política

Diners, especulació i nous camins

PRIMER: UN RETRAT DEL CAPITALISME. En primer et proposo un vídeo de David Icke que parla sobre el concepte del diner. Com podem llegir a la Viquipèdia, David Icke "és un escriptor i conferenciant britànic, conegut per les seves investigacions sobre qui i què controla realment el món, tema que ha estudiat en profunditat des del 1990. Anteriorment va ser jugador de futbol, reporter, presentador de programes esportius i portaveu del Partit Verd del Regne Unit." 

David Icke és tot un personatge. Explica coses complexes de la manera més directe i simple... però alerta, la simplicitat de les seves formes no li resta profunditat a les seves paraules...

Unes veus més exaltades i histriòniques, altres més serenes i reflexives però son ja molts els pensadors i els moviments socials que denuncien un model econòmic mundial caduc i corrupte, perpetuat per cercles viciosos de poders fàctics, mentre el poble esporuguit pateix irremissiblement totes les crisi de la història.

Però el poble resta impassible? Certament no. S'estan duent a terme moltes iniciatives que comporten un canvi en els vells paradigmes i un deixar pas a nous camins socials...

A continuació, alguna d'aquestes iniciatives.

EL BESCANVI. El bescanvi (la barata o troc), allò que en castellà coneixem com a trueque, és l'intercanvi de productes o serveis per altres productes o serveis. Ens obra moltes possibilitats i el més rellevant és que ho fa sense moure diners...  Aquesta activitat que s'inicià al Neolític amb els primers excedents de productes i que el capitalisme i la societat de consum ens ha fet oblidar, torna ara amb un nou sentit. La crisi ens ha fet veure que hem de cercar noves estructures socials i obtenir noves visions de les antigues...

L'exemple del que parla el video és Acambiode que és un dels casos més notables que tenim a prop d'intercanvi entre empreses. 350.000 proveïdors connectats a través d'una web per a la recerca de subministradors, per a la realització de compres convencionals o per intercanvi.

Com a iniciatives persona a persona podem trobar DonoCanvioNecessito, que desenvolupa la seva activitat a Reus amb prop de 1.200 usuaris i usuàries. També podem trobar una web molt interessant, Intercanvis.net, que posa en contactes a persones que cerquen i persones que ofereixen. Només una condició: els diners no entren en els tractes.


BANC DEL TEMPS. 
Una versió ciutadana de bescanvi és el que ve a anomenar-se Banc del temps: una comunitat de persones que intercanvia serveis amb una única moneda vàlida: el temps. Com trobem definit a la Viquipèdia, "es tracta bàsicament d'intercanviar necessitats per habilitats, sense ànim de lucre ni cap mediació monetària. L'usuari rep un servei d’algú altre durant un període de temps, i es compromet a prestar un servei igualment prolongat. És a dir, “el troc funciona a través de crèdits mutus en forma de temps”. Cada usuari rep un talonari per efectuar els pagaments, i és titular d’un “compte corrent” que registra el saldo de temps disponible. La unitat d'intercanvi és l'hora, independentment del servei que s'ofereixi o que es rebi. Cada servei, coneixement o habilitat intercanviada té el mateix valor, mesurat en unitats de temps, independentment que el donant sigui un principiat o un expert".

Existeix un mapa de Bancs del Temps i monedes socials a l'Estat Espanyol:
Bancs de temps i monedes socials a l'Estat Espanyol

Però... això vol dir que hem de prescindir de la moneda?

LES MONEDES ALTERNATIVES .Tots i totes coneixem bé les penúries que està passant l'economia grega darrerament. Això ha fet que s'hagin creat un munt de monedes alternatives per a lluitar contra la crisi. Fins a 46 s'ha arribat a comptabilitzar. És el cas del Sano, moneda que circula a la illa de Siros i que té com a valor una hora de treball per moneda, sigui el treball que sigui. El seu objectiu: intercanviar serveis. Com aquest cas, podem trobar també el Volos, Patras, Naxos... 

Però aquest no és un fet aïllat. Segons dades recents, circulen actualment més de 2.500 monedes alternatives arreu del món. 

Com diu Xavier Hernández al seu article Monedes alternatives, "la moneda només és un mitja per a poder fer intercanvis de manera senzilla. Contràriament al que creu molta gent, darrera la moneda no hi ha res. Des que el 1973 els Estats Units d’Amèrica varen deixar el “patró or” (volia dir que els dòlars eren intercanviables per al seu valor en or), les monedes no tenen res al darrera que sigui material. El què sustenta una moneda és la seva credibilitat"

A casa nostra en tenim un bon grapat: l'Ecoseny del Montseny, l'Eco, d'ús intern a la Cooperativa Integral Catalana, la Turuta de Vilanova i la Geltrú, el Res de Girona o l'Ecosol que és una iniciativa de la Xarxa d'Economia Solidària, totes elles recopilades recentment en un article de Vilaweb.

I a l'altre extrem, trobem experiències globals com el bitcoin o moneda electrònica basada en tecnologies informàtiques, nascuda el 2009 del enginy del seu creador i que fa anomenar-se Satoshi Nakamoto. El professor Xavier Sala i Martin  ens ho comenta en el següent vídeo.

Bitcoin és la cara més fosca i especulativa de les noves monedes alternatives. En la seva ja llarga trajectòria Bitcoin ha servit a WikiLeaks per a saltar-se el bloqueig econòmic que li havien imposat els EUA quan van ordenar bloquejar els seus comptes de Visa, Mastercard i Paypal però també té al seu haver aspectes més foscos. Com ho explica Honzawa: 'Es fa servir per comprar drogues a internet i realment la policia no hi pot actuar; i també per a emblanquir diners. Canvien els euros per bitcoin; envien els bitcoin a Mèxic, per exemple, i els canvien per pesos, i tot plegat sense passar per cap paradís fiscal. I també hi actuen els especuladors; com que veuen que els bitcoin pugen, en compren per especular.'

Es mouen coses, s'inicien experiències i s'assagen nous camins, perquè els vells camins ja es veuen caducs i es veu cada dia més clar que per progressar hem de reinventar-nos. Hem d'estar alertes!