hipoteques subprime

The Big Short (La gran apuesta)

 

Són tants anys els que portem sentint a parlar de la crisi que, per aliens que siguem a tot l’argot esgrimit pels economistes, ja ens hem anat familiaritzant una mica amb els conceptes de nacionalització de la banca, rescats, hipoteques subprime, emissions de CDO (Obligacions de Deute Garantida)... si més no ens sona la música!

Ara bé, sempre que ens trobem davant d’una pel·lícula que ens condueix, en la seva trama, al complex món de la macro economia, és inevitable que tots aquells que en som profans, en certs moments se’ns posi cara d’anar ben perduts. I The Big Short no és una excepció, malgrat els seus esforços pedagògics.

La pel·lícula ens parla de com va esclatar una crisi que portava ja molt de temps gestant-se. Ens situa a principis del segle XXI, moments en que els bancs estaven fent tot tipus d’excessos en la concessió de préstecs hipotecaris... no importava establir correctament la solvència dels sol·licitants: l’important era contractar moltes noves hipoteques que generaven grans beneficis a curt. Això anava construint una piràmide econòmica amb una base totalment feble. Només era qüestió de temps que s’enfonsés tot el sistema econòmic amb el que estava sustentada. Però tothom mirava cap a una altra banda: banquers, assessors, mitjans de comunicació, governs... era molta la gent que estava enriquint-se ràpidament.

 

 

Però unes quantes persones, desconnectades entre elles, van veure la imminència del que estava apunt de passar. Cadascuna d’elles, a la seva manera, van fer la seva “gran aposta”: renunciar als guanys a curt, apostar per que tot s’enfonsaria i buscar el negoci a més llarg termini, quan la caiguda es produís.

Un d’aquests homes va ser Michael Burry (Christian Bale) un gestor de fons de capital amb una visió nova de l’economia, capaç de plantejar-se aquelles coses que la resta ni veu. Burry és un personatge real que s’ha enriquit gràcies a la seva resposta a dues grans crisi: la punt com i la subprime. És metge, blogger i posteriorment assessor financer a través de l’empresa que crea, Scion Capital. La seva personalitat i el seu indiscutible talent per entendre els moviments financers subjacents li han permès en repetides ocasions anticipar-se als esdeveniments que s’acostaven.

Un altre d’aquests homes va ser Mark Braum (Steve Carell), cap d’un fons de risc i persona èticament i moralment molt íntegre, que se n’adona per casualitat de la veritable fragilitat del sistema en el que s’estan movent. A partir d’aquest moment cridarà el que ha descobert als quatre vents.

I encara hi ha dos joves inversionistes, Charlie Geller (John Magaro) i Jamie Shipley (Finn Wittrock), que buscaran el suport d’un banquer molt particular, en Ben Rickert (Brad Pitt) perquè els obri les portes de Wall Street i puguin treure profit de la situació que s’acosta.

 

 

Paradoxalment, la pel·lícula s’ha estrenat amb la catalogació de comèdia dramàtica... Que ningú no s’enganyi: no té res de comèdia, ja que comèdia, per definició, és l’oposat a la tragèdia, i generalment està associada a històries amb final feliç. És amb tota regla un drama històric, si bé és cert que amb fortes dosi d’ironia i de sarcasme.

La història ens porta finalment fins la caiguda de Lehman Brothers Holdings Inc, una macroempresa global de serveis financers dels EUA, al setembre del 2008 com a conseqüència de la seva política amb les hipoteques subprime. Va ser el començament d’una crisi mundial de la qual encara en patim els efectes.

Està basada en el best-seller de Michael Lewis, publicat el 2010, que porta el mateix títol.

Com diuen al final de la pel·lícula, quan es va calmar la pols del col·lapse, 5 trilions de dòlars de diners de pensions, valors immobiliaris, 400.000 dòlars en estalvis i préstecs havien desaparegut. 8 milions de persones van perdre el seu treball i 6 milions van perdre les seves cases... i això només als EUA.

I acaba amb una sentència pertorbadora: al 2015, molts bancs han venut bilions de dòlars en una cosa anomenada “Oportunitat de tram fet a mida”, la qual cosa és simplement un altre nom per anomenar els CDO. +info

La societat, en les seves capes més vulnerables, ha patit l’impacte de la irresponsabilitat financera, ha tingut –a més– que invertir grans quantitats de diners en rescatar al sistema bancari i ara, un cop recuperats,  el joc torna a començar... es tracte de la ferocitat del capitalisme en tota la seva força.

Val la pena que miris aquesta pel·lícula i reflexionis sobre el seu despietat missatge perquè, en el fons de tot, parla de tu i de mi. 

 

Nominacions:
Oscar a la Millor Pel·lícula
Oscar al Millor Director
, Adam McKay
Oscar al Millor Actor Secundari, Christian Bale
Oscar al Millor Guió Adaptat
Oscar al Millor Muntatge