Ens ha tocat viure una època veritablement surrealista!

Amb tot això del referèndum per a la independència de Catalunya, Espanya ens diu que està oberta al diàleg: "heu de debatre-ho al parlament espanyol -ens comenten- que és al lloc on es parla d'aquestes coses, Allí us direm que l'únic camí possible és a través de la reforma de la constitució i que aquesta no és pot canviar sense l'aprovació de 2 terços dels parlamentaris espanyols"... Aquesta és la democràcia espanyola... "Atado y bien atado"... o no?

Per què, si no hi ha cap camí per a l'independentisme, aquestes declaracions -apocalíptiques en uns casos i amenaçadores en d'altres- que ens fan arribar un dia si i altre també?: "si seguiu el camí dels radicals separatistes us espera la misèria, l'aïllament del món, l'ostracisme i qui sap si la condemna a escoltar el soroll de sables a la llunyania. Tingueu una mica de seny!"

Per què, si la Unió Europea ens faria fora en cas de segregació, pressionar-la tant i tan descaradament a fi que no afavoreixi la causa catalana en cap de les seves declaracions? Això li ha funcionat molt bé a Espanya per exemple amb els seus vetos a les seleccions esportives catalanes... però alerta nois, que el Parlament Europeu no son les manipulables Federacions Esportives! 

Per què les desfilades per casa nostra de la plana major de l'espanyolisme? Gent del PSOE, del PP, fins i tot el propi rei estan visitant-nos darrerament amb una assiduïtat mai no vista (fora d'època estrictament electoral)...

No serà tot plegat que comencen a tenir-nos por? No serà que se la veuen venir i ja no saben com ensortir-se'n? Perquè si després de les eleccions surt a Catalunya una amplia majoria sobiranista, com podran aturar-ho? 

Nosaltres a la nostra, perquè tenim un objectiu! Com va escriure Doug Ivester, "no deixis que els teus records siguin millors que els teus somnis".