Però els odies.

Va estudiar al Wellesley College, una institució privada d'arts liberals a Massachusetts i després va continuar els seus estudis a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, on va obtenir un màster de Belles Arts en escriptura creativa.
 

Professionalment, encara que era abastament coneguda per les seves agudes columnes, pel seu assaig Crazy salad (1975) i pels seus llibres Heartburn (1983), Se acabó el pastel (1984) i Ensalada loca (1986), la seva fama mundial li va arribar pel cinema, quan es va portar a la pantalla gran un dels seus guions. La pel·lícula es va titular Quan en Harry va trobar la Sally (When Harry Met Sally, 1989). La frescor dels seus diàlegs i la fina ironia de les seves situacions van fer d’aquesta un èxit tal que va ser capaç de marcar una tendència a les comèdies romàntiques de Hollywood. Amb el prestigi creat per aquesta obra, es va permetre encarregar-se del guió i la direcció  a Alguna cosa per recordar (Sleepless in Seattle, 1993) i a Tens un e-mail (You've Got Mail, 1998).

Va estar nominada a tres premis Oscar per al Millor Guió Original per a Silkwood, per a Quan en Harry va trobar la Sally i per Alguna cosa per recordar

Tan a les seves pel·lícules com als seus llibres i columnes parlava de la seva pròpia existència, dels seus èxits però també dels seus fracassos i de les seves decepcions. Recordava que la seva mare, de petita, li havia dit que si rellisques amb una pell de plàtan i et fas mal, la gent pot riures de tu; però si ets tu mateixa la que ho explica, prens el control de la història i ets tu la que fa riure a la gent.

Seguint aquest ensenyament, quan el seu segon marit li va estar infidel just quan ella estava a punt de donar a llum el seu segon fill, l’escriptora ho va explicar tot  a la novel·la Se acabó el pastel i va obtenir una gran acollida de vendes.

Pel que fa a la seva vida sentimental, Nora es va casar tres vegades. El seu primer marit va ser en Dan Greenburg. Es va divorciar d’ell als 9 anys de casats. El 1976 es va casar amb el periodista Carl Bernstein, un dels dos periodistes que van destapar el cas Watergate. Va tenir dos fills, en Jacob i en Max, fruit d’aquest matrimoni, però es va trencar la relació quan ella va descobrir que el seu marit li havia estat infidel. Finalment, a l’any 1984 va casar-se amb Nicholas Pileggi amb qui va viure, primer a Los Angeles i després a Nova York, fins el moment de la seva mort.

La seva malaltia. A l’any 2006 va ser diagnosticada de leucèmia mieloide aguda. Va entomar el diagnòstic, però va decidir no compartir-lo ni amb amics ni amb companys: si corria la notícia de la seva malaltia podria dificultar l’inici de nous projectes. Malgrat tot, a posteriori molta gent ha trobat pistes del que li passava al seu darrer llibre I Remember Nothing (2010). Podem llegir: Adonar-me que em queden només uns anys bons m’ha impactat sincerament i m’ha donat molt en què pensar. Intento descobrir cada dia què em ve de gust fer en realitat. Em dic: si aquest és un dels darrers dies de la meva vida, estic fent exactament el que vull? No tinc grans aspiracions. La meva idea d’un dia perfecte és menjar unes natilles gelades a Shake Shack i posteriorment donar un passeig pel parc (i, després, una pastilla per a la intolerància a la lactosa).

Al seu memorial al Lincoln Center de Nova York van assistir-hi moltes persones properes a ella, amb una forta presència d’artistes. Entre el assistents es va poder veure Billy CrystalMeg RyanTom Hanks, Steven SpielbergMeryl StreepWoody Allen, Nicole Kidman... Seguint els seus desitjos, el seu cos va ser incinerat i les seves cendres escampades.

Finalment, podem quedar-nos amb una frase seva a tall d’epíleg:
Per sobre de tot, sigues l’heroïna de la teva vida, no la víctima.

 

Quan en Harry va trobar la Sally (When Harry Met Sally..., 1989). És una comèdia romàntica dirigida per Rob Reiner i escrita per Nora Ephron que es va convertir en un èxit de taquilla i un referent en el seu gènere.

La trama de la pel·lícula segueix la relació entre Harry Burns (Billy Crystal) i Sally Albright (Meg Ryan) al llarg de diversos anys. Després de conèixer-se com a estudiants universitaris, es retroben en diverses ocasions al llarg de la seva vida adulta. La pregunta central de la pel·lícula és si dos amics poden ser només amics o si l'atracció i l'amor inevitablement s'interposen en la seva relació.

La pel·lícula és coneguda per diversos moments cèlebres, com la famosa escena en la qual Sally fingeix un orgasme en un restaurant per demostrar-li a Harry que les dones saben fingir-los. A més d'això, la pel·lícula és famosa pel seu diàleg astut i els seus moments tendres i humorístics.

When Harry Met Sally... va ser aclamada per la crítica i va ser nominada a l'Oscar al Millor Guió Original. La química entre Billy Crystal i Meg Ryan va ser àmpliament elogiada, i la pel·lícula va capturar l'essència de les relacions humanes amb sensibilitat i humor. La seva influència ha perdurat al llarg dels anys i ha inspirat altres pel·lícules i sèries que tracten els temes de l'amistat, l'amor i la comunicació en les relacions personals.

El pentinat de Meg Ryan a la pel·lícula es va convertir en un estil icònic conegut com el Meg Ryan haircut. Moltes dones van demanar als seus perruquers un tall de cabell semblant després de veure la pel·lícula.

La pel·lícula és coneguda per les diverses seqüències en què persones reals comparteixen històries personals davant de la càmera. Aquests moments són en realitat testimonis reals que Nora Ephron i el seu equip van entrevistar, i els van incorporar a la pel·lícula per donar-li un to autèntic i íntim.

 

Alguna cosa per recordar (Sleepless in Seattle, 1993). Una altra comèdia romàntica que va calar fort a l’imaginari popular, aquest cop escrita i dirigida per Nora Ephron, amb inspiracions de contes de fades clàssics que va captivar el públic amb la seva dolça i emotiva narrativa.

La trama de la pel·lícula es centra en Sam Baldwin (Tom Hanks), un home que ha perdut la seva esposa a causa d'una malaltia. Després de la mort de la seva esposa, Sam es trasllada a Seattle amb el seu fill Jonah. Jonah es preocupa pel seu pare i decideix trucar a un programa de ràdio per parlar del dolor del seu pare i els seus desitjos de trobar una nova parella per a ell. Annie Reed (Meg Ryan) és una periodista de Baltimore que escolta la conversa a la ràdio i es comença a enamorar de la història de Sam. Annie està compromesa amb un home, però comença a dubtar de la seva relació després d'escoltar la veu de Sam.

La pel·lícula conté un homenatge a Tú i jo (An Affair to Remember), una pel·lícula romàntica de 1957 protagonitzada per Cary Grant i Deborah Kerr.

La química que es va produir entre Tom Hanks i Meg Ryan, va motivar que repetissin  com a parella protagonista també en altres comèdies romàntiques com Joe contra el volcà i Tens un e-mail.

La inoblidable banda sonora de la pel·lícula, inclou cançons com As Time Goes By de Jimmy Durante, A Kiss to Build a Dream On de Louis Armstrong i When I Fall in Love interpretada per Celine Dion i Clive Griffin, cançó que va estar nominada a un premi Grammy.

 

Tens un e-mail (You've Got Mail, 1998). Una altra comèdia romàntica escrita i dirigida per Nora Ephron i protagonitzada per Tom Hanks i Meg Ryan. Aquesta pel·lícula és una versió moderna de la clàssica obra de teatre Les correspondències d'Enric IV de Miklós László,

La seva trama se centra en Joe Fox (Tom Hanks), un empresari propietari d'una gran cadena de llibreries, i Kathleen Kelly (Meg Ryan), la propietària d'una petita llibreria independent. Encara que els dos es veuen com a competidors en el món de les llibreries, són sense saber-ho, amics en línia a través d'una plataforma de correu electrònic.

La relació entre Joe i Kathleen es desenvolupa en a dos nivells: a la vida real, estan involucrats en un conflicte comercial i no es cauen bé, mentre que virtualment, comparteixen pensaments i sentiments profundament personals a través de missatges de correu electrònic.

La pel·lícula està realitzada en una època en què l'ús d'internet estava creixent i començava a canviar la forma com les persones es relacionaven i comunicaven. Tens un e-mail captura aquest moment de transició de manera encantadora i ofereix una perspectiva positiva sobre com la tecnologia pot connectar les persones, encara que també mostra les complicacions i les conseqüències d'aquesta nova forma de comunicació.

La llibreria de Kathleen Kelly a la pel·lícula es va basar en una llibreria real de Nova York anomenada The Shop Around the Corner. Aquesta llibreria va ser la font d'inspiració per a la història i també va ser utilitzada com a ubicació per a les escenes de la pel·lícula.

Meg Ryan va admetre que, abans de la producció de la pel·lícula, no tenia experiència amb el correu electrònic ni amb el xat en línia. Va aprendre sobre aquests aspectes tecnològics per preparar-se per al seu paper de Kathleen Kelly.
 

Penjades (Hanging Up, 2000). Pel·lícula sobre un guió coescrit per Nora Ephron i la seva germana Delia va estar dirigida per Nora. La història està influïda per les experiències i els sentiments de les germanes Ephron davant la pèrdua del seu pare.

La pel·lícula es centra en la relació entre tres germanes i com aquesta es veu afectada pel deteriorament de la salut del seu pare. Les tres germanes estan interpretades per Meg Ryan, Diane Keaton i Lisa Kudrow. Meg Ryan és Eve, la germana mitjana que és la més involucrada en la cura del seu pare, interpretat per Walter Matthau. Diane Keaton és Georgia, la germana gran, que és una dona de negocis d’èxit i que sovint es mostra com una persona molt centrada en la seva carrera. Lisa Kudrow és Maddy, la germana petita, que té dificultats per comprometre's i es troba en constant cerca de noves oportunitats.

Penjades tracta temes com la família, la comunicació, la responsabilitat i la capacitat de les persones per cuidar les unes de les altres. La pel·lícula combina moments emotius amb moments còmics, ja que les germanes passen per situacions que són tan difícils com divertides. L'actuació de les tres actrius principals és destacable, ja que ofereixen una interpretació creïble i autèntica de les dinàmiques entre germanes.

Meg Ryan, que ja havia col·laborat anteriorment amb Nora Ephron en dues pel·lícules, en aquesta ocasió va voler també participar com a productora executiva.

 

Julie i Julia (Julie & Julia, 2009). Amb guió i direcció de Nora Ephron aquesta pel·lícula, basada en fets reals, explica la història de Julie Powell (Amy Adams), una jove que com a repte personal es planteja fer un blog culinari en el que portarà a terme cadascuna de les 524 receptes contingudes en el llibre Dominant l'art de la cuina francesa, publicat a l’any 1961 per Julia Child (Meryl Streep) i narrarà la seva experiència.

Quan Streep va rebre el guió i se’l va llegir el va trobar bellíssim: em va fer plorar la idea que el que algú posa davant la família –aquell amor, aquelles connexions amb altres persones– eren les coses veritablement importants. Li va impressionar de Julia Child la seva manera d’enfrontar-se a cada dia amb energia, amb ganes i amb una determinació general a que els problemes no poguessin amb ella. És una gran qualitat i ella veritablement la posseïa.

Meryl Streep va passar molt temps investigant el personatge, incloent-hi l'estudi de la seva veu, les seves maneres i el seu estil únic. El resultat va ser que fou aclamada per la seva actuació com a Julia Child i li va valdre la nominació a l'Oscar com a Millor Actriu pel seu paper.

L’actriu ja havia treballat amb la directora Nora Ephron a Silkwood i a Heartburn abans de Julie & Julia. Streep i Ephron tenien una relació de treball respectuosa i agradable, la qual cosa va contribuir a la qualitat de la pel·lícula.