Nou Barons de la Fama

Segle VIII: l'Otger Cataló

Al segle VIII els sarraïns van iniciar la seva expansió territorial i, estenent Al-Andalus cap al nord, van acabar amb el Regne de Toledo i van pujar fins als Pirineus, creuant la gran frontera natural i prosseguint el seu avanç  en una marxa expansiva que semblava no tenir aturador. Els francs, però, s’organitzaren al nord i comandats per Carles Martell plantaren cara a l’exèrcit islàmic. Les dues grans forces bèl·liques es trobaren el 10 d’octubre de l’any 732, a la Batalla de Tours. Més de 100.000 homes entre els dos bàndols van enfrontar-se en un terrible combat del qual en va sortir perdedora la força sarraïna. L’exèrcit  derrotat creuà de nou els Pirineus, aquest cop en direcció sud.

Per a empènyer les forces invasores fora de les contrades pirinenques van desplaçar-s’hi molts nobles sota la tutela del rei franc. Un d’aquests nobles va ser Otger Cataló, senyor del castell de Cataló a la Gascunya, que s’hi va enfrontar juntament amb els seus homes. La desfeta que va rebre va ser severa i, sol i malferit, Cataló va refugiar-se en una cova a la muntanya amb la sola companyia del seu gos llebrer Gànguil. Gànguil li llepava pacientment les ferides i aquestes anaven millorant dia a dia. S’alimentava principalment de fruites silvestres i de la llet que li donava una ovella que es va afegir al singular grup. Mentre la força li anava tornant al cos, Cataló es dedicava a esmolar el seu coltell –daga de combat- i a polir el seu escut.

Quan va sentir que les ferides estaven guarides i la força havia tornat als seus braços, prengué la banya de caça o xofar i la va fer ressonar per tota la vall des de la muntanya de Montgrony. El seu sonar convocava a tots els nobles, encara resistents, a trobar-se en assemblea en el que es coneix actualment com la Crida d’Otger Cataló. El so que va llençar als quatre vents, una nota llarga o rodona i quatre curtes o negres, se’l relaciona amb la llibertat i la victòria.

I de nou indrets diferents van acudir a la crida nou cavallers que la història ha anomenat els Nou Barons de la Fama o els Nou Cavallers de la Terra. Els seus noms són recordats malgrat els segles: Gerau d’Alemany, Bernat d’Anglesola, Galceran de Cervelló, Galceran de Cervera, Bernat Roger d’Erill, Hug de Mataplana, Dapifer de Montcada, Galceran de Pinós i Gispert de Ribelles. Davant l’altar de la verge negre, coneguda com Nostra Senyora de la Llet de Montgrony, uniren les seves espases i acordaren lluitar fins a la mort per expulsar la mitja lluna de les seves terres.


 

Otger Cataló i els Nou Cavallers van reunir un exercit de vint-i-cinc mil homes i el 733 van creuar la Vall d’Aran i d’Aneu, conquistaren la Cerdanya i continuaren a l’est cap a Empúries.

Cataló va caure greument ferit l’any 735 a Roses i aquell hivern morí a causa d’aquestes ferides. Abans de morir va demanar que el seu escut portés una representació del seu fidel gos Gànguil en reconeixement a la seva dedicació i lleialtat. El comandament de l'exèrcit passà a mans d’un dels Cavallers de la Terra: Dapifer de Montcada. A l’any 778 Carlemany, rei dels francs i dels llombards, va ordenar constituir nou baronies comtals, les Baronies de la Fama, una per cada un dels cavallers que van acompanyar a Otger en la seva campanya. Aquestes baronies van constituir la primera pedra del que seria la Marca Hispànica.

Lligada a la figura d’Otger Cataló hi ha una gloriosa arma: l’espasa Vilardella, peça conservada actualment al museu militar de París. Aquesta espasa és considerada per molts com l’Excalibur catalana i diuen algunes tradicions que va passar de les mans de Cataló a les de Guifré el Pilós i d’aquest als seus descendents fins arribar a Jaume II el Dissortat. Com totes les espases sagrades, a la Vilardella els mites populars li atribuïen una màgia poderosa que feia invencible al seu portador i que era reconeguda i temuda pels seus enemics.

La història de Cataló i dels Nou Cavallers de la Terra es fon entre les ombres i les boires que es projecten a la protohistòria de qualsevol terra, en una amalgama que impossibilita destriar la llegenda de la realitat. Com Artús i la seva Taula Rodona, Cataló és un heroi fundacional del poble català. Es diu que el nom de “catalans” podria provenir de l’època feudal, quan els nobles delegaven el govern dels seus castells a un vassall al que anomenaven “castlà”, però Cataló reclama el seu dret a donar-nos el seu nom familiar com a gentilici...

Les primeres referències que trobem de Cataló i de les seves gestes és a l'obra del cavaller mossèn Pere Tomic, “Històries e conquestes del realme d’Aragó e principat de Catalunya”, escrita al segle XV. Què és història i què mite? Mai no ho sabrem, però en una època convulsa on la humanitat es debatia entre la civilització i la barbàrie es necessitaven els forts braços dels nobles cavallers perquè posessin una mica d’ordre al caos. Llarga vida als Cavallers de la Terra!