American Gods



Quan s’han vist tantes i tantes sèries com porto vistes i en miro una de nova, m’agrada més o menys, però poques vegades puc dir que m’ha sorprès. En el cas d’American Gods he de reconèixer que el sentiment principal que he experimentat ha estat la sorpresa, seguit de l’embriagament de les seves imatges hipnòtiques i absorbents... una obra per anar paladejant, moment a moment, la seva obscura fragància.

Però anem per passos... la seva història està basada en una novel·la de fantasia que porta el mateix títol, escrita per Neil Gaiman. Gaiman és tot un especialista en submergir als seus lectors en mons plens de misteri i de fantasia, autor entre d’altres de la sèrie de còmics The Sandman, amb una història entre onírica i sobrenatural o les novel·les Stardust, plena de màgia i d’aventura i Coraline, on les realitats alternatives proven d’emergir al nostre món.

 

 

L’adaptació d’American Gods al format televisiu va posar-se en mans de Bryan Fuller, tot un especialista en treballs per a la petita pantalla, que va apostar per una posada en escena cuidada i preciosista, descansant en poderosos efectes visuals.

La història és fosca i estranya: els déus i les deesses de l’antiguitat es passegen per la terra, anònimament. Han perdut tota la seva gran aura de grandesa i tot el seu esplendor ... les divinitats no són res sense l’adoració dels fidels i això les impulsa a cercar, desesperadament, el reclam de la gent. A més, ara han aparegut al món noves i descarades divinitats fins fa poc inexistents: internet, la televisió, els mitjans... hi ha massa competència i tot sembla indicar que un cruent enfrontament entre essers superiors serà inevitable i els humans en seran testimonis passius i involuntaris.

 

 

American Gods comença amb la sortida de la presó d’un home anomenat Sombra (Shadow Moon, interpretat per Ricky Whittle). La sortida s’ha avançat uns dies, ja que la seva dóna acaba de morir en un accident de trànsit. Només ser alliberat es troba a la porta del centre penitenciari a un home que sembla saber moltes coses sobre la seva vida. No li diu el seu nom... li demana que li digui Dimecres (Mr. Wednesday, interpretat inquietantment per Ian McShane), ja que aquell és el dia de la setmana en que s’han conegut i marxen junts, en el viatge més estrany i torbador que mai no hagi fet Sombra.

Coneixem a Laura Moon (Emily Browning), la dóna del protagonista, a través de diversos flashbacks, i descobrim que la mort no és obstacle suficientment poderós per aconseguir que la parella pugui tornar-se a retrobar... sobretot amb els poders dels déus dispersos pel món.

I una llarga sèrie de divinitats, terribles i egoistes, mesquines i egòlatres... que esperen la seva oportunitat per a recuperar l’antic esplendor.

La primera temporada de la sèrie consta de 8 episodis, intensos i rodons, per a submergir-nos en aquest confús món i poder compartir amb Sombra el desconcert de la seva progressiva descoberta. T’atreveixes a entrar-hi?