Isabelle Allen

Els miserables (2012)


El poeta i escriptor francès Víctor Hugo va escriure a l’any 1862 una de les seves obres més emblemàtiques, Els miserables. Encara que sovint se l’ha qualificada d’obra romàntica, aquesta història constitueix un gran collage de situacions d’un gran dramatisme, amb uns personatges d’una intensa complexitat. I de fons un fet històric excepcional: la Revolució Francesa de 1789 i les fortes repressions que va exercir el poder contra els moviments revolucionaris. Els joves revolucionaris que apareixen a la novel•la van estar inspirats en els acompanyants de la Llibertat al quadre La llibertat guiant el poble del pintor Delacroix.

Jean Valjean és el personatge que serveix de fil argumental a tota la història, un home que ha passat molts anys a la presó per un delicte insignificant i que quan per fi aconsegueix la seva llibertat descobreix que les coses no li seran gens fàcils. 
 
No li va costar gens a aquesta obra passar a ser un nou gran clàssic i Víctor Hugo es convertí en un dels escriptors més valorats dels seu temps. 
 
No es d’estranyar, doncs, que l’obra s’hagi representat primer abastament als teatres de tot el món i després que s’hagi convertit en pel•lícules i fins i tot en mini sèries televisives. Aquest és el gran poder d’aquesta història!
 


Va ser a l’any 1980 que Els Miserables va donar el seu pas més sorprenent, convertint-se en un musical, de la mà del compositor francès Claude-Michel Schonberg amb llibret d’Alain Boublil i lletra d’Herbert Kretzmer. El seu èxit va ser clamorós i des d’aleshores no ha parat de representar-se en multitud d’idiomes i per tots els racons dels món, convertint-se en el musical més vist de tots els temps amb la quantitat estimada de 60 milions d’espectadors
 
I finalment, a l’any 2012, el musical va arribar als cines. El seu director va ser Tom Hooper i va afrontar el repte amb valentia i personalitat.
 
Per a dur-ho a terme va realitzar un càsting sorprenent: va basar-se en actors i actrius en lloc de cantants com seria d’esperar. Aquest fet és encara més meritori si pensem que no estem davant d’una pel•lícula convencional amb números musicals incorporats sinó en un musical absolut amb diàlegs cantats. Si el repte no fos prou elevat va decidir gravar la veu dels actors en directe i no en estudi com hauria estat la manera més fàcil... tot això per aconseguir una cosa: autenticitat en cadascun dels moments!

El resultat és magnífic! Una pel•lícula amb unes interpretacions memorables i uns moments d’una intensitat difícil d’oblidar. 

 

Un personatge que no té una gran presència a l’obra pel que fa a temps de pantalla és Fantine, el personatge interpretat per una Anne Hathaway que composa un personatge tendre i fort que transmet una intensitat que impregna al públic. La seva interpretació del tema I Dreamed A Dream és excepcional.

Trobar a l’intèrpret del protagonista de la història, Jean Valjean, no era tasca fàcil. Sobre aquest personatge passen totes les històries i l’anem seguint al llarg dels anys fins al final en que malalt i envellit mor. L’elecció va sorprendre molt: va ser escollit pel paper Hugh Jackman, un actor al que coneixíem pels seus papers com a galant i com a home d’acció però que mai havíem vist cantant. El director, Tom Hooper, va afirmar que l’elecció de Jackman era l’únic que tenia clar a l’iniciar el projecte… quan el veiem a la pell de Valjean entenem l’elecció. L’energia i a l’hora la humanitat que li aporta al personatge el fa creïble i proper.
 
També destacaria a l’actriu britànica Samantha Barks, que dóna vida a Éponine. La seva veu càlida i dolça i la seva interpretació magnètica són les claus de la seva rellevància.

Malgrat destacar aquestes tres figures, tots els personatges estan composats i interpretats de manera brillant:  Russell Crowe com l’incansable i inflexible Javert, Amanda Seyfried i Isabelle Allen com la jove i la petita Cosette respectivament, Eddie Redmayne com el jove i apassionat Marius, Daniel Huttlestone que dóna vida a Gavroche el nen d’esperit gran… i naturalment no puc oblidar a Helena Bonham Carter i Sacha Baron Cohen, el matrimoni Thénardier, l’únic punt còmic en tota aquesta dura història.

La qualitat dels actors i la intensitat de les interpretacions fan possible que al llarg de la pel•lícula podem gaudir d’uns esplèndids primers plans que ens aporten aquella dosi extra d’intimitat que ens submergeix hipnòticament a la trama.

Gran pel•lícula i uns dels més grans musicals de la història del cinema!

 

GALERIA D'IMATGES