noms propis

Robert Redford, actor, director i activista


Charles Robert Redford Jr va néixer el 18 d'agost de 1936 a Santa Mònica, Califòrnia. El seu pare, Charles Robert Redford Sr era un contable d’origen irlandès, i la seva mare, Martha Hart, exercia de mestressa de casa.

Va estudiar a l'Escola de Van Nuys a Los Angeles, però els estudis sempre el van avorrir molt, cosa molt freqüent en ments inquietes com la seva. Va ser en aquella època quan a la mare li van diagnosticar un càncer que la va portar a la mort l’any 1955, quan només tenia 41 anys. Potser a causa de l’impacte de la mort de la seva mare, va deixar els estudis l’any 1956 i, seguint la seva vocació artística com a dibuixant va marxar a Europa i va viure com artista itinerant per Itàlia i França, però decebut va retornar a la seva llar l’any següent.

Aquell mateix any va conèixer a Lola van Wagenen, una universitaria amb la que va iniciar una relació sentimental. Aquesta relació li va donar l'estabilitat emocional que no tenia fins aleshores i això li va permetre tornar a prendre les regnes de la seva vida. Va matricular-se al Pratt Institute de Nova York per a estudiar art. Va ser allí on va començar a interessar-se per la interpretació.

El 1958 va casar-se amb Lola i just a l’any següent van tenir un fill, que va morir als pocs mesos per mort sobtada. Aquell mateix any, un dels seus professors li va aconseguir un paper teatral a Broadway i al 1960 se li van obrir les portes de la televisió, intervenint en series com Playhouse 90, Perri Mason, Maverick, Alfred Hichcock presenta i La dimensió desconeguda. En aquella època el seu pare li va preguntar: per què no et busques una feina de debó?

El 1962 li va arribar la primera oportunitat per a debutar en el cine en el llarg-metratge de Denis Sanders War Hunt, traduïda a l’Estat Espanyol com El que mató por placer en un paper protagonista. La pel·lícula, però, no va tenir un gran èxit. Després d’unes petites intervencions més sense cap rellevància al cinema i a la televisió va intervenir a l’any 1966 a la pel·lícula La caça de l’home (The Chase) compartint protagonisme amb Marlon Brando, Jane Fonda i Angie Dickinson. Sens dubte això va fer que molts ulls es fixessin en ell.

A l’any següent, just quan s’estava prenent un descans en la seva carrera de vacances a l’Estat Espanyol -al port d’Alcúdia (Mallorca) i a Mijas (Màlaga)- li va arribar l’oferta per a protagonitzar Descalços pel parc amb la Jane Fonda. Va acceptar l’encàrrec i la pel·lícula va constituir un gran èxit. Tot seguit, a l’any 1969 va protagonitzar la memorable pel·lícula Dos hombres y un destino (Butch Cassidy and the Sundance Kid) juntament amb Paul Newman, obra que el va consolidar com una gran estrella. Després d’això va encadenar tot un seguit de bons treballs que el van portar a mantenir una brillant carrera interpretativa al llarg de més de 6 dècades.

L’any 1977 Redford va escriure el llibre The Outlaw Trail: A Journey Through Time on narra el viatge que va realitzar amb un grup de companys per la Ruta dels Fora de la Llei, un camí que va des del Canadà fins a Mèxic que era el més utilitzat pels fora de la llei per escapar de la justícia. El llibre està il·lustrat amb fotografies d'època i ofereix una perspectiva única sobre la història del Far West. Narra el viatge amb un to personal i reflexiu sobre els motius que van portar a aquests homes a convertir-se en fugitius.

Va estrenar-se com a director l’any 1980 amb Gente corriente (Ordinary People), treball que va ser premiat amb un Oscar com a Millor Director. Després d’això ha dirigit 9 pel·lícules més i n’ha produït 54. Aquell mateix 1980 va crear l’Institut Sundance, un centre per a la formació de joves cineastes. Va assumir tots els costos per a tirar endavant el projecte que subvenciona a joves talents amb totes les despeses pagades al llarg de 4 setmanes, aportant professors, material tècnic i l’assessorament de grans professionals. A fi de mostrar al públic els treballs que es realitzaven a l’Institut, al 1983 va crear el Festival de Cinema de Sundance, que actualment és el festival de cinema independent més important del món. D’aquest festival han sortit estrelles com Quentin Tarantino o els germans Coen.

També ha estat un defensor apassionat de causes ambientals i per la preservació del medi ambient, lluitant contra el canvi climàtic i a favor de la conservació de la natura. Es va oposar activament a la construcció d’una central elèctrica a Utah, la qual cosa li va valdre rebre nombroses amenaces.

Robert Redford ha estat sempre una persona molt gelosa de la seva intimitat  i ha viscut la seva vida familiar amb molta discreció.

 

La caça de l’home (The Chase, 1966). Estrenada a l’Estat Espanyol com La Jauría humana constitueix un drama social dirigit per Arthur Penn i basada en la novel·la homònima de Horton Foote. Va disposar d’un repartiment d'estrelles, incloent actors com Marlon Brando, Angie Dickinson, Jane Fonda, Robert Redford, Robert Duvall, James Fox i E.G. Marshall.

La història es desenvolupa en una petita ciutat de Texas, on un home, Bubber Reeves (Robert Redford), fuig de la presó i els habitants de la ciutat, quan es fan conscients de la fugida, desencadenen una cacera humana per atrapar-lo. El xèrif Calder (Marlon Brando), dirigeix la persecució. Durant el caos que envolta la ciutat en aquells moments, diversos personatges locals s'involucren en la recerca, i les tensions racials i socials es fan més evidents. La pel·lícula mostra com la mobilització de la gent pot tenir conseqüències inesperades, revelant els conflictes interns de la comunitat.

El film ofereix una mirada crítica de la societat nord-americana d'aquella època i va originar una certa controvèrsia  per la seva violència i pels temes socials que aborda, fins al punt que algunes versions van ser censurades en determinades regions.

Aquest va ser el primer cop que van coincidir en una mateixa pel·lícula Robert Redford i Jane Fonda, però la química davant les càmeres va ser tan bona que posteriorment van repetir a Descalços pel parc (1967) , El jinete eléctrico (1979) i recentment a Nosotros en la noche (2017).

Descalços pel parc (Barefoot in the Park, 1967). Aquesta pel·lícula, dirigida per Gene Saks, està basada en una obra teatral del mateix títol, estrenada a Broadway, escrita per Neil Simon. Resulta que el binomi Simon-Saks tornaria a ajuntar-se dos anys més tard per a realitzar la magnífica comèdia L’estranya parella, una autèntica obra mestra.

Descalços pel parc està protagonitzada per Robert Redford i Jane Fonda. La participació de Robert Redford va estar sempre fora de dubte: malgrat no haver interpretat encara cap paper protagonista al cine, havia protagonitzat Barefoot in the Park al teatre i això li permetia conèixer les reaccions del públic davant de certes situacions. La presència de Jane Fonda ja va ser més controvertida. Malgrat que havia treballat en diverses pel·lícules, no havia tingut l’oportunitat de desenvolupar un paper que pagués una mica la pena. Com va declarar l’actriu en una ocasió, Descalços pel parc es va convertir en el meu primer èxit, per fi! No sé com vaig sobreviure a tantes pel·lícules dolentes.

La història es desenvolupa a Nova York i se centra en una jove parella de recent casats, Corie Bratter (Jane Fonda) i Paul Bratter (Robert Redford). Després d’una estada a un hotel, s'instal·len en un petit apartament al cinquè pis d'un edifici sense ascensor. La història explora les seves dificultats mentre intenten adaptar-se a la vida matrimonial, amb diferències de personalitat, estil de vida i expectatives.

Un dels èxits d’aquesta pel·lícula rau en la química que es desprenia entre Fonda i Redford. L’actriu estava encantada amb el seu company de repartiment. Ella mateixa va escriure a les seves memòries: Bob (Robert Redford) té alguna cosa que fa que resulti impossible no enamorar-se d’ell.

El petit apartament al cinquè pis on es desenvolupa gran part de la pel·lícula va ser construït en un plató i el disseny del vestuari va estar a càrrec d’Edith Head, creant una col·lecció de dissenys per a Fonda que qualsevol noia podia tenir al seu armari, una estratègia que va ajudar a crear una complicitat major amb el públic.

Finalment, cal esmentar la participació de Charles Boyer i Mildred Natwick en uns meravellosos papers secundaris.

Dos hombres y un destino (Butch Cassidy and the Sundance Kid, 1969). Aquest personal western va estar dirigit per George Roy Hill y escrit per William Goldman i, sens dubte, va marcar una important fita en el seu gènere.

La seva trama està vagament basada en la vida real de dos foragits de l’Oest, en Robert Leroy Parker (àlies Butch Cassidy) i Harry Alonzo Longabaugh (àlies Sundance Kid), que després de liderar una banda que atracava bancs i trens van marxar a Bolívia per a iniciar una nova vida, després que autoritats i caça-recompenses els perseguissin implacablement.

Per interpretar a aquests dos foragits es va pensar inicialment en Steve McQueen i en Warren Beatty però tots dos van desestimar l’oferta, així que li van oferir el paper de Butch Cassidy a Paul Newman i el de Sundance Kid a Robert Redford. La química entre tots dos va ser des del primer moment extraordinària i una de les claus del gran èxit de la pel·lícula. Més tard es va unir a l’elenc l’actriu Katharine Ross per a interpretar a Etta Place, parella de Sundance i amiga de Cassidy. Inicialment havia d’interpretar un paper molt secundari a l’obra, però després d'observar la relació que va establir-se entre ella i els dos protagonistes masculins, els productors van decidir ampliar la seva intervenció.

Un element d’aquesta pel·lícula que també s’ha immortalitzat és un tema musical, composat per Burt Bacharach, Raindrops Keep Fallin' on My Head, interpretat per B.J. Thomas. El tema està totalment allunyat del gènere western, però això no va impedir que guanyes un Oscar a la Millor Cançó Original i que es convertís en un èxit musical atemporal.

La relació entre Newman i Redford va ser tan bona, dins i fora de les pantalles (es va crear una bona amistat entre tots dos a la vida real) que un anys més tard van tornar a interpretar una pel·lícula plegats, també força reeixida: El cop (The Sting, 1973)

El candidat (The Candidate, 1972). Es tracta d’una pel·lícula nord-americana de tall polític dirigida per Michael Ritchie, que ofereix una àcida mirada al món de les eleccions americanes.

La trama de El candidat gira al voltant de Bill McKay (Robert Redford), un jove advocat idealista i ambientalista que és convidat a presentar-se com a candidat del Partit Demòcrata a les eleccions al Senat dels Estats Units a l’estat de Califòrnia. En un principi, McKay no té cap esperança de guanyar, ja que el seu contrincant, el senador Crocker Jarmon, té una gran popularitat i està ben establert en el càrrec. Però a mesura que avança la campanya electoral, McKay s'adona que les seves idees originals i la seva franquesa tenen un efecte positiu en l'electorat.

El candidat destaca per la seva representació realista i crua de les campanyes electorals i les seves tàctiques de màrqueting polític. La pel·lícula qüestiona la integritat i l'ètica dels polítics i els partits, mostrant que són capaços de canviar les seves idees i missatges per agradar a l'electorat i guanyar vots.

Una anècdota interessant relacionada amb El candidat és que el director Michael Ritchie va optar per utilitzar tècniques de filmació realistes durant les escenes de campanya electoral. En lloc de contractar actors professionals per a interpretar els ciutadans i els partidaris, van utilitzar persones que es trobaven a les eleccions reals de Califòrnia el 1972. Això va donar a la pel·lícula una autenticitat i un esperit de realisme que va arribar al públic i va afegir un toc especial a les escenes.

Després del llançament d’aquesta pel·lícula hi va haver un augment significatiu de persones joves i idealistes que es van presentar a càrrecs polítics. L’èxit també es va veure reflectit a la crítica i va obtenir l’Oscar al Millor Guió Original. .

Tots els homes del president (All the President's Men, 1976). Aquesta pel·lícula, dirigida per Alan J. Pakula està basada en el llibre homònim escrit per Carl Bernstein i Bob Woodward, dos periodistes del diari The Washington Post. La pel·lícula narra la història real de com Bernstein i Woodward van investigar i desemmascarar el cas del Watergate, un escàndol polític que va acabar amb la dimissió del president dels Estats Units Richard Nixon el 1974.

La trama segueix als dos periodistes, interpretats per Dustin Hoffman (Carl Bernstein) i Robert Redford (Bob Woodward), mentre treballen per descobrir els detalls d’un robatori a la seu del Comitè Nacional Demòcrata a l'edifici Watergate a Washington D.C. La investigació inicial sobre el robatori, que semblava un cas senzill, es converteix en una descoberta massiva de corrupció i activitats il·legals que implicaven la Casa Blanca i al propi president Nixon.

Tant  Robert Redford com Dustin Hoffman van passar temps amb els periodistes reals per preparar-se per als seus papers i aprendre més sobre la seva experiència en la investigació del Watergate. A més, Carl Bernstein i Bob Woodward van ser consultats durant tot el procés de filmació i van treballar amb el guió per assegurar que la veritable història es reflectís amb precisió. També va col·laborar el diari The Washington Post en la producció de la pel·lícula, permetent als cineastes utilitzar les seves instal·lacions i imprimint diaris autèntics per a ser utilitzats en certes escenes.

L’actor Jason Robards va guanyar l’Oscar com a Millor Actor Secundari pel seu paper com el redactor en cap del Washington Post, Ben Bradlee, tot i que només apareix en pantalla durant un total de 12 minuts. També va guanyar un Oscar William Goldman, autor del guió de la pel·lícula.

Un pont massa llunyà (A Bridge Too Far, 1977). Aquesta pel·lícula, dirigida per Richard Attenborough, està basada en el llibre homònim de Cornelius Ryan i narra la història de l'Operació Market Garden, una operació militar real de la Segona Guerra Mundial: al setembre de 1944 les forces aliades avançaven lentament cap a Alemanya i el general britànic Montgomery va idear un arriscat pla per accelerar el final de la guerra. El pla consistia en llençar 35.000 paracaigudistes a una distància de fins a 100 quilòmetres darrera les línies enemigues, en territori holandès, per a prendre el control dels estratègics ponts que es trobaven en aquella zona i així, en una operació llampec, fer que el XXX Cos Expedicionari format per unitats mecanitzades aliades cobrís aquesta distància en un màxim de 48 hores, deixant obertes d’aquesta manera les portes a la zona industrial d’Alemanya. L’objectiu darrer era el pont d’Arnhem, però aquest va resultar ser un pont massa llunyà i l’operació va esdevenir un gran desastre.

La pel·lícula compta amb un repartiment impressionant, amb nombroses estrelles de l'època, com ara Sean Connery, Michael Caine, Gene Hackman, Anthony Hopkins, Laurence Olivier, Ryan O'Neal, Robert Redford, Dirk Bogarde, Edward Fox, James Caan, Elliott Gould, Maximilian Schell, Liv Ullmann… una confluència de talents com poques vegades s’ha produït en una pel·lícula. I encara van tenir possibilitats d’unir-se al projecte Roger Moore, Robert de Niro, Steve McQueen i Audrey Hepburn.

La música va estar composada per John Addison, donant-se la casualitat que de jove havia participat a l’Operació Market Garden com a integrant del XXX Cos Expedicionari de l’Exèrcit aliat.

La major part de les escenes d'exterior van ser filmades a la regió d'Oosterbeek, als Països Baixos, prop de l'àrea on va tenir lloc la Batalla d'Arnhem.

Brubaker (1980). Drama carcerari dirigit per Stuart Rosenberg i protagonitzat per Robert Redford, que va voler també ser un dels productors executius del projecte: la seva implicació en ella constitueix una mostra del seu interès per les temàtiques socials i la justícia.

La pel·lícula està basada en fets reals, en les experiències de Tom Murton, un reformador penal que va treballar com a director de diverses presons i que va lluitar contra la corrupció i per millorar les condicions de vida dels presos, que tot sovint vivien en condicions infrahumanes.

La situació transcorre en un penitenciari d’Arkansas a la dècada dels ’70, malgrat que una bona part de la pel·lícula es va filmar a la Penitenciaria Estatal d’Utah, que en aquells moments estava tancada. Ens situa en el moment en que un nou director de presons, Henry Brubaker (Robert Redford) arriba d’incògnit al seu nou destí per descobrir com està funcionant veritablement el centre i quines pràctiques il·legals s’estan duent a terme al seu interior per, més tard, intentar redreçar la situació.

La pel·lícula posa de relleu, amb total brutalitat, el règim d’injustícia i de corrupció imperant en el sistema judicial i penitenciari en aquells moments i les infranquejables barreres amb les que es troba qualsevol persona que vol canviar les coses.

A banda de Redford, també trobem entre el seu repartiment a Yaphet Kotto, Morgan Freeman, Jane Alexander, Tim McIntire, David Keith i M. Emmet Walsh.

La pel·lícula va rebre l’Oscar al Millor Guió Original, la interpretació de Redford va ser aclamada per públic i la crítica i l’obra va contribuir a posar de relleu els problemes existents en els centres penitenciaris i a obrir el debat sobre la necessitat de reformes importants.

Aquesta pel·lícula s’ha comparat repetides vegades amb la protagonitzada anteriorment per Paul Newman titulada La llegenda de l’indomable (Cool Hand Luke, 1967) on interpreta a un reclús d’una presó que planta cara a l’autoritat.



Memòries d’Àfrica
(Out of Africa, 1985). Pel·lícula dirigida per Sydney Pollack, basada en l'autobiografia homònima de l'escriptora danesa Karen Blixen, que va ser publicada sota el pseudònim d'Isak Dinesen.

La història narra la vida de Karen Blixen, interpretada per Meryl Streep, una dona de la classe alta danesa que viu a Kenya en una plantació de cafè, i la seva especial relació amb el caçador britànic Denys Finch Hatton (Robert Redford). La relació entre Karen i Denys es converteix en el tema central de la pel·lícula enmig de la vida salvatge de l'Àfrica.

Originalment, el paper de Denys Finch Hatton, que finalment va ser interpretat per Robert Redford, estava previst per a l'actor Sean Connery. No obstant això, Connery va rebutjar el paper, i Redford va agafar el relleu, deixant la seva pròpia empremta en aquest icònic  personatge. Gràcies a aquest fet fortuït Streep i Redford no solament van treballar junts, sinó que també va néixer una sincera amistat entre tots dos.

Memòries d'Àfrica va ser aclamada per la crítica i el públic i va guanyar diversos premis i nominacions, amb set premis Oscar, incloent-hi el de Millor Pel·lícula, Millor Director per a Sydney Pollack, i Millor Actriu per a Meryl Streep. A més de l'èxit comercial i dels elogis de la crítica, la pel·lícula és recordada per la seva esplèndida fotografia i la seva emotiva banda sonora composta per John Barry.

Durant el rodatge a Kenya, es van presentar alguns problemes amb animals salvatges. En una ocasió, una lleona va interrompre la filmació i va atacar part de l'equip de producció. Afortunadament, ningú va resultar ferit greument, però va ser un recordatori de la imprevisibilitat de la vida salvatge... la bellesa del resultat, però, va ser una bona recompensa!

L’home que xiuxiuejava als cavalls (The Horse Whisperer, 1998). Es tracta d’una pel·lícula dramàtica dirigida pel propi Robert Redford, basada en una novel·la del mateix nom escrita per Nicholas Evans l’any 1995.

La trama se centra en una adolescent anomenada Grace MacLean (Scarlett Johansson), que pateix  un greu accident de cavall per les muntanyes de Montana. L'accident causa la mort del seu estimat cavall i provoca que ella a banda de les lesions físiques en pateixi també d’emocionals i psicològiques a causa del trauma. La seva mare, l’Annie MacLean (Kristin Scott Thomas), decideix buscar l'ajuda d'un prestigiós domador de cavalls anomenat Tom Booker (Robert Redford). Tom té la reputació de ser un home capaç de connectar amb ells a un nivell profund i entendre els seus problemes i emocions. Tom accepta l’encàrrec.

La pel·lícula aborda temes com la resiliència, l'acceptació, el poder curatiu de la natura i les connexions profundes que es poden establir amb els animals. La pel·lícula va ser elogiada per la seva bellesa visual, les seves interpretacions i la seva narrativa emotiva.

El personatge de Tom Booker està basat en la vida real de l'home anomenat Buck Brannaman. Brannaman és un domador de cavalls, mentor i orador motivacional conegut per la seva tècnica única d'entrenament de cavalls i la seva capacitat per comprendre profundament els animals. Els seus mètodes són una font d'inspiració per al personatge de Tom Booker interpretat per Robert Redford.



Lleons per xais
(Lions for Lambs, 2007). Pel·lícula de caire polític dirigida per Robert Redford que aborda temes com la guerra, la política exterior dels Estats Units i el paper dels mitjans de comunicació en la formació de l'opinió pública, en un moment crític de la política exterior dels Estats Units amb les guerres a l'Afganistan i l'Iraq. Aquest context va generar un debat intens sobre els temes que tracta la pel·lícula.

L'obra segueix diverses trames entrellaçades protagonitzades per tres parelles de personatges. Cada trama aborda diferents aspectes del conflicte i el compromís amb la guerra a l'Afganistan.

Un és el senador Jasper Irving (Tom Cruise) un ambiciós polític republicà que té una trobada amb una periodista de televisió, Janine Roth (Meryl Streep). Irving vol presentar una nova estratègia militar als mitjans de comunicació per justificar la guerra a l'Afganistan i convèncer el públic de la seva efectivitat.

Per altra banda, el Dr. Stephen Malley (Robert Redford) és un professor universitari carismàtic que està preocupat per l'aparent desinterès dels estudiants d'avantguarda en aspectes polítics i socials. Intenta inspirar a un dels seus millors alumnes, Todd Hayes (Andrew Garfield), perquè es comprometi amb la seva pròpia educació i amb el món que els envolta.

I en un tercer lloc, seguim als soldats Arian i Ernest (Derek Luke i Michael Peña), dos joves que van ser estudiants de Malley i ara són soldats destacats a l'Afganistan. Es mostren les conseqüències reals de les decisions polítiques i militars en la vida d'aquests dos homes joves.

La pel·lícula utilitza una estructura narrativa no lineal, saltant entre les diverses trames i personatges mentre es desenvolupen les històries. Va ser filmada en un temps rècord comparat amb produccions similars: es va rodar en aproximadament sis setmanes.