Qui no coneix a William Shakespeare? l’home que ha estat considerat en multitud d’ocasions com el més gran escriptor de la història. Se’l recorda molt més per les seves tragèdies però no tothom sap que va escriure més comèdies que tragèdies, a banda dels seus drames històrics i dels seus llibres de poemes.
Com no podia ser d’una altra manera, les seves obres s’han portat al cinema en multitud d’ocasions: s’han comptabilitzat 250 pel•lícules basades en els seus textos. En uns casos són reproduccions fidels de la seva obra, d’altres són transposicions de les seves històries a altres temps o a d’altres indrets i en d’altres són simplement font d’inspiració i motiu d’homenatge.
En aquest post parlaré només de 7 d’elles, d’aquelles que per una causa o altra han quedat més gravades en el meu record...
HAMLET (1996)
Hamlet és una història sobre la follia i la venjança i és, sense cap mena de dubte, la seva obra més representada: hi ha 61 adaptacions cinematogràfiques i 21 sèries de televisió.
El turmentat príncep de Dinamarca ha estat encarnat a la pantalla gran en memorables creacions que han perdurat en el record de multitud de cineastes, però amb Kenneth Branagh el personatge va assolir la maduresa envoltat de grans actors:
una gran i expressiva Ofèlia, interpretada per Kate Winslet, el brillant Derek Jacobi com a Claudi, el germà del rei i Julie Christie donant vida a Gertrudis, la mare de Hamlet. Darrera d’ells un elenc d’actors i actrius de primera fila en una obra colossal de 242 minuts que constitueix una gran joia del cine.
EL MERCADER DE VENÈCIA (2004)
En aquesta pel•lícula, que transcorre a Venècia, la usura és la protagonista de la història, sota l’aparença de Shylock, un usurer jueu, personatge venjatiu i fosc interpretat pel sempre gran Al Pacino.
L’objecte de la seva ira és el mercader Antonio (Jeremy Irons) en companya del seu amic Bassanio (Joseph Fiennes).
Està catalogada com a comèdia encara que el seu to àcid i aspre l’acosten més a una tragicomèdia.
Els seus jocs i girs argumentals tan del gust de Shakespeare, fan d’ella una història molt agradable de veure i amb una resolució enginyosa i creativa.
Coneguis la obra o no la coneguis et recomano que no et perdis aquesta notable recreació!
ROMEU I JULIETA (1968)
Si quan pensem en el feble vencent al poderós ens ve ràpidament al cap la victòria de David sobre Goliat i si pensem en una persona que assassina al seu germà en ve al cap ràpidament Caín matant a Abel, quan se’ns fa referència a un amor impossible pensem ràpidament en Romeu i Julieta, la jove parella d’amants de Verona.
Julieta és de la família dels Capulet i Romeu dels Montagú, dues famílies enfrontades i irreconciliables.
L’amor dels joves conduirà als dos clans a un final tràgic. La història s’ha interpretat en multitud d’ocasions.
Aquí destaco el treball dirigit per Franco Zeffirelli per la seva fidelitat a la època, als textos i a l’essència mateixa de l’obra.
JULI CÉSAR (1953)
En aquesta obra vivim la perplexitat davant la traïció, encara més cruel quan ve de la mà del teu home de més confiança.
Juli César, el poderós conqueridor romà, és traït i assassinat pels homes del seu propi senat i entre ells el noble Brutus, el seu amic.
A partir d’aquest moment la història es transforma ràpidament en una crònica sobre la manipulació de les masses, l’ambició política, les conspiracions... Un drama històric on, darrera dels propis personatges hi ha una faula sobre la retòrica i la demagògia .
Sublim el Brutus interpretat per Marlon Brandon a la pel•lícula de Joseph L. Mankiewicz. Una interpretació memorable que encara avui ens sap arribar i captivar.
OTEL•LO (1952)
Otel•lo és un altre dels arquetips humans que va descriure brillantment Shakespeare. En aquest cas ens trobem davant la gelosia i de les conseqüències que pot comportar aquest sentiment quan es mostra incontrolable.
La primera vegada que va ser interpretada va ser a l’any 1604, en presència del rei Jaume I.
El seu èxit va ser notable llavors i, des d’aleshores, no ha deixat de representar-se.
Una versió cinematogràfica notable és la que va dirigir i protagonitzar el monstre de la cinematografia Orson Welles, un expert en l’obra de Shakespeare.
La seva obra, d’estil expressionista, està formada per imatges amb un blanc i negre contrastat que augmenten el dramatisme i la duresa de la història.
MOLT SOROLL PER NO RES (1993)
Estem amb Molt soroll per no res davant d’una de les més brillants comèdies de Shakespeare, en aquesta ocasió en una història plena d’embolics i malentesos , d’aquelles que tan li agradaven a l’autor.
Diàlegs àgils i brillants i situacions divertides fan d’ella una història encara amb molt d’encant.
ENRIC V (1989)
Kenneth Branagh fa en aquesta selecció el seu hat-trick particular, dirigint i protagonitzant aquesta història sobre el poder d’un bon lideratge.
Gira a l’entorn d’Enric V d’Anglaterra i està situada en temps de la Guerra dels Cent Anys, en un dels seus treballs classificats com a drames històrics.
La pel•lícula arriba al seu màxim clímax quan Enric V, el dia de Sant Crispí i abans d’una batalla decisiva en la que les tropes angleses es troben en gran inferioritat, pronuncia una arenga motivacional que porta als seus homes a una notable victòria.
