Jon Avnet

Tomàquets verds fregits (1991)

 
Tomàquets verds fregits és una sensible i intensa pel•lícula que, basada en la novel•la de Fannie Flagg del 1988 Fried Green Tomatoes at the Whistle Stop Cafe, va ser portada al cinema pel director Jon Avnet només uns anys més tard –al 1991- amb guió de la pròpia autora.
 

La trama superficial no ens ha de confondre. Veiem passar per davant dels nostres ulls fets ambientats en dues èpoques diferents –els anys ’30 i els temps actuals- tacades d’intriga, de fets estremidors i excepcionals, d’episodis enterbolits pel racisme i pel sexisme, la crònica encoberta d’uns temps i d’uns personatges... però no hem d’enganyar-nos... veritablement la història ens parla sobre l’amistat veritable i incondicional, sobre unes dones que, contra tots els obstacles i convencionalismes de la seva societat, es troben a elles mateixes, lluiten per redibuixar les seves vides, vencen els seus obscurs fantasmes interiors i afronten amb valentia els seus problemes. Lluitadores i supervivents en un món en que han hagut de fer-se un lloc elles mateixes. 
 
El veritable esperit de la pel•lícula és Idgie, l'encantadora d'abelles, una noia forta i valenta, lluitadora incansable que ens aporta el seu crit de guerra, Towanda! Quan necessites d’aquella força que t’empenyi cap endavant, quan vols treure energies de les febleses, quan creus que no podràs sortir-te’n... Towanda! és la clau. La coneixem a la dura dècada del anys ’30, en plena gran depressió americana. Una excel•lent Mary Stuart Masterson dóna vida al personatge de forma magnífica.
 
Compartint protagonisme trobem el personatge de Ruth, una persona dolça i sensible. Si Idgie és el ying, Ruth és el yang. Juntes formen una parella esplèndidament equilibrada. Mary-Louise Parker s’encarrega de donar-li vida.
 
 
En els temps actuals, trobem un altre entranyable personatge: Evelyn, una dona que ja no té edat per a sentir-se jove, però que és massa jove com per sentir-se gran, amb l’autoestima per terra i sense un clar sentit a la vida. Conèixer les històries d'Idgie i de Ruth serà per a ella una revelació i una motivació. A través d’elles trobarà la força per a transformar la seva vida i agafar-ne l timó. La seva energia ens trasbalsarà, ens commourà i ens farà somriure en més d’una ocasió. Una fantàstica Kathy Bates va ser la responsable d’interpretar-la.
 
I envoltant-ho tot, fent de fil conductor de tota la història, un meravellós personatge: Ninny, una velleta que coneix tota la història i que la va esmicolant en petites porcions. Un personatge exquisidament composat, ple de dolçor i de serena vitalitat, que amaga també els seus secrets... Qui és? Per què coneix tan bé aquestes històries?  Jessica Tandy va brodar el paper, fent de Ninny un personatge difícil d’oblidar.
 
Però un altre dels grans èxits de la pel•lícula són els seus actors secundaris. Aquest és el cas Buddy, el germà d'Idgie. Tots dos germans estan molt units i un desgraciat incident els separarà per sempre. Chris O' Donnell li dóna vida, quan es trobava al començament de la seva carrera i només tenia 21 anys. Poc després participaria a Essència de dona amb Al Pacino. Els pocs minuts que surt a la pel•lícula són suficients per a deixar una empremta que perdura al llarg de tota la història.
 
Un altre personatge intens a la història és Big George, un home de raça negra, fort i fidel, que està incondicionalment al costat d’Iggie en tot moment. Stan Shaw és el veterà actor encarregat de la seva interpretació. 
 
I finalment, un record per al rodamón Smokey, un personatge aparentment insignificant que aporta molt a la història. Va ser interpretat per Timothy Scott.
 
Tot un seguit de personatges que conflueixen en un lloc, testimoni mut de tots els esdeveniments: un petit bar de Whistle Stop a l’Alabama, on fan -per cert- uns fantàstics tomàquets verds fregits.
D’aquesta gran pel•lícula em quedo amb una confessió que Evelyn li fa al seu marit. Explica que un dia va mirar-se al mirall i no li va agradar el que va veure. “Saps el que vaig fer, llavors? Vaig canviar!”