Susan Sarandon

Queda't al meu costat (1998)

 
De vegades el cine es revesteix de simplicitat escènica per a deixar que els actors i les actrius expliquin una historia, sense més floritures que les seves pròpies interpretacions i deixen que la màgia del cinema i l’empatia de l’espectador facin la resta.  Això és el que fa el director Chris Columbus amb Queda’t al meu costat, un melodrama conduït intel•ligentment per fer-nos entrar a la vida d’una família i seguir-los de prop per veure en detall els girs que tot sovint dóna la vida i com ens afecten en les nostres percepcions, els nostres sentiments, les nostres pors... 

Queda’t al meu costat parla sobretot dels reptes que cada dia hem d’afrontar les persones, però també d’aquells altres reptes extraordinaris que arriben fent-ho trontollar tot i construeix la narració al voltant de cinc personatges que cerquen desesperadament el seu lloc a l’univers: Luke i Jackie van estar casats al llarg d’un bon tram de les seves vides, però alguna cosa es va tòrcer a la seva relació i els va portar a divorciar-se. Malgrat tot, en cap moment es van perdre el respecte ni l’estima i sempre van centrar els seus esforços en que Anna i Ben, els seus fills, patissin el mínim possible les conseqüències.  Entrem a la història en uns moments en que Luke ha refet la seva vida amb Isabel, una dóna més jove que ell i amb la qual ha aconseguit una gran compenetració. Tots plegats, els cinc personatges, lluitaran per entendre, acceptar i assimilar la nova situació i reconstruir les seves vides.

Susan Sarandon i Julia Roberts, amigues a la vida real, sempre havien dit que volien treballar juntes en algun projecte que fos interessant, interpretant dos papers femenins potents i amb una bona història al darrera així que quan van tenir a les mans el guió de Queda’t al meu costat no van dubtar gaire: era allò que havien estat esperant!
 
 
Julia Roberts interpreta a Isabel, un personatge molt honest que intenta conciliar la seva vida professional com a fotògrafa amb l’aparició de dos nens dels quals n’ha de fer, sovint, de madrastra, sempre sota la mirada crítica i despietada de Jackie. Un personatge intens i ric al que la Roberts li treu tot el suc, en una interpretació dramàtica que podem posar entre els seus millors treballs. 

Susan Sarandon dóna vida a Jackie, una persona forta que rebutja constantment a Isabel en un incontrolable esforç per marcar el seu territori, una lluita per impedir que la persona que s’ha emportat l’amor del seu ex-marit no s’endugui ni un gram de l’amor dels seus fills. Sarandon fa d’aquesta interpretació una obra d’art, donant-li al personatge una potència, una riquesa de matisos i una credibilitat que fan del seu treball un motiu més que suficient com per veure i reveure aquesta pel•lícula. 

I per a Luke van comptar amb Ed Harris, un gran actor que sovint basa el seu treball en la contenció interpretativa, en un naturalisme que fa que els seus personatges flueixin sense massa floritures però amb molta efectivitat. 
 
Tot plegat una obra que ens captura i ens  submergeix  en una treballada història que desenvolupa brillantment la psicologia dels seus personatges... fins a cinc guionistes van intervenir per aconseguir el resultat esperat sobre una història de Gigi Levangie. El resultat final es va acabar d’arrodonir amb una banda sonora del mestre John Williams que li dóna un subtil i omnipresent clímax musical, de vegades imperceptible però efectiu. Resulta estrany veure com un compositor que crea temes tan potents com els d’Star Wars, Indiana Jones, Harry Potter, Parc Juràssic, Tauró o Superman sigui capaç d’envoltar-nos amb composicions tan subtils com ara L’imperi del sol, Cartes a Iris, La lista de Schindler, Munich o la mateixa Queda’t al meu costat. No és d’estranyar que el seu treball es trobi representat en 147 pel•lícules. Per arrodonir el conjunt musical de la pel•lícula objecte d’aquest post, trobem un magnífic tema clàssic que es repeteix en dues ocasions a la cinta: Ain’t no mountain high enough, a la seva mítica versió interpretada per Marvin Gaye i Tammy Terrell.
 
Reserva’t un parell d’horetes, posa’t còmode al teu racó preferit i posat a veure (o reveure) Queda’t al meu costat. Deixa’t anar i entra a la historia… i si se t’escapa alguna llagrimeta tampoc no hi fa res: que l’ànima transpiri una mica sempre és sa.