El cant de la Senyera

El cant de la Senyera, un símbol i una bellíssima composició

 

Joan Maragall va rebre l'encàrrec de l'Orfeó Català -del quan n'era soci- de crear un poema que, musicat per Lluís Millet, estava destinat a ser l'himne de l'Orfeó. El poema que va escriure tenia una magnifica sonoritat i Millet va fer-ne una esplèndida musicació. Va veure la llum per primer cop l'any 1896 a Montserrat amb motiu de la benedicció de la Senyera Catalana. Va tenir una acollida tan gran que va esdevenir l'himne de tots els orfeons de Catalunya.

A l'any 1900 es va publicar el llibre de Joan Maragall Visions & cants, on podem trobar grans joies de la poesia. El segon dels cants és El cant de la Senyera, aquest poema d'amor a la nostra senyera i al que ella simbolitza...

Al damunt dels nostres cants 
aixequem una Senyera 
que els farà més triomfants.
 
Au, companys, enarborem-la 
en senyal de germandat! 
Au, germans, al vent desfem-la 
en senyal de llibertat. 
Que volei! Contemplem-la 
en sa dolça majestat!
 
Oh bandera catalana!, 
nostre cor t'és ben fidel: 
volaràs com au galana 
pel damunt del nostre anhel: 
per mirar-te sobirana 
alçarem els ulls al cel.
 
I et durem arreu enlaire, 
et durem, i tu ens duràs: 
voleiant al grat de l'aire, 
el camí assanyalaràs. 
Dóna veu al teu cantaire, 
llum als ulls i força al braç.

Cant prohibit des de l'any 1939 al 1960 per motius obvis, va ser un dels primers símbols que va rescatar la resistència catalana en els temps més foscos del franquisme, va ser una ferma candidata a ser escollida himne nacional català rivalitzant amb Els Segadors i que avui continua sent una de les millors composicions fetes mai a cap bandera.