intriga

Room (La habitación)

 

Jack acaba de complir 5 anys. El seu univers no és gaire complex: per un costat està l’habitació, per altre l’espai exterior i després estan els altres planetes de la tele, on habiten els esquirols, els gossos i les persones planes i acolorides. Fa temps, Jack va dibuixar al gos Lucky, i des d’aleshores li fa companyia. El seu món es completa amb el vell Nick i la seva màgia per a fer aparèixer coses...

Encara recorda amb emoció el dia en que va venir un mosquit a xuclar-li la sang i esclata d’alegria davant la inesperada visita d’un ratolí. Són les coses inoblidables de la seva vida.

I per sobre de tot està la seva mare, Ma. Sempre al seu costat, sempre amb una història per explicar, sempre transmetent-li el seu coneixement del món i de com són les coses. El seu món no existiria sense Ma.

 

 

Una història dura i claustrofòbica, tendra i colpidora, a moments despietada i en d’altres màgica, però sempre, sempre, emocionant.

El guió de la pel·lícula està basat en el llibre del mateix títol, escrit per l’autora irlandesa Emma Donoghue. Va publicar el llibre el 2010 i ella mateixa va ser l’encarregada de traspassar-lo a guió cinematogràfic, en una tasca que li ha valgut una de les nominacions que té la pel·lícula: l’Oscar al Millor Guió Adaptat.

 

 

La direcció està en mans del dublinès Lenny Abrahamson, que li aporta a la història el seu personal toc intimista i sobri, i dosifica brillantment la informació que anem rebent al llarg de la pel·lícula, perquè ens endinsem dins la narració amb aquells ulls desorientats i encuriosits que ens mantindran en tensió en tot moment. Abrahamson té també una nominació a l’Oscar a Millor Director per aquest treball.

El càsting és una altra de les coses brillants de la pel·lícula. Encapçalat per Brie Larson, que encarna a la mare de Jack, la Ma. Descansa sobre ella una bona part del pes de la narració, pes suportat només amb la seva impressionant naturalitat i la seva força expressiva. Brie Larson se’ns revela com una gran actriu, mereixedora de la nominació a l’Oscar a Millor Actriu que té en aquesta edició del 2016.

I al seu costat, una de les més sorprenents estrelles infantils de les darreres dècades: Jacob Tremblay, que dóna vida a Jack, sobre qui se centra tota la història. La seva interpretació no té res a veure amb les descafeïnades interpretacions amb les que molts petits actors i actrius ens tenen acostumats. Jacob aporta naturalitat a la seva composició del personatge, ens el creiem i compartim veritablement amb ell els moments que ens brinda. Tota una mostra de saber fer!

 

 

Tanquen el repartiment intèrprets tan brillants com l’actriu Joan Allen, en el paper de Nancy, l’àvia de Jack, i William H. Macy com a Robert, l’avi. Dos veterans professionals que li donen aquell toc d’intensitat a l’acabat final de la pel·lícula, aconseguint que, de vegades, els silencis parlin més fort que les paraules.

Una pel·lícula hipnòtica, que t’atraparà en el seu joc narratiu i t’anirà deixant un pòsit de sensacions al llarg del seu recorregut i farà que, un cop acabada, perduri dins teu un bon temps. Retrats psicològics que van esmicolant-se capa a capa, com si d’una ceba es tractés, en un entorn filosòfic que em recorda insistentment el relat platònic de la caverna. Un memorable film ple de sabors i d’emocions!

Nominacions:
Oscar a la Millor pel·lícula
Oscar al Millor Director,
Lenny Abrahamson
Oscar a Millor Actriu, Brie Larson
Oscar a Millor Guió Adaptat