habitacions tancades

Bea Segura, amb els sentiments a flor de pell

 

Bea Segura (Barcelona, 1975) és una actriu que treballa al teatre, al cinema i a la televisió a parts iguals i porta ja sobre les seves espatlles una basta experiència en cadascun d’aquests medis.

Al teatre ha interpretat obres de Lope de Vega, Eugene O’Neill, Jardiel Poncela, Txékhov, Shakespeare, Molière... amb un ventall de papers totalment eclèctics.

La seva incursió a la tele no ha estat menys notable. Encara que ja va aparèixer a sèries com Nissaga de poder i Estació d’enllaç, el paper que la va fer més coneguda a Catalunya va ser el de la Laura Peris a El cor de la ciutat, la mítica sèrie que va mantenir-se en pantalla 10 anys consecutius. Després van venir les seves intervencions a Serrallonga, Ermessenda, La Riera i actualment a Cites. La seva carrera a la televisió espanyola no ha estat menor. Entre els seus treballs trobem la seva participació a  Al salir de clase, 7 vidas, Los 80, El comisario, Los Serrano, Hospital Central...

La principal eina interpretativa que esgrimeix és la seva profunda mirada, que li serveix de porta per aconseguir que els seus personatges aboquin a l’exterior tot el seu món interior.

A continuació, selecciono alguns dels seus treballs més destacables...

 

SALVADOR

La pel·lícula Salvador narra els fets reals que van tenir lloc a Barcelona, quan el jove Salvador Puig Antich (Daniel Brühl), activista i militant de MIL, va ser capturat per la policia franquista, jutjat en judici militar sumaríssim, condemnat a mort i executat a garrot vil a la presó Model el 2 de març de 1974. De res van servir les sol·licituds d’indult presentades. La mort de Carrero Blanco en un atemptat d’ETA quan s'estava revisant el seu cas va fer impossible que l’indult ni tan sols es tingués en consideració: la seva mort havia de ser venjança i alhora advertiment per a tot el món.

Les seves tres germanes grans, la Imma (Olalla Escribano), la Carme (Carlota Olcina) i la Montse (Bea Segura), van estar amb ell compartint els darrers moments abans de la seva execució, en uns moments d’una gran emotivitat.

Després de produir-se aquests dramàtics fets, Lluis Llach va composar I si canto trist, en record a aquesta execució –que va ser la darrera duta a terme a Espanya- i en va fer uns arranjaments especials per la interpretació que en fa a la pel·lícula.

 

SERRALLONGA

Aquesta coproducció d’Oberon, TV3 i TVE, ens narra la vida de Joan Sala i Ferrer, més conegut com a Serrallonga, un dels bandolers més recordats i estimats pel poble que va viure a la Catalunya del 1600 i que va actuar principalment a Les Guilleries. Era fill de Viladrau i el destí va portar-lo a compaginar la vida de pagès i el bandolerisme en els convulsos temps del regnat de Felip IV.

És una mini-sèrie composada per dos capítols que va confiar en posar sobre les espatlles de l’actor Isak Férriz el personatge de Serrallonga. L’actor li va aportar al personatge una bona dosi d’aquell atractiu i magnetisme que havia de mostrar.

Bea Segura interpreta a una de les dones que van tenir un paper rellevant a la vida del bandoler: dóna vida a Flor, baronessa de Savassona i neboda d’Espinzella , un declarat enemic de la pagesia. Flor s’acosta a Serrallonga moguda pels seus propis interessos, però acaba caient enamorada d’ell, en un amor impossible entre l’atractiva i refinada dama de la noblesa i el temerari i intrèpid fora de la llei. 

Amb aquest treball Catalunya va recuperar un personatge històric que ja a la seva època havia esdevingut, ràpidament, llegenda.

 

TORNAREM

Mini-sèrie de dos episodis de 90 minuts, produïda el 2011 per Brutal Media, TV3 i TVE, dirigida per Felip Solé, que parteix de finals de la Guerra Civil Espanyola, en els moments en que les tropes franquistes estan entrant a Barcelona. La República ha caigut i milers de catalans i d’espanyols prenen el camí de l’exili, més enllà de la frontera francesa. Esperen la llibertat però son conduïts al camp de refugiats d’Argelers a Llenguadoc, un autèntic camp de concentració. Ens centrem en el matrimoni format per la Lola (Bea Segura) i en Felip (Roger Coma), que a la seva fugida de Barcelona han perdut el contacte amb la seva filla.

A través dels periples que passaran, viurem les penúries de la Lola, participant activament amb la resistència primer i després com infermera, sempre en territori francès i seguirem al Felip, que s’enrola a l’exèrcit francès i serveix al general Leclerc en la famosa companyia “la Nueve”, formada íntegrament per 200 homes republicans, espanyols i catalans, que es movien al crit de “Paris, Berlin, Barcelona, Madrid”. “La Nueve” va participar a l’alliberament de Paris el 1944. De tota la companyia només en van sobreviure 15.

Parlant d’aquesta  mini-sèrie, Bea Segura va declarar: La guerra sempre sembla una cosa d’homes, i a les dones els va tocar l’espera, però també van fer d’infermeres, van treballar en fàbriques d’armes, van tenir un paper actiu. Tornarem ens parla d’una d’aquestes dones, encarnada per la Lola, un esperit apassionat i lluitador que aconsegueix tirar endavant malgrat la bogeria que li va tocar viure.

Mònica Terribas, que en el moment de la seva estrena era directora de TVC, va declarar que “Tornarem és un exemple extraordinari de per a què serveix una televisió pública: recuperar la història, fer-la arribar al gran públic i aconseguir fer aflorar tot el talent artístic i tècnic de Catalunya”.

Finalment, un record pel gran actor Jordi Dauder, que apareix a la sèrie i que va morir després d’acabar aquest projecte, víctima d’un càncer.

 

INSENSIBLES

Insensibles és una estranya i enigmàtica pel·lícula que ens acosta a David (Alex Brendemühl), un neurocirurgià que necessita urgentment un transplantament de medul·la per a salvar la seva vida. És en aquest moment quan descobreix que va ser adoptat. Cercant als seus pares biològics toparà amb una realitat que destaparà una increïble història d’uns nens i d’unes nenes que, en temps de la Guerra Civil Espanyola, se’ls va detectar una raríssima dolència: eren insensibles al dolor. En l’aïllament i l’estudi al que són sotmesos, només la Magdalena (Bea Segura), una de les infermeres, mostra compassió per la pobra mainada.

De fet, aquesta història i la malaltia que descriu –tal com li va passar també a la pel·lícula Agnòsia- està inspirada en una estranya malaltia, l’anomenada Síndrome de Nishida, que motiva que aquelles persones que la pateixen no sentin cap dolor físic i això acaba provocant en elles agressivitat descontrolada que les porta, sovint, a auto-mutilar-se i a la demència.

És una pel·lícula dirigida per Juan Carlos Medina i constitueix l’òpera prima d’aquest jove director. El repartiment va comptar, també, amb Sílvia Bel, Juan Diego, Tómas Lemarquis, Irene Montalà, Àngels Poch, Ariadna Cabrol...

Medina també va actuar com a guionista, treballant conjuntament amb Luiso Berdejo (coguionista de Rec i Rec 3 i director de L’altra filla).

 

HABITACIONS TANCADES

Habitacions tancades és una altra mini-sèrie de 2 capítols, coproduïda per Diagonal TV, TV3 i TVE, que va estar dirigida per Lluis Maria Güell.

La inquietant història que descriu aquesta obra està basada en la famosa novel·la del mateix títol de Care Santos i està ambientada en dues èpoques diferents: l’actualitat i els començaments del segle XX.

En el temps actual, coneixem a la Violeta Lax (un personatge brillantment interpretat per la Bea Segura) que es desplaça des de Chicago fins a Barcelona per a supervisar les obres de remodelació de l’antiga mansió de la família Lax, que ha estat donada a l’Ajuntament i aquest està adaptant-la per a convertir-la en un museu que aculli l’obra d’Amadeu Lax (Alex García), l’avi de la Violeta, un prestigiós retratista ara ja mort.

En plenes obres, la Violeta topa amb un misteri torbador quan descobreix, casualment, l’existència d’una habitació oculta on troba, amb estupor, el cadàver d’una dona que havia restat ocult durant diverses dècades... aquesta és la primera peça per a resoldre un terrible secret que la seva família havia amagat al món. La dona morta porta a la butxaca una altra clau, que obra una desconeguda porta. Descobrir quina és aquesta segona porta i que hi ha dins la cambra, contribuirà en gran mesura a l’esclariment dels fets.

De la mà de la Violeta i dels seus descobriments, anem reconstruint el passat d’una família , sepultat pel pas dels anys i per la dramàtica boira d’una guerra civil.