Alguna cosa està canviant en els entorns financers… allò que des d’alguns sectors han qualificat de préstecs P2P. Tots sabem que el negoci dels bancs està fonamentat en pagar-nos una mica pels diners que hi dipositem i cobrar-nos molt més pels diners que ens deixa, tot això amanit amb una gran quantitat de comissions… comissions per a qualsevol cosa. Semblava que la cosa es mantindria així, invariable, però estan sorgint unes noves modalitats que de ben segur faran trontollar l’inamovible negoci dels bancs i caixes.

Primer va aparèixer la empresa Prosper als EUA i després ha arribat Zopa al Regne Unit i després a Itàlia i Japó. Centrem-nos en aquesta segona experiència i veient-ne la seva operativa.

Zopa realitza una feina d’intermediació entre el subjecte A i el B fent que A obtingui un major interès pels seus diners i possibilitant que B obtingui el crèdit a molt més baix cost que un banc mentre Zopa s’emporta una petita comissió d'un 1% més 120 € ´de cost adicional pel qui els rep. El sostre actual són els crèdits de fins a 27.000 euros.

Què fa per guanyar-se aquesta comissió a banda de posar en contacte les dues parts? Zopa revisa l’historial financer de les persones que aspiren a rebre un crèdit i les situa en el seu “rating” particular, de manera que les persones millors pagadores puguin obtenir interessos més baixos. Sempre la modalitat del crèdit és d’interès fixa i per una durada mai no superior als 3 anys. El cobrament es produeix directament del compte del deutor al del creditor i en cas d’impagament l'intermediari s’ocupa de gestionar-lo a través d’agències especialitzades amb càrrec al deutor.

Els creditors poden triar que sigui Zopa qui gestioni els seus diners seguint uns criteris que ells mateixos marquin o ser ells mateixos els que determinin a qui li deixen els seus diners i a quin interès. Les sol·licituds de diners no són anònimes, podent-se incloure en elles els motius que ens porten a necessitar-los, conscients que certs objectius poden causar més empatia que d’altres…

Una possibilitat també força interessant és la de deixar el teu capital en petites parts de manera que diversifiques el risc. Vull posar a treballar una part dels meus estalvis però en lloc de deixar-los a una sola persona ho faré en petites porcions a 10 o 15 perquè si alguna em dona problemes, em signifiqui un inconvenient mínim.

Interacció personal, millor servei i un producte tan fet a la mida de la web 2.0 i les xarxes socials que el propi New York Times en va parlar al seu apartat de tecnologia en lloc de fer-ho al d’economia… molt simptomàtic. Costarà força que la gent del carrer i els petits inversors li agafin confiança però rebre alternatives al model de negoci de bancs i caixes és sempre un gran plaer. Quan arribi a casa nostra ja ho farà una mica més madur i experimentat… serà qüestió de no treure-li l’ull de sobre!