Bridge of Spies (El pont dels espies) és una altra pel·lícula que es troba entre les nominades a l’edició dels Oscar de 2016. Té 4 nominacions: a la Millor Pel·lícula, al Millor Actor Secundari (Mark Rylance), al Millor Guió Original i a la Millor Banda Sonora.
La pel·lícula està dirigida per Steven Spielberg, que, sense sortir de l’excel·lent format narratiu clàssic que tan bé domina, li dóna aquella pausada intensitat a la història que ja ens va demostrar dominar magistralment a La llista d’Schindler.
Narra la història, basada en fets reals, de James Donovan (Tom Hanks), un advocat de Brooklyn que després d’haver participar en els processos de Nüremberg, en l’actualitat es troba exercint per a una companyia d’assegurances, en una feina monòtona i tranquil·la.
Aquesta pau es veu trencada quan la CIA es posa en contacte amb ell per a que defensi a un espia rus que ha estat capturat. El seu nom és Rudolf Abel (Mark Rylance) i es tracte d’un home senzill, de vida fosca i en absolut glamurosa. Les autoritats li volen atorgar un judici just en les formes, però que acabi en execució: a finals dels anys ’50 i inicis dels ’60 la guerra freda es trobava en el moment més tens i la població tenia una veritable psicosi pel perill d’atac nuclear, i la execució de l’espia havia de servir d’exemple i d’element dissuasiu per a l’enemic i una mostra de justícia ferma per a la població.
La qüestió és que les coses no van anar com les autoritats esperaven i Donovan es va prendre la seva feina seriosament, buscant el millor veredicte per a Abel. És un advocat perseverant, valent i de fortes conviccions... un personatge que presenta moltes similituds amb el mític Atticus Finch (Gregory Peck) de Matar a un rossinyol o amb Paul Biegler (James Stewart) d’Anatomia d’un assassinat. La seva honestedat no li va portar pocs problemes!
Enmig de les fortes tensions que s’estaven produint, el destí va voler que un pilot nord-americà en missió d’espionatge, en Francis Gary Powers (Austin Stowell), fos capturat per les forces de la Unió Soviètica. Es presentà llavors la possibilitat de dur a terme un intercanvi de presoners i li encarregaren novament a Donovan dur a terme la negociació, a la ciutat de Berlin, quan tot just s’estava aixecant el tristament famós mur berlinès, conegut com el Mur de la Vergonya.
Es va planejar el primer intercanvi d’espies entre els EUA i la URSS en un entorn que es transformaria en tota una icona pel gènere cinematogràfic de l’espionatge: un pont, russos a una banda i americans a l’altra i dos presos que es creuen enmig d’ell, tots dos a un pas de la llibertat. En aquesta ocasió, aquest mític indret va ser el pont de Glienicke, que separava els dos Berlins. En aquest mateix pont va filmar-se l’escena de la pel·lícula.
La música no està en aquesta ocasió en mans de John Williams, el compositor de totes les bandes sonores de les pel·lícules d’Spielberg, exceptuant El color porpra (Quincy Jones). A Bridge of Spies la banda sonora està en mans de Thomas Newman, un altre gran expert, que ha composat una banda sonora digne de la nominació a l’Oscar que ha rebut.
Spielberg parla de la pel·lícula i del seu contingut de la següent manera: “Quasi no hi ha trets. Totes les bales estan en les paraules. Tota l’acció està en les converses. Tot el suspens està en els esforços diplomàtics, en no deixar a ningú enrere...”
Aquell qui busqui una cinta de bona acció, pura i dura, amb persecucions i explosions, amb agents seductors i seductores, amb enginyosos gadgets i armes sofisticades... que no miri aquesta pel·lícula. El seu objectiu són les grans pel·lícules com les que composen la saga de James Bond o de Ethan Hunt a Missió Impossible. Però si el que estàs buscant és una aproximació honesta a uns fets històrics, una narració on prenen forma conceptes com humanitat, empatia, amistat, sentit del deure... llavors no deixis passar Bridge of Spies. Segur que et deixarà un pòsit que perdurarà, tossudament, al llarg dels dies.