Gena Rowlands

El quadern de Noah (2004)


“Donaria qualsevol cosa per tornar a aquells moments, tot a canvi d’un segon junts, perquè quan tot comença a anar malament l’únic que desitjo és tornar al teu costat i abraçar-te fort. Vull tornar a aquells dies on només feia falta una mirada per a fer-nos somriure, on el temps passava sense adonar-nos i tota la resta no importava, només nosaltres. I vull fer d’aquells dies al teu costat moments que no pugui oblidar mai. Tens aquesta màgia a la mirada que em fa no poder mirar a ningú més, aquesta màgia als llavis que em fa trobar-los a faltar quan no els puc besar, aquesta màgia a les mans que al recórrer el meu cos em fan volar. I és que no hi ha res més màgic que un segon al teu costat, perquè màgia ets tu.”

El quadern de Noah
de Nicholas Sparks


La pel·lícula ens mostra com Duke (James Garner) visita a diari a una dona, la Sra. Hamilton (Gena Rowlands), malalta d’Alzheimer, que viu a diari com els seus records van fugint-li del cap. Duke li llegeix el quadern de Noah, on es relata la romàntica història d’Allie (Rachel McAdams) i de Noah (Ryan Gosling).  Allie és una noia de classe benestant que viatja amb la família a la població costanera de Seabrook Island per a passar uns dies de relax. Noah és un jove de classe humil que hi viu tot l’any, treballant a la fàbrica de fusta. Entre els dos neix una tendra i intensa relació que es transforma ràpidament en amor... però són els anys ’40 i tots dos hauran d’enfrontar-se als prejudicis de la societat on viuen. Quan ella marxa, ell li enviarà una carta diària al llarg de tot un any. La II Guerra Mundial allargarà cruelment aquesta separació... La Sra. Hamilton segueix, embadalida, la història dels dos joves narrada per Duke.

El quadern de Noah parla sobre l’amor veritable i de la manera en que aquest perdura en el temps, sobre les relacions humanes, sobre les oportunitats perdudes i sobre aquelles coses importants d’una vida.

La història està inspirada en un llibre d'èxit, The Notebook, traduït al català com El quadern de Noah, de l’escriptor nord-americà Nicholas Sparks, autor també de la novel·la que va inspirar una altra història romàntica: Missatge a l’ampolla.

Al començament del llibre, Noah descriu amb molta bellesa el que s’explica a les següents pàgines: “Per als romàntics, aquesta serà una història d’amor; per als escèptics, una tragèdia. Per a mi és una barreja d’ambdues coses, i independentment de la impressió que us causi al final, ningú no podrà negar que ha determinat una gran part de la meva vida i assenyalat el camí”.

Per al paper de Noah el director de la pel·lícula, en Nick Cassavetes, va triar a l’actor Ryan Gosling. Va ser un dels primers papers adjudicats. L’actor recorda el raonament que li va fer Cassavetes per haver pensat en ell: “Vull que interpretis aquest paper perquè no ets com la resta d’actors joves de Hollywood. No ets guapo, no “moles”, només ets un tipus normal que sembla una mica boig”. Com interpretar això correctament?

El cas és que Gosling va acceptar ràpidament el paper i va treballar-lo a consciència. Expliquen que va anar-se’n a viure dos mesos a Charleston (Carolina del Sud), a l’entorn on es produiria el rodatge i passava el dia remant pel riu Ashley i construint mobles com ho faria Noah amb el seu ofici de fuster. De fet, la taula sobre la qual Noah i Allie viuen uns passionals moments, va ser construïda pel propi actor.

L’elecció de la protagonista femenina va ser un pèl més complicada. Van ser considerades per al paper l’Ashley Judd, la Bridney Spears o la Reese Witherspoon. Fins i tot la Jessica Biel va presentar-se a la prova. Finalment, l’elecció va ser Rachel McAdams, que en prou feines estava sortint de la seva etapa televisiva i es trobava encara molt lluny de la seva nominació a l’Oscar per Spotlight el 2015.

L’actriu també va preparar-se el paper a consciència, passant algun temps a Charleston, perquè se li enganxés aquell peculiar accent del sud que necessitava el seu personatge i de passada prendre algunes classes de ballet i de protocol.

El resultat és un drama romàntic ple de sensibilitat i de bellesa que ens atrapa a la història i ens té captius fins a la seva finalització.

Com no podia ser d’una altra manera, en aquesta ocasió et deixo novament amb les paraules de Noah:

“El millor tipus d’amor és el que desperta l’ànima i et fa buscar més, el que planta un foc al cor i porta la pau a la ment. Això és el que tu m’has donat i el que jo espero donar-te per sempre.”