nadal

Family Man (2000)

 

En el període nadalenc és molt tradicional reveure pel·lícules sobre aquestes festes o que estiguin ambientades en aquesta època. Des del Guaitador aprofito per repescar-ne una de l’any 2000: Family Man.

Family Man veu de fonts tan clàssiques com Que bonic que és viure (1945) de Capra o qualsevol de les múltiples versions que s’han portat a la pantalla gran del drama de Charles Dickens, Cançó de Nadal, on el senyor Scrooge rep als esperits dels nadals passats, presents i futurs... en el fons, totes elles parlen d’una mateixa cosa: les segones oportunitats. Què passaria si enlloc d’haver agafat un camí n’haguéssim pres un altre? Què faríem si tinguéssim a la nostra mà el poder de rectificar una decisió adoptada fa molt de temps?

El nostre protagonista, l’exitós broker Jack Campbell (Nicolas Cage), triomfador als mercats de Wall Street, de jove va haver de prendre una important decisió que marcaria la seva vida per sempre: formar una família amb la seva parella i viure una modesta vida al seu costat o deixar-ho tot per a perseguir un somni de triomf laboral i d’èxit social. Veient-lo a l’actualitat, sembla evident quin camí va agafar: ha escalat els llocs més importants en el món dels negocis, viu envoltat del luxe més gran, pot pagar-se el caprici que desitgi... i viu sol. Una circumstància que es produeix la mateixa nit de Nadal desencadena una pregunta que, deslliurada, flota per l’aire: va prendre el millor camí?

L’estructura de la història sembla molt clàssica però guarda algunes sorpreses. Brett Ratner, el director d’aquesta pel·lícula, va declarar sobre el guió: “em recordava a les pel·lícules clàssiques amb les que havia crescut, excepte en que no acabava com la majoria d’elles i això era molt interessant”.

El repartiment és un dels atractius d’aquest treball. Nicolas Cage venia d’interpretar papers tan físics i de gèneres tan allunyats de la comèdia romàntica com els que podem trobar a La Roca (1996), Con Air (1997), Cara a cara (1997), Assassinat en 8 mm (1999) o 60 segons (2000) així que aquest treball el va fer retornar a papers molt més tendres, com la seva recordada interpretació a City of Angels (1998). De fet, la decisió d’intervenir a Family Man no li va resultar gens fàcil de prendre. Cage va declarar en una entrevista que la trobava massa simple: “he de reconèixer que al llarg del rodatge estava convençut que el resultat final anava a ser una cosa sentimental, una mica pastís. Però em va sorprendre quan la vaig veure, perquè la seva història funciona. Té un toc arriscat que pot arribar a molta gent”.

De fet, un element essencial per aconseguir que la història tingués la grapa necessària era trobar a l’actriu adequada per interpretar a Kate Reynolds, l’antiga parella de Jack. Desconec si el càsting va ser molt disputat o si la decisió va ser molt ràpida, però l’elecció de Téa Leoni pel paper va ser un encert total: la seva frescor i la seva radiant presència en pantalla en tenen prou per a convèncer-nos des del primer moment de que Jack es va equivocar  al prendre la seva decisió.

Téa Leoni havia fet abans d’aquell moment papers per a TV movies i certes intervencions poc rellevants en algunes pel·lícules, fins que va tenir la seva primera gran oportunitat a Deep Impact de Mimi Leder i aquest paper li va valdre el reconeixement del públic i de la crítica i li va obrir les portes per a Family Man. Immediatament després vindrien papers estel·lars com la seva intervenció a Jurassic Park III de Joe Johnston o a Un final made in Hollywood de Woody Allen. Actualment podem veure-la protagonitzant  la magnífica sèrie televisiva Madam Secretary en el paper de la Secretaria d’Estat dels EUA Elizabeth McCord.

Una atenció especial mereix la banda sonora d’aquesta pel·lícula, eclèctica i brillant, amb treballs de Seal, Chris Isaak, U2, Elvis Costello, Luciano Pavarotti i molts d’altres, sense oblidar l’Eres tu de Mocedades o els dos temes composats especialment per a la pel·lícula per Danny Elfman.

Family Man és una pel·lícula senzilla, sense complicacions excessives, que passa suaument i deixa un bon regust a la boca. Ideal per a recuperar-la en aquestes festes! T’animes?