L'any 1894 Amadeu Vives va posar música al magnífic poema de Jacint Verdaguer, L'emigrant i la van dedicar a l'Orfeó Català. L'Orfeó la va estrenar aquell mateix any.
La obra va ser escrita i composada entre dues grans onades d'emigrants catalans cap a Amèrica: la que es va produir del 1778 a 1820 i la que es va produir posteriorment, del 1900 al 1930.
"Oh mariners, el vent que me’n desterra, que em fa sofrir!" clama el poema, en un cant d'amor a la terra deixada enrere, a la pàtria del cor evocada des de la distància. Dolor i enyor per aquelles coses de les qual ens allunyen i de les que no en tenim la certesa de tornar-les a recobrar. Una inspirada lletra envoltada d'una soperbia partitura que l'ha feta encara mes gran. Un gran himne patriòtic.
Lletra de Jacint Verdaguer
Dolça Catalunya,
pàtria del meu cor,
quan de tu s’allunya
d’enyorança es mor.
I
Hermosa vall, bressol de ma infantesa,
blanc Pirineu,
marges i rius, ermita al cel suspesa,
per sempre adéu!
Arpes del bosc, pinsans i caderneres,
cantau, cantau;
jo dic plorant a boscos i riberes:
adéu-siau!
II
¿On trobaré tos sanitosos climes,
ton cel daurat?, mes ai, mes ai!, ¿on trobaré tes cimes,
bell Montserrat?
Enlloc veuré, ciutat de Barcelona,
ta hermosa Seu,
ni eixos turons, joiells de la corona
que et posà Déu.
III
Adéu, germans; adéu-siau, mon pare,
no us veuré més!
Oh, si al fossar on jau ma dolça mare
jo el llit tingués!
Oh mariners, el vent que me’n desterra,
que em fa sofrir!
Estic malalt, mes ai!, torneu-me a terra,
que hi vull morir!
Dolça Catalunya,