Cinema: La Guerra del Desert


Durant la II Guerra Mundial, l’anomenada Guerra del Desert va estendre’s per tot el nord d’Àfrica, des del Marroc fins a l’Egipte. El domini d’aquesta regió era vital pel control de la Mediterrània i per preservar els pous de petroli controlats pels aliats al proper orient.

Les hostilitats van iniciar-se el 10 de juny de 1940 i van arribar fins al 16 de maig de 1943.

Tenir aquest front obert va se vital per afeblir la presència alemanya al front rus, ja que va haver de dividir les seves forces per a mantenir actives les dues campanyes.

 

LES RATES DEL DESERT, 1953

Des del mateix moment que el Mariscal de Camp alemany Erwin Rommel va posar-se al front de l’Afrika Korps, va actuar amb determinació, llençant una ofensiva al nord d’Àfrica que va fer recular a l’exèrcit britànic fins a Sallum, a la frontera egípcia. Al llarg de tot el territori recuperat només quedava un focus de resistència aliada: Tobruk.

Els alemanys i els italians tenien totalment encerclat Tobruk i la seva missió era la de “netejar” la zona el més ràpid possible: No podien deixar focus de resistència darrera les seves línies.

Les valeroses forces defensores de Tobruk van rebre ordres per a resistir dos mesos, mentre es consolidava la posició britànica a El Alamein, en territori egipci. Van haver de suportar un setge de 242 dies fins que el seu exèrcit els va anar a extraure... i van guanyar-se el nom de “les rates del desert” perquè van haver d’aprendre a viure sota terra, en caus que ells mateixos van excavar per protegir-se de les bombes que els plovien constantment.

La pel·lícula Les rates del desert descriu aquests fets, amb una reconstrucció lliure dels que al llarg d’aquells dies van succeir. No van haver-hi grans batalles que la història pugui rememorar, però si la tenacitat d’uns homes que sabien que el seu sacrifici era vital per a la seva causa. Va estar protagonitzada per Richard Burton en el paper del Capità Tammy MacRoberts i la presència de James Mason com el Mariscal Rommel, paper que ja havia interpretat dos anys abans a la pel·lícula Rommel, la guineu del desert (The Desert Fox: The Story of Rommel, 1951)

 

TOBRUK. 1967

Al setembre de 1942 el nord d’Àfrica estava pràcticament en mans de Rommel i la seva Afrika Korps, que s’estenia ràpidament cap al canal de Suez. Els britànics s’havien fet forts a El Alamein i intentaven resistir desesperadament.

La pel·lícula Tobruk se situa en aquest context, per a recrear un moment històric, l’Operació Agreement, sobre la que es basa remotament. L’Operació Agreement va ser una incursió amfíbia al port de Tobruk amb l’objectiu de destruir les seves principals instal·lacions. L’acció va constituir un autèntic desastre en el que van morir 746 homes britànics així com es van destruir diversos bucs de guerra. La pel·lícula dóna un tomb als fets històrics per mostrar triomfants als britànics amb la destrucció de les reserves de petroli i seriosos danys al port... un dels canvis de la història tan comuns en el cinema de Hollywood d’aquella època. Va estar protagonitzada per Rock Hudson i George Peppard.

Encara uns anys més tard, al 1971, va realitzar-se Raid on Rommel (Comando en el desierto a l’Estat Espanyol), una obra protagonitzada per un Richard Burton en hores baixes, que es va basar en la mateixa història descrita a Tobruk, caient en els mateixos defectes i aprofitant metratge d’acció de la seva predecessora. 

 

L’ESTRELLA D’ÀFRICA, 1957

L’aviació va tenir un paper destacat a la campanya del desert i entre un seguit de pel·lícules poc conegudes es troba L’estrella d’Àfrica (Der stern von Afrika), una obra del director alemany Alfred Weidenmann que materialitza el biopic d’un dels més grans asos de l’aviació germana, el tinent Hans-Joachim Marseille, un pilot que va sumar en el seu compte particular la destrucció de 157 avions enemics.

La pel·lícula va ser filmada en gran part en territori espanyol, a les platges de Canàries, convertides temporalment en les sorres del desert libi i a Sevilla. També va comptar amb la participació d’actors espanyols com Germán Cobos i Fernando Sancho.

L’obra ens acosta als avions Messerschmitt, que donaven suport aeri a l’Afrika Korps de Rommel i ens enlaire per damunt de les sorres i dels tancs, per mostrar-nos una nova perspectiva de la cruenta guerra del desert.

Aquesta pel·lícula està disponible actualment des de YouTube.
 

EL ALAMEIN, 2002

Enzo Monteleone va escriure i dirigir la pel·lícula El Alamein, la linea del fuoco, a l’any 2002, i narra  les vivències de l’exèrcit italià a El Alamein, punt fronterer amb les línies britàniques.

L’exèrcit italià, inferior al seu rival en forces i equipaments, havia de lluitar a més contra la manca d’aliments i d’aigua, la disenteria, l’hostil clima del desert i el menyspreu dels seus suposats aliats, els alemanys.

En aquestes condicions, les divisions Ariete, Trieste, Pavia i Brescia, els paracaigudistes de Folgore i el batalló XXXI de Genio havien de complir la seva missió i resistir enfront l’enemic. La pel·lícula descriu, dramàticament, la gesta d’aquests homes, sovint silenciada per la història especialment pel que fa a la segona ofensiva duta a terme pels britànics al 1942 i que va canviar radicalment el curs de la guerra al nord d’Àfrica.

La història respira un cert aire antibel·licista, mostrant solament a un grup d’homes que, lluny d’estratègies militars i sentiments gloriosos, lluiten cada dia per sobreviure.

 

PATTON, 1970

A l’any 1943, el tinent general George Patton prenia el comanament suprem del II Cos de l’Exercit dels EUA al nord d’Àfrica després de desembarcar a Rabat, al Marroc. Les coses començaven a posar-se malament per les forces de l’eix al continent africà ja que mentre el general britànic Montgomery feia retrocedir als enemics cap a l’est en una ofensiva gestada des de El Alamein, els aliats els feien la pinça des de l’oest. En una important ofensiva gestada per l’exèrcit de Rommel  contra les forces de Patton, aquestes van rebre un poderós càstig, que va marcar definitivament el rumb de la guerra al nord d’Àfrica.

La pel·lícula Patton descriu molt bé aquests fets al seu començament, en una obra que és un biopic del controvertit general des de la seva arribada al continent africà després de la derrota americana al Pas de Kasserine fins a la fi de la II Guerra Mundial, en un treball dirigit per Franklin J. Schaffner que va obtenir 8 Oscars, entre ells a la millor pel·lícula, millor actor (George C. Scott en el paper de Patton), millor director i millor guió original, en el que va intervenir Francis Ford Coppola.

Cal esmentar també la intervenció de Karl Malden en el paper del general Omar M. Bradley i la gran composició de la banda sonora realitzada per Jerry Goldsmith, que li va valdre també una nominació a l’Oscar a la millor banda sonora.