noms propis

Christopher Nolan


Christopher Edward Nolan va néixer a Westminster (Gran Londres) el 30 de juliol de 1970, fill de Brendan James Nolan, un executiu de publicitat anglès d’ascendència irlandesa i de la nord-americana Christina Jensen, hostessa de vol. Completava la seva família un germà gran, en Matthew, i un germà més petit, en Jonathan, també cineasta i que ha col·laborat amb en Christopher en moltes ocasions en l’elaboració de guions.

Christopher va passar la seva infantesa a cavall entre Gran Bretanya i Evanston (Illinois).

Va estudiar al Haileybury and Imperial Service College a la població d’Hertfordshire (Anglaterra). Ja de ben petit, als 7 anys, va començar a fer curtmetratges amb la càmera super 8 del seu pare. Posteriorment va estudiar literatura anglesa a la Universitat College de Londres, una etapa de la seva vida en la que ja va realitzar els curtmetratges Tarantella i Larceny mentre era president de la Union’s Film Society.

Al llarg d’aquests anys formatius va rebre importants influències de directors com ara Stanley Kubrick, Alfred Hitchcock, Orson Welles, Ridley Scott, Terry Gilliam, Andrei Tarkovsky...

El 1997, després d’acabar els seus estudis de literatura va casar-se amb Emma Thomas, amb qui ha tingut 4 fills i amb qui dirigeix conjuntament la productora Syncopy Inc. Aquell mateix any va realitzar el curt Doodlebug. A l’any següent va donar un nou pas, rodant en 16 mm un thriller psicològic titulat Following (1998) amb molt poc pressupost, en el que feia de guionista i director. L’èxit que va obtenir amb aquesta opera prima en diversos festivals li va permetre realitzar dos anys més tard la que seria la seva personal obra revelació: Memento. Aquest treball li va obrir les portes a realitzar projectes amb grans pressupostos i amb màxima llibertat creativa, desenvolupant sovint tasques de guionista, director i productor.

Totes les seves pel·lícules són obres d’autor i al darrera d’elles sempre trobem figures masculines en plena crisi existencial, movent-se en móns on el temps i l’espai canvien de forma imprevisible. Els seus mòbils són d’allò més diversos: atrapar a un assassí, salvar a una ciutat o a la humanitat sencera, tornar a casa... uns objectius simples per a uns personatges no tan complexos com aparenten. La complexitat de les seves històries neix de narratives no lineals, formant laberints pels quals l’espectador s’ha d’anar movent fins a descobrir la seva essència. Els seus guions es mouen a partir de tres components primaris: el guió, la narrativa i el personatge. Si tots tres components es desenvolupen de manera simple la pel·lícula resulta poc consistent i si tots tres són complexos la narració resulta massa sobrecarregada. Nolan per als seus guions es basa en dotar d’alta complexitat dos d’ells –el guió i la narrativa– i deixar al personatge lliure de complexitats.

En els seus universos, la realitat és un concepte abstracte i inestable i els seus protagonistes s’aferren als seus records de manera selectiva i de vegades manipulada

A grans trets, els seus treballs es mouen en tres grans eixos:

L´ús del temps. El temps i els seus misteris és un dels temes centrals de la seva obra, el temps i tot allò que es troba en el seu radi d’acció. Es per això que juga amb les línies temporals  tot sovint, ja sigui en les desordenades seqüències de Memento, passant pels estadis temporals dels somnis i dels somnis dins dels somnis a Origen, la distorsió espaciotemporal que viu el protagonista d'Interestellar o els complexos viatges en el temps a Tenet.

La memòria. Nolan també juga amb la memòria dels seus personatges, demostrant-nos que les coses no són sempre com les recordem i que més aviat són un vehicle fràgil per a fonamentar la nostra realitat. Sovint res no és el que sembla. Això queda ben palès en les errònies conclusions a les que arriba el protagonista a Memento, els records que cobren distorsionada vida en els somnis a Origen i els records que guarden en ells mateixos les claus per a resoldre el gran conflicte a Interestellar.

El gust per les tècniques artesanals. Disseminats pel seu treball trobem força efectes visuals que, en contra del que fan la majoria de directors contemporanis, pràcticament no utilitza efectes generats per CGI (digitals) i si, en canvi, efectes generats amb tècniques artesanals tradicionals.

Al llarg de la seva carrera ha rebut diversos premis i distincions. Per a destacar-ne solament dues, l’any 2015 va ser nomenat com una de les 100 persones més influents del món per la revista Time i al 2019 va ser nomenat Comandant de l’Ordre de l’Imperi Britànic, distinció obtinguda pels seus serveis al món del cinema.

Memento (2000). És la segona pel·lícula dirigida per Christopher Nolan i el seu primer gran èxit. Nolan va escriure el guió basant-se en un relat del seu germà Jonathan Nolan. La pel·lícula és coneguda per la seva estructura narrativa no convencional i la seva exploració del tema de la memòria.

La història segueix a Leonard Shelby, interpretat per Guy Pearce, un home que pateix amnèsia anterògrada, la qual li impedeix formar nous records després d'un incident traumàtic. Leonard té com a missió trobar i venjar la mort de la seva dona i ho fa utilitzant fotografies polaroid i tatuatges per recordar informació rellevant. La particularitat de la narrativa de Memento és que la història està contada en dues línies temporals: una en blanc i negre que va endavant i una altra en color que va cap enrere, començant pel final i retrocedint cap al principi.

La pel·lícula explora temes com la memòria, la identitat i la percepció de la realitat. La seva complicada trama crea un joc de pistes i revelacions a mesura que Leonard intenta descobrir la veritat darrere de la mort de la seva dona. La manera en què la història es presenta, desafia l'espectador a participar activament, ja que ha de recordar i processar la informació a mesura que es revela.

Memento va ser aclamada per la crítica i va guanyar un seguit de premis. La seva originalitat en la narrativa, juntament amb les actuacions, la direcció i la cinematografia, va convertir la pel·lícula en un clàssic modern i va consolidar la reputació de Christopher Nolan com a cineasta talentós i innovador.

Insomni (Insomnia, 2002). Thriller psicològic dirigit per Christopher Nolan. La pel·lícula és un remake d'una producció noruega homònima de 1997. Aquesta versió d'Hollywood està protagonitzada per Al Pacino, Robin Williams i Hilary Swank.

La trama d'Insomni se centra en Will Dormer (Al Pacino), un detectiu de Los Angeles que és enviat a un petit poble d'Alaska per investigar l'assassinat d'una jove estudiant. Durant la seva estada en aquest lloc on la llum del sol no s'amaga mai a l'estiu, Dormer experimenta dificultats per adaptar-se a l'entorn i a la falta de foscor, la qual cosa afecta el seu estat mental.

La història pren una gir inesperat quan Dormer, en un estat de fatiga i privació de son, mata accidentalment el seu company. també detectiu, enmig d'una investigació nocturna. Aquest esdeveniment desencadena una sèrie de mentides i conflictes morals, ja que Dormer intenta encobrir la seva pròpia implicació i continuar amb la investigació del crim original, al mateix temps que és assetjat pel sospitós de l'assassinat, interpretat per Robin Williams.

Una de les coses notables d’Insomni és la seva atmosfera tensa i la manera com aborda temes com la culpa, la mentida i la moralitat en circumstàncies extremadament difícils. Al Pacino ofereix una actuació impressionant com un home assetjat tant per les seves pròpies decisions com pel sospitós.

Cal destacar la cinematografia de la pel·lícula que captura la bellesa dels paisatges d'Alaska i l’utilitza per a crear una atmosfera claustrofòbica, contribuint al sentiment d'ansietat i insomni que envolta el protagonista. Això la converteix en una altra obra destacada de Christopher Nolan, conegut per les seves narratives complexes i l’exploració de la psicologia humana.

Mentre es filmava aquesta obra, Nolan va voler capturar la llum persistent d’aquell indret i per aconseguir-ho, van haver de fer servir una il·luminació especial i adaptar-se a les condicions de llum úniques d'aquesta regió.

La trilogia de Batman. Batman begins (2005), El cavaller fosc (2008), El cavaller fosc: la llegenda reneix (2012) formen totes tres la trilogia del superheroi de DC coneguda com The Dark Knight Trilogy (La trilogia del Cavaller Fosc) que s’ha convertit en col·lecció de culte pels amants del gènere.

Batman Begins parla dels inicis del personatge Batman i assistim a la transformació de Bruce Wayne (Christian Bale) en el Cavaller Fosc. Podem seguir el seu entrenament a la Lliga de les Ombres i allí coneixem al seu líder, Ra’s al Ghul (Liam Neeson). També presenciem com Batman s’alça contra la corrupció a Gotham City.

El cavaller fosc és potser la pel·lícula més apreciada de les tres i conté una notable interpretació del Joker per part d’Heath Ledger que va obtenir un Oscar pòstum per aquest paper. El Joker va ser el gran antagonista de Batman en aquesta pel·lícula en el context de Gotham City, en una història que posa a prova els límits ètics de l’heroi en la lluita contra el caos.

El cavaller fosc: la llegenda reneix conclou la trilogia i ens mostra a Batman en un estat físic i emocional deteriorat. Ens presenta també un nou enemic anomenat Bane (Tom Hardy) que amenaça la pau de Gotham City.

Christopher Nolan i el seu germà Jonathan, que va col·laborar amb ell en els guions, van prendre inspiració en nombroses històries de còmics de Batman per a desenvolupar la trama i els personatges de la trilogia. Fruit d’això és aquesta interpretació realista i fosca de l’univers Batman: Nolan sempre va expressar la seva reticència a incloure elements fantàstics o altres superherois a la seva trilogia. Això es va reflectir en el fet que la seva versió de Batman no va incorporar a la Lliga de la Justícia.

Origen (Inception, 2010). Pel·lícula de ciència-ficció escrita, produïda i dirigida per Christopher Nolan que destaca per la seva trama complexa, la seva exploració de la realitat i la ment i les seves escenes d'acció impressionants. Per a desenvolupar el guió, Nolan va estudiar els treballs del psiquiatre Carl Jung i va treballar amb l'expert en somnis Paul J. Tholey per assegurar-se que la pel·lícula reflectís amb precisió les teories psicològiques.

El repartiment inclou actors com Leonardo DiCaprio, Joseph Gordon-Levitt, Eliot Page, Tom Hardy, Marion Cotillard, Ken Watanabe i Michael Caine.

La història d’Origen segueix a Dom Cobb (DiCaprio), un extractor d'informació professional amb la capacitat de robar secrets empresarials mitjançant l'entrada als somnis dels altres. Cobb rep una oferta que no pot rebutjar: en lloc de robar informació, li demanen que implanti una idea en la ment d'un home ric (Cillian Murphy). La pel·lícula explora les capes dels somnis i els desafiaments que sorgeixen quan les línies entre la realitat i la ficció es difuminen.

Per a les escenes on els personatges es mouen en entorns amb gravetat canviant, es van utilitzar giroscòpis gegants que podien girar l'escenari a 360 graus. Aquesta tecnologia va permetre crear seqüències impactants amb la gravetat canviant constantment. Com li agrada fer al director,va limitar l'ús de CGI a la mínima expressió, preferint construir escenaris reals. En l'escena on la ciutat es plega sobre sí mateixa, es va utilitzar una combinació de miniatures, efectes de càmera i altres tècniques pràctiques per a crear l'efecte desitjat, en lloc de recórrer a la imatge generada per ordinador.

La col·laboració continuada entre Christopher Nolan i el compositor Hans Zimmer va donar com a resultat una nova  banda sonora inoblidable per a Origen. La música, especialment la peça titulada Time, es va convertir en icònica i contribueix a l'atmosfera intensa de la pel·lícula.

Interestellar (2014). Pel·lícula de ciència-ficció dirigida i coproduïda per Christopher Nolan i escrita per ell mateix en col·laboració amb el seu germà Jonathan. Destaca pel seu enfocament científic rigorós, la seva narrativa complexa i les seves espectaculars seqüències visuals. La col·laboració entre Christopher Nolan i l'astrofísic Kip Thorne va ser de gran importància. Thorne va ser conseller científic per a la pel·lícula i va treballar estretament amb l'equip per assegurar-se que les representacions científiques fossin el més exactes possible.

La trama d’Interstellar se centra en un futur distòpic en què la Terra pateix una crisi alimentària global i els recursos s'esgoten ràpidament. Els protagonistes, interpretats per Matthew McConaughey i Anne Hathaway, formen part d'una missió espacial per trobar un nou planeta habitable per a la humanitat. Plegats s’hauran d’enfrontar a les conseqüències de com el temps és afectat per la gravetat en un dels enigmes més grans de la física quàntica: els forats negres. Completen el repartiment Jessica Chastain i Michael Caine.

La banda sonora novament va córrer a càrrec de Hans Zimmer.

Dunkerque (2017). En aquesta ocasió tornem a trobar a Nolan al timó integral de la pel·lícula: l’obra va estar escrita, produïda i dirigida per ell, en la seva única incursió fins al moment en el cinema bèl·lic.

La trama de la pel·lícula es desenvolupa durant la retirada dels aliats a la platja de Dunkerque (França), el 1940, quan les forces alemanyes els van acorralar. La història es narra des de tres perspectives diferents: terra (un jove soldat intentant sobreviure), mar (uns civils britànics navegant cap a Dunkerque per ajudar a l'evacuació) i aire (un pilot de la Royal Air Force que combat als alemanys).

Novament, Christopher Nolan torna a fer ús de narrativa no lineal: la pel·lícula presenta tres línies temporals que es desenvolupen en paral·lel i que convergeixen cap al final.

Hans Zimmer va compondre la música d’aquesta pel·lícula.

La cinematografia de Dunkerque és espectacular, filmada amb càmeres IMAX. Per aportar més realisme a les escenes, Nolan va optar per utilitzar menys CGI (Imatges generades per ordinador) i va rodar moltes seqüències amb vaixells i avions reals per dotar-les de major credibilitat.

La pel·lícula va merèixer tres Oscars a banda de diversos altres premis, i va ser molt ben acollida per públic i crítica.

Tenet (2020). Pel·lícula de ciència-ficció escrita, produïda i dirigida per Christopher Nolan.

Un dels elements més destacats de Tenet és la seva exploració de la inversió del temps. La pel·lícula presenta una tecnologia que permet que els objectes i les persones inverteixen la seva entropia, canviant la direcció del seu moviment en el temps. Això dóna lloc a seqüències d'acció espectaculars on els personatges interactuen amb el temps de maneres innovadores i sorprenents.

Com és característic de les pel·lícules de Christopher Nolan, Tenet presenta una estructura narrativa complexa i no lineal. Les capes temporals es trenen i es reuneixen. La trama es desenvolupa amb revelacions progressives que desafien l'espectador a seguir la complexa trama.

Seguint el segell característic de Nolan, ja citat en pel·lícules anteriors,  la pel·lícula destaca per la minimització de l'ús de CGI. Les seqüències d'acció realitzades amb una meticulosa coreografia i l'ús de localitzacions reals contribueixen a crear una sensació d'autenticitat enmig de la grandesa visual. També és coneguda l’obsessió del director pel secret i la seguretat al voltant dels seus projectes cinematogràfics. A Tenet es va mantenir una gran quantitat d'informació en secret fins al moment de l’estrena. El guió es va distribuir als actors en tauletes amb codis d'accés i temps limitat, i només es revelava la informació essencial per a cada escena.

A diferència de les pel·lícules anteriors de Christopher Nolan, que sovint comptaven amb la col·laboració de Hans Zimmer, Tenet va comptar amb la música de Ludwig Göransson. La banda sonora incorpora elements característics del treball de Zimmer, però amb una identitat pròpia que complementa les escenes d'acció i els moments de tensió.

John David Washington, el protagonista, va comentar en diverses entrevistes que l'experiència d'interpretar una acció que es desenvolupa en temps invers va ser desafiadora. Va requerir un entrenament especial i un alt nivell de coordinació amb els altres actors per interpretar les escenes d'acció de manera fluida i coherent.

Oppenheimer (2023). Drama històric biogràfic dirigit, escrit i coproduït per Christopher Nolan, basada en la vida de J. Robert Oppenheimer, el físic teòric estatunidenc que va ser un dels pares de la bomba atòmica, nascuda del Projecte Manhattan en temps de la Segona Guerra Mundial. La història és una adaptació del llibre Prometeu americà: el triomf i la tragèdia de J. Robert Oppenheimer (American Prometheus: The Triumph and Tragedy by J. Robert Oppenheimer) de Kai Bird i Martin J. Sherwin, dos escriptors que van treballar en aquest llibre 25 anys i pel qual van obtenir el Premi Pulitzer l’any 2006.

La pel·lícula compta amb un gran repartiment encapçalat per Cillian Murphy com Oppenheimer, amb Emily Blunt, Matt Damon, Robert Downey Jr. i Florence Pugh en papers secundaris clau. Cillian Murphy s’ha convertir en un assidu dels treball de Nolan. Ja el vam poder veure a Batman Begins (2005), El cavaller fosc (2008), Origen (2010), El cavaller fosc: la llegenda reneix (2012) i Dunkerque (2017), tot i que aquest és el seu primer paper protagonista a la filmografia del director.

L’estil narratiu de Nolan es val en aquesta ocasió d’una barreja d’escenes en blanc i negre i en color, dotant aquest fet d’una especial significació: el blanc i negre descriu moments objectius mentre que els que estan a color pertany a seqüències subjectives.

Aquesta pel·lícula dura aproximadament 3 hores, així que passa a ser el treball més llarg de Nolan fins avui. També cal destacar que va estar rodada en IMAX, significant una altra cosa remarcable: és la primera vegada que amb una d’aquestes càmeres es roda en blanc i negre.

La música, en aquesta ocasió va comptar novament amb Ludwig Göransson, que ja havia aportat la banda sonora a Tenet.