tradició

Avui parlem.. dels Reis Mags d'Orient

Cada any comença amb la festivitat de Reis que, des de fa uns anys, es troba amb un competidor directe: Santa Claus i els seus ajudants, que sempre arriben abans... però no cal preocupar-se: hi ha espai per a tots! En aquest post parlaré sobre l'origen de la tradició dels Reis Mags de l'Orient i, com no podia ser d'una altra manera, del seu impacte al cinema.
 

D’entre els quatre evangelis canònics -aquells acceptats per a l’església catòlica i que constitueixen el Nou Testament- només un ens parla dels mags d’orient: l’evangeli segons Mateu, un evangeli que encara que se li va atribuir a l’apòstol Mateu, actualment hi ha un cert consens en que va prendre forma sobre l’any 80 i originàriament en llengua grega, fruit de diverses fonts, principalment de l’Evangeli de Marc i d’una font perduda que els estudiosos anomenen La Quelle.

A l’Evangeli de Mateu hi trobem: Després d’haver nascut Jesús a Bet-Lèhem de la Judea, en temps del rei Herodes, uns mags vinguts d’orient arribaren a Jerusalem, i preguntaven: “¿On és el rei dels jueus que ha nascut? Hem vist a l’orient la seva estrella, i hem vingut a fer-li homenatge” Posteriorment, quan van trobar el lloc entraren a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, i, prosternant-se, li van fer homenatge; després obriren els seus tresors i li van oferir presents: or, encens i mirra. No hi ha més dades sobre aquest encontre.

Les dades que obtenim són les següents: són mags (en cap lloc no diu que siguin reis) i això volia dir, en aquell temps, que eren astrònoms o savis; la seva quantitat és desconeguda: en cap lloc es parla de tres (hi ha tradicions que parlen d’altres quantitats: 2, 4, 7, 12, 60...) i encara menys en sabem els seus noms; van entrar a casa per homenatjar-lo (ni a una cova ni a una establia) i li van portar or, encens i mirra (tres presents que segurament van donar impuls a la tradició dels tres mags).

Tot el que no està descrit aquí prové de fonts posteriors...

La referència més antiga sobre la quantitat de mags la va trobar Cardini a les catacumbes de Priscilla a Roma, datada del segle III dC on tres figures es mostren davant la Verge i el nen. La idea que fossin tres va anar prenent molta força ja que no solament entroncava amb la trinitat o les tres edats de l’home sinó que a més simbolitzaven els tres continents coneguts en aquell temps: Europa, Àsia i Àfrica. Després del descobriment d’Amèrica va haver-hi algun intent d’afegir-hi un quart rei americà, fet reflectit per exemple al retaule de Vasco Fernandes a la catedral de Viseu (imatge superior) on apareix un cacic amb plomes i javelina típic del Brasil, però la cosa no va acabar de quallar.

Per altra banda, la referència més antiga dels seus noms la trobem en un mosaic bizantí a Ravena (Itàlia) que data de l’any 520. En aquest mosaic apareixen tres mags i a sota hi consta la llegenda "+SCS BALTHASSAR +SCS MELCHIOR + SCS GASPAR". Porten barrets frigis i no mostren cap distinció entre les seves edats ni les seves races. La primera descripció escrita que es coneix la tenim de la ploma del teòleg anglosaxó  Beda el Venerable (675-735) que va escriure: El primer dels mags va ser Melcior, un ancià de llarga cabellera blanca i barba; va ser qui van oferir l’or, símbol de la reialesa divina. El segon, anomenat Gaspar, jove, sense barba, de pell blanca i rosada, honorà Jesús oferint-li l’encens, símbol de la divinitat. El tercer, anomenat Baltasar, de pell morena mostrà el seu reconeixement oferint-li mirra, que significa que el Fill de l’home havia de morir.

Sembla que la conversió dels mags en reis prové de Tertulià, al segle II que va afirmar que s’ha sostingut que els Mags eren Reis d’Orient. És la primera referència escrita coneguda.

A partir del segle XV trobem ja la tradició sobre els reis mags desenvolupada tal i com la coneixem actualment.

 


 

Les primeres pel·lícules de les que en tinc referència en les que apareix l’adoració dels reis són dues de molt veteranes: Vida i passió de Jesucrist (1903), una ingènua i encantadora pel·lícula de 44 minuts, i Del pessebre a la creu (1912), una obra en la que es presenta l’adoració dels pastors abans que la dels reis i una mica separades en el temps.

Donem un bon salt en el temps i ens anem al 1961, any en que va estrenar-se la gran producció Rei de reis, dirigida per Nicholas Ray i que va comptar amb el jove actor Jeffrey Hunter per al paper de Jesús adult. En aquesta versió veiem com un hostaler els nega l’entrada al·legant que tot és ple. Més tard troben raser en una establia. Allí és on assistim a l’arribada dels reis quan els pastors ja es troben al lloc. La versió que va filmar-se només quatre anys més tard, La història més gran mai no explicada (1965) no aportava cap novetat al plantejament.

Contràriament, a Jesús de Natzaret (1977), una producció especialment realitzada per a la televisió, l’arribada dels Reis Mags de l’Orient es produeix després de veure’ls com van ajuntant-se pel camí i té lloc de dia i sòbriament, mentre l’arribada dels pastors s’escenifica la nit anterior filmada d’una manera més lenta i solemne.

A l’any 1979, de la mà dels molt irreverents i sempre genials Monty Python, veiem com els reis, en arribar a Betlem, s’equivoquen d’establia i adoren i li deixen els presents al nen equivocat, en Brian, que també acaba de néixer. En sortir de l’estable ràpidament se n’adonen de la seva errada així que li prenen a Brian els obsequis i els porten al seu veritable destinatari, uns metres més avall. La pel·lícula, naturalment,es tracta de La vida de Brian.

L’any 2003 va estrenar-se Los Reyes Magos, una pel·lícula d’animació espanyola que narra, de manera totalment lliure, la trobada i el viatge dels Reis Mags , en una història plena de màgia i d’aventures. Un producte pensat per als nens i nenes on podem trobar per exemple l’origen de la tradició de portar carbó a totes aquelles persones que s’han portat malament al llarg de l’any.

Encara més recent és l’obra Nativitat: la història (2006), dirigida per Catherine Hardwicke just abans de Crepuscle en la que es deté molt més en el treball dels Mags com a astrònoms, de com van observar els senyals del firmament i de com van descobrir la connexió de les seves observacions amb les profecies messiàniques.

Actualment, les darreres notícies que ens arriben ens amenacen amb la futura estrena de Unholy night (Nit profana),una pel·lícula de la Warner Bros basada en un llibre de Seth Grahame-Smith que sembla ser una confusa història sobre una banda de lladres liderada per Baltasar, que acaben d’escapar-se de la presó. Es troben amb Maria, Josep i el seu fill acabat de néixer, Jesús, un nen al que la gent anomena rei. Decideixen acompanyar a la família fins a l’Egipte en un camí no exempt d’enfrontaments amb criatures de l’Antic Testament i on es trobaran, al llarg del seu camí, amb personatges com Ponci Pilat o Joan el Baptista, en una història d’aventures i d’acció. Una dada: l’autor de la novel·la és també autor de Abraham Lincoln: Caçador de vampirs i Orgull i prejudici i zombies, una incursió zombie a la història clàssica de Jane Austen.

Què més ens pot esperar?

De moment, però, continuarem deixant les nostres sabates ben netes en un lloc molt visible la nit del 5 de gener i esperarem, com sempre, que si a l’endemà ens trobem carbó que, si més no, aquest sigui de sucre. Sort!