melodrama

Deadline USA: el quart poder

 

A l’any 1952 va estrenar-se als cinemes la pel·lícula Deadline USA, que s’hauria de traduir com a Data límit USA. Un títol tan poc inspirat va motivar que a l’Estat Espanyol s’estrenés com El cuarto poder, un títol molt més encertat. A Veneçuela van optar per La última amenaza i a Xile com La hora de la venganza… així que ja veus… hi ha per a tots els gustos.

La pel·lícula narra la història d’un diari –el New York Day- que, en uns moments en que s’enfronta a la seva possible desaparició, el seu editor Ed Hutcheson es prepara per la que pot ser la seva darrera batalla: destapar els crims d’un mafiós italià que opera refugiat sota l’aparença d’un honrat home de negocis. El quart poder és una bona opció de títol ja que recorda que una república està constituïda per tres poders (el legislatiu, el judicial i l’executiu) i que en un estat de dret on la democràcia és forta i valenta, els mitjans de comunicació constitueixen el quart poder, sempre vetllant per l’essència d’aquesta democràcia.

No és d’estranyar que el pare del projecte fos Richard Brooks, escriptor i director de l’obra, ja que havia començat la seva carrera professional com a periodista i coneixia prou bé el món de la premsa des de dins. Era un home clarament conegut per les seves idees d’esquerres i va entrar en el món de cinema ja marcat pel macartisme com un creador amb potencials idees anti-americanes. Amb aquests precedents resulta evident que a la seva història clama per la llibertat de premsa en un món més íntegre. Diuen que els problemes pels que passa el diari Day podrien estar inspirats en la desaparició del New York Sun dos anys abans -el 1950- diari que va tenir com a editor a Benjamin Day.

Brooks va posar la fotografia en mans de Milton R. Krasner, que va fer un treball excel·lent. Ja s’havia guanyat un merescut prestigi en anteriors treballs com ara La dona del quadre (1944) i Perversitat (1945) ambdues de Fritz Lang, Tot sobre Eva (1950) de  Joseph L. MakiewiczMonkey Business (Me Siento Rejuvenecer) (1952) de Howard Hawks. El resultat a Deadline USA va ser un impecable blanc i negre, realitzat per un dels més grans professionals de la direcció fotogràfica que va ser reconegut en repetides ocasions com el mestre de la llum.

El paper protagonista, l’editor Ed Hutcheson, va estar interpretat per Humphrey Bogart, que va recrear un personatge que ja tenim associat a ell i que hem vist en una gran part dels seus treballs: aquell personatge antiheroic que no és bo: és simplement una persona íntegra.  

La seva ex dona a la pel·lícula va estar interpretada per Kim Hunter, que acabava de donar vida a Stella Kowalski a Un tramvia anomenat desig, la pel·lícula d’Elia Kazan basada en la novel·la de Tennessee Williams.

També apareix Ethel Barrymore, interpretant a la viuda del fundador del diari. Sempre és grat trobar-nos a aquesta veterana actriu -principalment de teatre- que sempre aporta aquell gra d’humanitat a les seves interpretacions. Recordem que és la tia àvia de Drew Barrymore i component d’una notable saga d’actors i actrius.

Deadline USA és en el seu conjunt una composició equilibrada que manté el ritme narratiu, sempre surfejant entre el melodrama, el cinema negre i el cinema social. Una pel·lícula que malgrat el pas dels anys encara guarda dins seu la capacitat de remoure consciències.