L'any 1999 els germans Wachowski, Andy i Lana, treuen de la seva particular caixa màgica una història sorprenen, n'escriuen el guió, la produeixen i la dirigeixen amb molta personalitat. El resultat: la trilogia Matrix.

Matrix va ser una obra que va passar meteòricament de les cartelleres de cine a l'Olimp de les pel·lícules mítiques. Pel·lícula de culte que va incorporar al llenguatge cinematogràfic el terme "efecte Matrix", una sofisticada tècnica que ens permet girar 360º a l'entorn d'una imatge en moviment i congelar-la en qualsevol moment. Però al darrera hi ha molt més que un bon elenc de tècniques cinematogràfiques. Hi ha una història molt atraient que ens situa a la feble frontera que separa la realitat d'allò per perceben els nostres sentits. "Què és real? -es qüestiona en un moment de la pel·lícula- De quina manera definiries real? Si et refereixes al que pots sentir, a allò que pots olorar, a allò que pots paladejar i veure, la realitat podrien ser senyals elèctriques interpretades pel teu cervell."

De què podem estar-ne segurs si no podem confiar en els nostres sentits? Morfeu comenta: "Alguna vegada has tingut un somni, que semblés tan real que no el podies distingir de la realitat? I si no poguessis despertar d'aquest somni, com sabries que estàs somniant?"

La història no renega en cap moment de la seva inspiració platònica (en referència a l'Alegoria de la Caverna) o cartesiana (el pensament de Descartes també es troba reflectit en molts aspectes).

Quan una persona creua la fràgil línia que la porta a fer-se certes preguntes només té dues opcions: prendre la pastilla blava, oblidar-ho tot i continuar vivint apaciblement o prendre la vermella i endinsar-se en aquestes qüestions fins a resoldre-les. I tu, quina tries? Benvingut/da a Matrix.