El protagonista de The Big Sleep (La gran dormida) és un detectiu privat que treballa pel seu compte, independent. Tan és així que no té ni secretària. És intel·ligent, sarcàstic i sovint dóna mostres d’un idealisme romàntic que el porta a no actuar de la manera que seria més prudent: estic parlant, naturalment, de Philip Marlowe.

Philip Marlowe és un personatge nascut de la ploma de Raymond Chadler. Va aparèixer com un personatge secundari en el relat curt Finger Man (1934) i 5 anys més tard ja va ser protagonista de La gran dormida (1939). Posteriorment ha anat protagonitzant les novel·les  Adéu, nena (1940), La finestra (1942), La dama del llac (1943), La germana petita (1949), El llarg adéu (1953), Playback (1958) i Poodle Springs (obra que va deixar incompleta) a banda d’altres relats curts.

Això ha donat per molt i Marlowe ha estat interpretat al cine per Humphrey Bogart, George Montgomery, Robert Mitchum, Elliot Gould, Danny Glover, James Caan i James Garner a banda d’haver estat interpretat a la ràdio per Van Heflin a la NBC (1947) i per Gerald Mohr a la CBS (del 1948 al 1951). Powers Boothe el va interpretar per televisió, a la sèrie Philip Marlowe, Private Eye  (del 1984 al 1986).

En la pel·lícula que estem comentant, dirigida amb ma segura per Howard Hawks, ens trobem davant d’una de les interpretacions que més ha calat en el record del públic: un Humphrey Bogart que va aportar molt d’ell mateix al personatge i va fer que per sobre de tots els altres noms, ressonés el seu en el record de la gent.

Té com a parella protagonista a una molt jove Lauren Bacall. S’havien conegut al llarg del rodatge de la pel·lícula Tenir-ne o no (To Have and Have Not) l’any 1944, es varen casar el maig del ’45 i el 1946 van fer la seva primera pel·lícula un cop casats: The Big Sleep, una obra de cinema negre amb tots els elements necessaris per a fer-la una peça clau en el gènere.