Natalie Portman

Jackie (2016)

 

Jacqueline Lee Bouvier va casar-se, a l’any 1953, amb un senador en el que estaven posades totes les esperances del Partit Demòcrata: John F. Kennedy. A l’any 1961 Kennedy va vèncer a les eleccions americanes i es va convertir en el 35è president dels EUA al temps que Jacqueline Kennedy esdevenia la primera dama. Va ser un temps en que Jackie fou una icona de la moda i del glamour... però el 22 de novembre de 1963, tot va canviar radicalment: quan el cotxe presidencial descapotable, en que viatjava el president i la seva esposa, circulava pels carrers de Dallas, a Texas, dues bales van acabar amb la vida de JFK (John F. Kennedy) en un magnicidi que va impactar al món sencer.

 

 

Ara el director xilè Pablo Larraín ha afrontat la realització d’una pel·lícula que ens acosta als 4 dies immediatament posteriors a l’atemptat, absolutament centrat en el personatge de Jackie. El propi director va declarar que la seva intenció era crear “una ficció des de la intimitat d’allò privat... La idea no és explicar qui fou, sinó acostar-nos a una narració emocional que ens permeti estar dins d’ella”.

El guió d’aquesta pel·lícula estava escrit des de l’any 2010 i el director Darren Aronofsky ja estava començant a materialitzar el projecte, que havia d’estar protagonitzat per l’actriu Rachel Weisz, amb la qui tenia en aquells moments una relació sentimental, però el trencament sentimental de la parella va fer que Aronofsky es retirés de la direcció malgrat que va continuar com a productor. Va ser llavors quan va oferir-li a Larraín la direcció i aquest va pensar ràpidament en Natalie Portman per a interpretar a Jackie. Quan el director li va proposar el paper a l’actriu li va dir: “O fem això junts o ens marxem els dos”. Portman va acceptar.

 

 

En entrevistes posteriors, l’actriu ha declarat: “Em va semblar un dels meus papers més perillosos, perquè tot el món sap quin aspecte tenia, com sonava la seva veu i com caminava. Mai havia interpretat a un personatge així i mai no m’havia considerat una gran imitadora”.  

La preparació no va ser senzilla, però Portman si va abocar completament. “En primer lloc estudies el guió a fons –va dir–. Noah Oppenheim (l’autor del guió) havia fet una investigació en profunditat dels dies que van seguir a l’assassinat de Kennedy. Després vaig treballar amb una professora de dialecte per aconseguir l’accent de Jackie que era molt particular, en part per viure a Nova York i en part per la seva elevada educació. I vaig escoltar entrevistes seves al llarg d’hores: les tenia gravades en el meu iPhone i me les posava inclús mentre cuinava o feia esport. A més, hi ha molts vídeos a YouTube de quan John Kennedy es va presentar al Senat, i ella encara no era la icona de sofisticació que tots coneixem”. Fruit de tot aquest treball podem veure una interpretació commovedora, tendre, profunda...  

 

 

És per això que Larraín fa de la Portman la protagonista absoluta de la història i deixa que la càmera s’aproximi, en magnífics primers plans, al seu rostre, per captar cadascuna de les emocions que sortien de la seva magnífica interpretació. Natalie Portman, que ja va recollir una estatueta d’Oscar que l’avala com a Millor Actriu, l’any 2011, pel seu treball a El cigne negre, ara torna a tenir l’ocasió de guanyar el seu segon Oscar per aquest treball.

A la pel·lícula també podem trobar a Billy Crudup en el paper del periodista Theodore H. White, John Hurt com el sacerdot de la Casa Blanca, Peter Sarsgaard interpretant a Robert Kennedy i a Greta Gerwig com la amiga de Jackie, Nancy Tuckerman.

Jackie és una sòlida història, sense floritures innecessàries, que recorre als flashbacks d’una manera subtil i ben teixida, que mereix ser vista, encara que només sigui per la gran interpretació que ens obsequia Natalie Portman. No te la perdis!