Belén Rueda, millor actriu revelació als 40 anys

 

Als 25 anys, Belén Rueda va posar-se davant de la pantalla petita de la televisió, acompanyant a Emilio Aragón, en el programa Vip Noche, a Tele 5. Era a l’any 1990 i estaven arribant les televisions privades al panorama espanyol i amb elles, tot un munt de possibilitats. El triomf de Belén Rueda en aquest programa li va obrir les portes a la televisió de bat a bat. Van anar-se succeint els seus treballs a Telecupón, La ruleta de la fortuna, Tele 5 ¿dígame?, Noche, noche, Tentación, Ta tocao, Sin ir más lejos, El Belén de Navidad, En directo contigo, ¿Qué apostamos? i Zip Zap.

A l’any 1997 va donar el salt al món de les sèries i, amb elles, a demostrar una mica el seu potencial interpretatiu. La primera, va ser Médico de família, on va interpretar un petit paper, donant vida a la periodista Clara Nadal, però el seu personatge va ser ràpidament traslladat a una nova sèrie que emergí  al 1998: Periodistas. Va mantenir-se a la sèrie 4 anys amb un gran èxit. Just després d’aquest treball va iniciar la seva participació a la seva sèrie més recordada: Los Serrano, en la que al llarg de 8 temporades vàrem poder seguir les interioritats d’una família que viu a l’imaginari barri madrileny de Santa Justa. La sèrie  va convertir-se el líder d’audiència en diverses ocasions i va aplegar un bon munt de seguidors i seguidores incondicionals. Va ser en aquest moment quan Amenábar va fixar-se en ella per a la seva pel·lícula Mar Adentro. Era l’inici d’una carrera cinematogràfica que l’ha portat a acumular una trajectòria eclèctica que conté drames, comèdies, terror, fantasia... en una àmplia gamma de registres interpretatius. Gràcies a aquesta interpretació va merèixer el premi Goya a la Millor Actriu Revel·lació, quan estava a punt de complir els 40 anys. El següent Goya el rebria 3 anys més tard per a L'orfenat, aquest com a Millor Actriu Protagonista.

Encara cal esmentar el seu pas pels més recents programes televisius com El club de la comedia, Gotas de vida, Saturday Night Live (com a artista convidada) i B&B, de Boca en Boca. També ha participat a les sèries La princesa de Éboli, El barco i Luna, el misterio de Calenda. I se l’ha pogut veure al teatre a les obres Closer i La caída de los dioses.

A continuació em concentraré en les seves pel·lícules més significatives...

 

MAR ADENTRO (2004). A l’any 2004, Belén Rueda era una actriu coneguda pels seus exitosos papers televisius a sèries com Médico de familia, Periodistas i Los Serrano (que ja es trobava a la seva quarta temporada) però va tenir l’oportunitat de donar el salt a la pantalla gran amb un paper dramàtic en una gran obra: Mar Adentro, una exquisida pel·lícula d’Alejandro Amenábar, basada en la vida de Ramón Sampedro, un tetraplègic que va lluitar durament al llarg de 28 anys, defensant el dret a l’eutanàsia i a una mort digne. Belén Rueda va encarnar a Júlia, l’advocadessa que li va donar suport fins els darrers moments.
 

L’ORFENAT (2007). No va trigar gaire en tenir accés a un personatge protagonista absolut d’una pel·lícula: el paper de Laura a L’orfenat. Es tracta de l’opera prima de Juan Antonio Bayona i ens submergeix en una fosca i terrible història on una dona orfe, la Laura, retorna a l’orfenat on va criar-se –actualment tancat– per reobrir-lo com a centre residencial per a nens i nenes amb alguna malaltia mental. Només arribar a l’orfenat el seu fill Simon comença a parlar amb amics imaginaris. Belén Rueda demostra en aquesta interpretació la seva capacitat de buidar-se en un personatge i transmetre al públic els sentiments més profunds.
 

LOS OJOS DE JULIA (2010). El director català Guillem Morales ens presenta una història tenebrosa i inquietant: dues germanes bessones, la Julia i la Sara (Belén Rueda) tenen una malaltia degenerativa als ulls que possiblement les acabarà deixant cegues, potser irreversiblement. La pel·lícula arrenca amb l’estranya mort de Sara a mans d’alguna persona que en fingeix el suïcidi. Julia, que sent una connexió molt especial amb la seva germana, té la certesa que Sara no s’ha suïcidat. Mentre l’estrès li accelera la pèrdua de vista, va sentint-se constantment observada per una presència desconeguda.
 

EL MAL  AJENO (2010). Ens trobem davant d’una pel·lícula que és veritablement de difícil catalogació: intriga, drama, història sobrenatural, gènere fantàstic... És la història d’un metge, el Dr. Diego Sanz (Eduardo Noriega), que amb els anys s'ha aconseguit immunitzar del dolor aliè i crear una barrera que li dóna prou distància emocional per a no involucrar-se. Però un dia té un enfrontament, en el pàrquing de l’hospital,  amb l’acompanyant d’una pacient. Això el portarà a conèixer a la dona del seu interpel·lador, l’Isabel (Belén Rueda), i desencadenarà tot un seguit d’esdeveniments, que trastocaran la seva vida.
 

NO TENGAS MIEDO (2011). Aquesta pel·lícula, escrita i dirigida per Montxo Armendáriz, ens acosta a Silvia. La coneixem quan és una nena de 7 anys que rep abusos del seu pare (Lluís Homar), mentre la seva mare (Belén Rueda) no vol veure-ho. Quan la Silvia (Michelle Jenner) arriba als 25 anys pren la determinació de plantar cara als sentiments i les emocions que la mantenen presa del passat i plantar cara a les persones responsables de les coses que van marcar de manera tan perdurable la seva vida passada.
 

EL CUERPO (2012). Inquietant intriga policial que arrenca amb la desaparició del cadàver de Mayka Villaverde (Belén Rueda), una influent dona de negocis, que acaba de morir aquell mateix dia. El seu jove marit Álex Ulloa (Hugo Silva) és el principal sospitós de Jaime Peña (José Coronado), el policia encarregat de la investigació. La pel·lícula ens envolta d’una aura de misteri des del seu inici i juga amb nosaltres en el seu desenvolupament, amb els seus girs argumentals que ens tenen atrapats. Belén Rueda passa breus moments davant la pantalla, però la seva presència es manté tangible en tot moment.
 

ISMAEL (2013). Ismael Tchou (Larsson do Amaral) és un nen de 8 anys que empren el viatge més important de la seva vida: agafa l’AVE des de Madrid fins a Barcelona per a conèixer al seu pare. Marxa sol sense el permís de la seva mare amb una única pista: una adreça. Un cop a Barcelona, resulta que a l’adreça ja no hi viu el seu pare... però si la Nora (Belén Rueda), la seva jove àvia. A partir d’aquest moment es va recomponent un complicat puzle a mans d’Ismael, de Nora, de Félix (Mario Casas), el pare d’Ismael, i la seva mare (Ella Kweku). Tots quatre personatges emprendran un viatge iniciàtic que els portarà a afrontar cara a cara les zones més fosques de la seva vida.
 

SÉPTIMO (2013). Un pare, Sebastian (Ricardo Darín) juga amb el seus fills a un innocent joc: a veure qui arriba primer fins a baix, si ell amb l’ascensor o els nens per les escales. Sebastian arriba a la planta baixa, espera un moment, els crida, puja a buscar-los... però els seus fills han desaparegut sense deixar rastre. Ell i la seva dona Delia (Belén Rueda), remouran cel i terra a la recerca dels petits. Una intriga desconcertant sustentada principalment en el dos personatges protagonistes.
 

LA NOCHE QUE MI MADRE MATÓ A MI PADRE (2016). Delirant comèdia d’embolics amb una protagonista absoluta: Belén Rueda en el paper d’Isabel París, una història gairebé teatral per a sis personatges, que es mouen quasi de manera única per una gran mansió. Humor negre, girs argumentals, situacions límit, malentesos i mentides i realització brillant que ens manté enganxats a la trama. Gran interpretació de Belén Rueda, que sap dosificar el seu arsenal interpretatiu per treure, en cada moment, la intensitat requerida per mantenir el clímax de la història.