Norman Jewison

El violinista a la teulada (1971)

La pel•lícula comença amb la imatge d’un violinista, interpretant magistralment la seva melodia a dalt d’una teulada. El violinista simbolitza tota la inestabilitat que patien les comunitats jueves a l’època del tsar Nicolau II, a la primera dècada del segle XX,  i el gran mestre del violí Isaac Stern li va posar el so. En acabar la melodia, el protagonista, Tevye, es dirigeix a nosaltres:
 
“Sembla cosa de bojos, oi? Però aquí al nostre poble d’Anatevka, cadascun de nosaltres és com un violinista a la teulada que intenta executar una melodia greu i senzilla sense trencar-se el cap. No és fàcil, no us sembla? Potser ens preguntareu perquè pugem allí, si és ta perillós... doncs si pugem és perquè Anatevka és la nostra llar… I com guardem l’equilibri? Puc respondre en una paraula: Tradició! La Tradició és el que ens  ha permès guardar l’equilibri al llarg de molts i molts anys… Sense totes aquestes tradicions, la nostra vida seria com un violinista de la teulada”.
 
El violinista a la teulada és una magnífica pel•lícula nord-americana dirigida per Norman Jewison –aquell director que dirigiria dos anys més tard la també musical i memorable Jesucrist Superstar-, un musical que va estrenar-se l’any 1971 en format teatral a Broadway i que al mateix temps es va inspirar en la novel•la Les filles de Tevye de l’autor rus Sholem Aleijem.
 
Per entendre l’acció ens hem de situar a Anatevka, una vila imaginària d’Ucraïna a l’any 1905. Com a molts d’altres indrets del món, a Anatevka convivien pacíficament la població jueva i l’ortodoxa. El poble jueu, dispers pel món i lluny de la seva terra originària, només tenien –com descriu molt bé Tevye- les seves tradicions ancestrals, allò que els feia recordar qui eren i d’on provenien. En aquestes circumstàncies la Tradició, en majúscula, ho era tot.
 
 

 
Però hi havia estesa pel món una terrible llavor que és una de les poques coses que s’ha mantingut gairebé invariable a través dels segles: l’antisemitisme.
 
En aquesta ocasió, les injeccions d’odi antisemita van provenir del govern del tzar Nicolau II: el seu imperi feia aigües per totes bandes i la pobresa i les desigualtats socials agafaven cada cop proporcions més terribles. Com el poder acostuma a fer en aquestes situacions, va desviar l’atenció del poble rus en un suposat llibre d’una comunitat secreta jueva, Els protocols dels Savis de Sió, on es manifestava la voluntat jueva de conquerir el món. Naturalment, tot plegat era una burda falsedat però va servir per a encendre els ànims populars contra les comunitats jueves. Aquest sentiment va originar el que es coneixen com a pogroms. Pogroms és el nom que reben els robatoris i les matances de gent indefensa per multituds enfurismades. Resulta torbador pensar que tenim un nom per aquests comportaments!
 
Però que aquest context històric no ens enganyi. El violinista a la teulada és principalment una comèdia simpàtica i entranyable sobre un pare de família que ha d’enfrontar-se als canvis d’un món que ja no és com li havien ensenyat els seus pares. La sagrada tradició s’esmicola sota el pes d’un temps més global, nou, imprevisible... i el pobre Tevye l’afronta ben bé com pot. Per intentar entendre aquests canvis li queden tan sols les seves converses amb Déu, converses amb moltes més preguntes que respostes.
Quan són expulsats de les seves terres, Motel –el marit d’una de les filles de Tevye- li pregunta al rabí: “Hem esperat al Messies tota la vida, no seria hora que vingués?”. El rabí li respon: “Tindrem que esperar-lo a un altre lloc.” Preguntes sense resposta!
 
La història està amanida per una fantàstica banda sonora, obra composada per Jerry Bock i adaptada al cinema per un dels noms més grans de Hollywood: el compositor John Williams. De la seva inspirada ment han sortit bandes sonores com ara El colós en flames, Tauró, la saga de La Guerra de les Galàxies, el tema de Superman, el tema d’Indiana Jones, la llista d’Schindler, el tema de Jurassic Park, Salvar al soldat Ryan, Harry Potter, La guerra dels mons... un compositor imprescindible per a construir la banda sonora del cinema de les darreres dècades.
 

El resultat final de El violinista a la teulada és una pel•lícula que deixa empremta a l’espectador i que constitueix un musical essencial de la història del cinema.