Tom Hanks

Forrest Gump (1994)

 
Seguim, amb un gran tràveling inicial, una delicada ploma, que voleia d’aquí cap enllà, portada per una brisa suau: s’enlaira i cau diverses vegades fins que, després de la poètica escena que obra la pel•lícula, la ploma va a parar als peus d’un jove que resta assegut esperant l’autobús. El seu nom és Forrest, Forrest Gump, i li anirà explicant a aquell qui segui a costar seu els retalls de la seva vida que li venen al cap. 
 
Porta a les mans una caixa de bombons i explica: “La mare sempre deia: la vida és com una caixa de bombons, mai no saps el que et trobaràs”. Després d’aquesta frase ja comencem a esbossar dos pensaments: que la pel•lícula ens parlarà dels tombs que la vida ens fa donar de vegades i de com ens porta d’una banda a l’altra –de manera no pretesa- com a la ploma de la introducció i que un personatge vital a la història serà la figura de la seva mare, la senyora Gump.
 
El personatge de la mare és omnipresent al llarg de tota la història. L’amor i l’entrega que demostra al seu fill Forrest és total. Va haver de pujar-lo tota sola i quan li van dir que el seu fill estava per sota de la mitjana normal d’intel•ligència simplement li va dir: “Fes el millor que puguis amb el que Déu t'ha donat·.

 

 
Dirigida brillantment per Rober Zemeckis, està interpretada magistralment per una Sally Field que broda el paper. L’actriu va néixer l’any 1946 i Tom Hanks –l’actor que interpreta Forrest Gump- ho va fer l’any 1956. Això vol dir que es porten solament 10 anys... de fet, uns anys abans de filmar aquest film –al 1988- havien treballat junts a la comèdia  Punch Line, on feien de parella romàntica. Un bon maquillatge i unes grans dots interpretatives van possibilitar la màgia que la va convertir en una jove i temperamental mare. Els seus pensaments, explicats de manera molt clara perquè Forrest els entengués, van acompanyant-nos al llarg de les seves vides.

Un altre personatge clau és la Jenny, que com diu el propi Forrest és la seva “més millor amiga”. És el seu gran i únic amor a la seva vida i qui li acabarà donant un fill. Robin Wright l’encarna i li aporta tota la tendresa que el personatge requereix. Jenny és fruit d’una generació que es va buscar desesperadament sense trobar-se en un món confús que no donava gaires oportunitats. 
 
De fet, Forrest Gump és la història dels Estats Units d’Amèrica al llarg d’uns anys convulsos amb canvis socials, magnicidis, guerres, revolucions... tot podia reconstruir-se però tot, al mateix temps, s’esmicolava.
 
I Forrest, enmig de tot això, veu com la seva vida –a l’igual que feia la ploma del començament de la història- va movent-se sense rumb aparent: el veiem convertir-se en estrella de futbol americà, heroi de Vietnam, gran jugador de ping-pong, propietari de l’empresa pesquera de gambes Bubba-Gump, incansable corredor de fons per tot el territori de Nord-Amèrica -d’una costa a l’altra-, multimilionari gràcies a unes accions d’Apple, gran filantrop i tallador de gespes vocacional... i gràcies a aquesta portentosa vida Forrest va ser rebut en diverses ocasions per diferents presidents, va rebre medalles i condecoracions i va ser seguit com a líder espiritual. Tot això no va aconseguir, però,  revolucionar la seva senzilla i austera vida que retorna a la casa on el va veure créixer.
 
 

 
“Jo no sé molt de quasi res” li agradava de dir, però mostra en tot moment una saviesa simple basada en aquells principis que la seva mare li havia transmès.
 
La direcció de la pel•lícula va estar en mans de Robert Zemeckis, veterà home de cinema que portava a sobre grans pel•lícules i que amb aquesta va merèixer la consecució de 6 Oscar, entre ells els de millor pel•lícula, millor actor per a Tom Hanks i millor director per a Robert Zemeckis.
 
La seva gran banda sonora rescata aquelles cançons que sonaven al anys ’70 i que poden considerar-se la banda sonora d’un temps i d’una generació. Un complement perfecte a una història rodona.
 
En el seu conjunt és una història commovedora que ens dóna una visió polièdrica i de vegades absurda de la vida. Com deia la mare de Forrest, de vegades Déu és molt misteriós.