Daniel Rovira de Rivas va néixer al barri de La Paz, a Màlaga, l’1 de novembre de 1980, i és el segon de 4 germans. Dani sempre ha mostrat una gran admiració pels seus pares. A la seva mare Juanita sempre la qualifica de mare coratge i sobre el seu pare Andrés diu d’ell que és un obrer pluriocupat que ha estat camioner, quiosquer, venedor de cotxes i "segurata". Professa per ell una gran admiració i és una persona molt influent a la seva vida. De fet, va ser qui el va animar a dedicar-se a l’humor.

Va estudiar Ciències de l'Activitat Física i Esport per la Universitat de Granada i per a pagar-se els estudis va treballar com a quiromassatgista i monitor de manteniment per a persones de la tercera edat i va donar les primeres passes davant del públic, fent de contacontes en una teteria de Granada. Va cursar el darrer curs de la carrera amb un Erasmus a la ciutat d’Porto.

Es va fer membre de la Lliga de Match d'Improvisació de la Ciutat de Granada, després va cursar El Match de Improvisación y Técnica Narrativa y Motores de la Improvisación impartit per Borja Cortés al Teatre Asura de Madrid, i La Acción, el Espacio, el Tiempo y el Personaje en la Improvisación per Osqui Guzmán a l'Argentina.

El pas següent va ser introduir-se en el món de la comèdia, fent monòlegs a bars i cafeteries, fins que li va arribar l’oportunitat de formar part de la gira Paramount Comedy i del programa Nuevos Cómicos d’aquell mateix canal. Tot seguit van arribar les seves participacions en programes de televisió: a Estas no son las noticies de Cuatro, a Con hache de Eva de La Sexta, a No le digas a mamá que trabajo en la tele de Cuatro,  a Alguien tenia que decirlo a La Sexta i al Club de la Comedia. Aquests treballs no li van impedir fer gires per tot l’Estat amb els espectacles Monólogos 10, a Las noches de El club de la comèdia i finalment portant el seu propi espectacle anomenat ¿Quieres salir conmigo?

Finalment, arribats a l’any 2013, se li van obrir de bat a bat les portes de l’èxit: va protagonitzar la seva primera pel·lícula, titulada Ocho apellidos vascos, coprotagonitzada per Clara Lago, i la seva vida va fer un gir total. La pel·lícula va ser tot un èxit, generant una continuació amb Ocho apellidos catalanes protagonitzada per la mateixa parella. També va iniciar la seva participació en la sèrie televisiva B&B, de boca en boca amb Fran Perea i Belén Rueda entre molts altres actors i va començar una relació sentimental amb Clara Lago basada en una forta amistat.

La seva carrera va rebre un impuls tan gran que el 2015, a la XXIX edició dels premis Goya, actua de presentador al mateix temps que va guanyar el Goya a l’actor revelació de l’any precisament per Ocho apellidos vascos. Va ser també el presentador de les edicions de 2016 i 2017.

A partir d’aquell moment la seva aparició al cine va ser constant, sense deixar de banda seva participació en sèries televisives i en TV movies i encara va tenir temps per a escriure el seu primer llibre Agujetas en las alas y 88 razones para seguir volando, fet de petites històries il·lustrades per Mónica de Rivas.

L’any 2017 en Dani i la Clara creen la Fundación Ochotumbao per a col·laborar en projectes adreçats a millorar la vida de les persones més desafavorides, per la conservació del medi ambient i la defensa dels animals. Les seves primeres actuacions van ser en suport a Save the Children, en la investigació de la Síndrome de Rett i en diverses associacions animalistes.

L’any 2019 Dani Rovira i Clara Lago van anunciar que se separaven, però va quedar entre ells un autèntic lligam d’afecte i amistat que ha perdurat amb el temps. Com ells mateixos han declarat en alguna ocasió, el vincle està per sobre de la forma de relació: hi ha molt d’amor, molt d’afecte i molt de respecte per ambdues parts van dir.

A finals d’aquell mateix any, un nou terror envaïa el món: la Pandèmia batejada com a COVID-19 que venia a trencar el dia a dia del planeta i va endur-se moltes vides pel davant... i enmig d’aquell caos li van informar al Dani que li havien detectat un càncer, concretament un limfoma de Hodgkin, informació que va fer pública el 25 de març de 2020 a tota la premsa. Per davant, tenia un tractament de quimioteràpia que anava a posar a prova les seves defenses. Al llarg de la seva lluita amb aquesta malaltia va tenir sempre al seu costat a la Clara, donant-li suport. Finalment, després del tractament, va anunciar que el càncer havia desaparegut i que havia aconseguit deixar l’experiència enrere.

L’any 2021 ja el vam trobar treballant a tot ritme: va estrenar les pel·lícules Mediterraneo, Cuidado con lo que deseas i Jungle Cruise i el vam trobar també en la seva intervenció a la sèrie televisiva Historias para no dormir. I encara va tenir temps per a participar com a presentador al programa La noche D a TVE en 10 ocasions, per a realitzar un monòleg especial per a Netflix titulat Odio i per a fitxar pel Canal Sur per a presentar Desafio Ártico, un docureality on, un grup de 8 joves que havien superat un càncer, emprenien una expedició al Pol Nord. Tornava a estar totalment en forma!

Pel que fa a la seva vida personal fa molts anys que es va fer vegà ja que considera que aquesta és una dieta ètica i compromesa amb els animals i el medi ambient. Per altra banda, sempre ha estat un bon esportista i ha participat de manera amateur en diverses competicions d’atletisme. Ha declarat en diverses ocasions que la pràctica de l’esport l’equilibra. Entre les competicions a les quals s’ha inscrit està la mitja marató de Màlaga, competició en la qual és fàcil trobar-lo corrent al costat del seu germà José Andrés.

Ocho apellidos vascos (2014). La pel·lícula se centra en la història de Rafa (Dani Rovira), un jove sevillà que mai no ha sortit d’Andalusia, però que decideix fer-ho per primer cop per anar al darrera de l’Amaia (Clara Lago), una atractiva noia del País Basc a la que va conèixer inesperadament i que va deixar en ell una profunda empremta. Per fer-ho haurà d’endinsar-se en ple cor abertzale.
La història inicialment podria haver estat un irònic passeig per tots els tòpics “regionalistes” més explotats sobre les diferents formes de ser d’andalusos i bascos, però el projecte va anar agafant una altra dimensió. Emilio Martínez Lázaro, el director, va reconèixer que, inicialment, era una sàtira sobre la situació política al País Basc, però va anar-se transformant: a poc a poc es van introduir elements de farsa i, finalment, perquè funcionés de veritat, es va convertir en comèdia romàntica.
Aquesta va ser la primera incursió com a actor de cinema de l’humorista malagueny Dani Rovira que, a banda de compartir pantalla amb Clara Lago, també ho va fer amb Karra Elejalde com a Koldo, el pare de l’Amaia i Carmen Machi com a Merche, la mare de Rafa.
Quan va estrenar-se, la crítica, majoritàriament, la va destrossar, classificant-la de comèdia dolenta, catastròfica i sense espurna. Però com passa en no poques ocasions l’obra va rebre l’aprovació del públic, que va convertir-la en la pel·lícula que es troba a dalt del pòdium de les més taquilleres de la història del cinema espanyol, amb 10 milions d’espectadors i 60 milions d’euros de recaptació.
Com no podia ser d’una altra manera, el 2015 va arribar la seqüèl·la  Ocho apellidos catalanes en la que van repetir els quatre actors principals de la primera i es van afegir la Rosa Maria Sardà i en Berto Romero.

Ahora o nunca (2015). Comèdia romàntica dirigida per Maria Ripoll i estrenada el 19 de juny de 2015. És protagonitzada per Dani Rovira i María Valverde.
La història gira al voltant d'Alejandro (Dani Rovira) i Eva (María Valverde), una parella que decideix casar-se després de diversos anys junts. El casament es planifica a Anglaterra, en el pintoresc poble on es van conèixer, però una sèrie d'imprevistos amenacen convertir el seu gran dia en un autèntic caos.
Un dels grans problemes comença quan una vaga de controladors aeris deixa Alejandro atrapat a Espanya, mentre Eva i part dels convidats ja són a Anglaterra. A partir d'aquí, es desencadenen situacions còmiques, plenes de malentesos i de moments bojos, amb el nuvi intentant arribar a temps al seu propi casament.
Clara Lago, en un paper secundari, torna a compartir pantalla amb Rovira després de l'èxit de Ocho apellidos vascos i hi participen també Jordi Sánchez, Gracia Olayo i Carlos Cuevas.
Com és habitual en el seu estil, Dani Rovira va aportar molt al personatge, improvisant algunes de les seves línies. La directora, Maria Ripoll, va confessar que moltes escenes van funcionar millor gràcies a les ocurrències espontànies de l'actor, que feien riure tant als seus companys com a l'equip de gravació. Això va provocar que algunes preses s'haguessin de repetir perquè els actors no podien aguantar el riure.
La pel·lícula es caracteritza per un humor lleuger i escenes plenes de ritme en el més pur estil de les comèdies d’embolics.

100 metros (2016). Melodrama dirigit per Marcel Barrena i protagonitzat per Dani Rovira, Karra Elejalde i Alexandra Jiménez. La història està inspirada en la vida real de Ramón Arroyo, un home diagnosticat amb esclerosi múltiple, que es proposa el desafiament de completar un Ironman, una de les proves de triatló més exigents del món.
Ramón (Dani Rovira) és un jove executiu a qui li diagnostiquen esclerosi múltiple, una malaltia que els metges li diuen que el deixarà sense poder caminar en un període de temps curt. Malgrat això, i en contra de totes les prediccions, Ramón decideix lluitar contra la seva malaltia i es proposa l'objectiu d'acabar un Ironman. Amb l'ajuda del seu sogre Manolo (Karra Elejalde), un home que aparentment no té cap mena de fe en ell ni en la vida en general, comença un entrenament intens per aconseguir el seu objectiu, sota els estímuls constants de la seva dona Inma (Alexandra Jiménez).
La pel·lícula tracta temes com la superació personal, la força de voluntat, i la importància de l'amor i el suport familiar en els moments difícils. És una història emotiva que mostra com, fins i tot davant dels obstacles més grans, l'esperança i la determinació ens poden portar a assolir fites que semblen impossibles.

Superlópez (2018). Comèdia amb superheroi dirigida per Javier Ruiz Caldera i protagonitzada per Dani Rovira en el paper principal. La pel·lícula està basada en el popular personatge de còmic creat per Jan (pseudònim de Juan López Fernández).
La història segueix les aventures de Juan López, un home aparentment normal que en realitat és un superheroi amb poders extraordinaris. Juan va ser enviat a la Terra des del planeta Chitón quan era un nadó i va ser criat per una família humana a Espanya. Durant anys ha intentat ocultar els seus poders per viure una vida normal. No obstant això, quan una amenaça del seu passat posa en perill la Terra, Juan ha de prendre la decisió de revelar la seva identitat com Superlópez per salvar el món.
Destaca la seva relació amb Luisa Lanas (Alexandra Jiménez), una amiga de la infantesa i el seu amor, Jaime (Julián López), el seu amic i cap, i l’amenaçadora presència d’Agatha (Maribel Verdú) vinguda des de Chitón per acabar amb Superlópez.
La pel·lícula va ser produïda per Telecinco Cinema, Zeta Cinema i La Gran Superproducción AIE, amb la participació de Mediaset España i Movistar+. El rodatge es va dur a terme en diverses localitats d'Espanya, incloent-hi Barcelona i Madrid.
El film barreja elements clàssics de les històries de superherois amb un humor típicament espanyol. Tracta temes com la identitat, la responsabilitat i la lluita entre voler portar una vida normal i acceptar el destí com a superheroi. També és una sàtira del gènere dels superherois, amb referències a Superman i altres icones de la cultura pop.

Miamor perdido (2018). Comèdia romàntica espanyola dirigida per Emilio Martínez-Lázaro, conegut per èxits anteriors com Ocho apellidos vascos i Ocho apellidos catalanes. La pel·lícula és protagonitzada per Dani Rovira i Michelle Jenner.
La història gira al voltant de Mario (Dani Rovira) i Olivia (Michelle Jenner), una parella que es coneix de manera peculiar i ràpidament s'enamoren. Tenen un gat anomenat Miamor que esdevé una part important de la seva vida. No obstant això, la relació entre Mario i Olivia comença a deteriorar-se i finalment trenquen. Quan Olivia se'n va de casa, Mario es queda amb el gat, però Miamor desapareix. Després de la separació, Mario farà tot el possible per recuperar el gat, cosa que el portarà a viure situacions còmiques i a reflexionar sobre la seva relació amb Olivia.
Dani Rovira i Michelle Jenner van demostrar tenir una gran química tant dins com fora de la pantalla. Durant el rodatge, es van fer molt amics i això es reflecteix en la seva actuació. Tots dos van comentar en entrevistes que van riure molt durant les gravacions i que van improvisar moltes escenes, afegint tocs personals als seus personatges.

Los Japón (2019). Comèdia dirigida per Álvaro Díaz Lorenzo que està basada en una premissa humorística i absurda: què passaria si un ciutadà espanyol corrent es convertís en hereu de la corona japonesa?
La trama comença al segle XVII, quan un emissari japonès arriba a Coria del Río, un poble de Sevilla, per buscar refugi. Diversos segles després, un descendent d'aquesta família, que s'ha quedat a Andalusia i porta el cognom Japón, és reconegut com a hereu legítim del tron imperial japonès. Això obliga la família protagonista a viatjar al Japó i adaptar-se a una cultura completament diferent.
El contrast entre la vida senzilla i alegre d'un poble andalús i l'estricte protocol de la família imperial japonesa és la font principal d'humor de la pel·lícula. La història combina situacions còmiques, malentesos culturals i moments de reflexió sobre la identitat i les arrels.
Dani Rovira interpreta al descendent espanyol que es veu arrossegat a aquesta peculiar situació i María León és Paula, la seva dona.
La pel·lícula destaca pel seu humor lleuger i familiar, amb moments de paròdia cultural i diàlegs que juguen amb els estereotips tant espanyols com japonesos.
La pel·lícula està inspirada lliurement en un fet real: Coria del Río és conegut perquè diversos habitants porten el cognom Japón, un vestigi de l'ambaixada japonesa liderada pel samurai Hasekura Tsunenaga que va visitar Espanya al segle XVII. Aquest fet històric ha estat reinterpretat per crear aquesta història còmica i fictícia.

Mediterráneo (2021). Pel·lícula dirigida per Marcel Barrena, que aborda la crisi dels refugiats al mar Mediterrani des d'una perspectiva humanitària. Inspirada en fets reals, la cinta narra la història de dos socorristes catalans, Òscar Camps (Eduard Fernández) i Gerard Canals (Dani Rovira), que, commoguts per la crisi migratòria, decideixen viatjar a Lesbos per ajudar a salvar vides.
La història comença amb Òscar i Gerard impressionats per una fotografia d’un nen mort a la platja, una imatge que sacseja la seva consciència. En arribar a l'illa grega de Lesbos, descobreixen la falta de recursos per rescatar els refugiats que intenten arribar en condicions precàries des de Turquia. Malgrat les adversitats, estableixen una operació de rescat que esdevé el germen de l'organització no governamental Open Arms.
La pel·lícula busca conscienciar sobre la crisi dels refugiats i el paper de les ONG en la protecció de vides humanes.
Va ser nominada a diversos Goya i va guanyar el premi a Millor Direcció de Producció. També es va destacar a festivals internacionals com el Festival de Sant Sebastià.
Les seqüències marítimes es van rodar en condicions reals, cosa que va suposar un gran repte logístic i físic per als actors i l'equip tècnic.

Cuidado con lo que deseas (2021). Pel·lícula dirigida per Fernando Colomo que combina comèdia i fantasia en un context familiar. El director volia fer una pel·lícula que fos atractiva per a totes les edats, especialment pels més petits de la casa. Així, va introduir elements màgics i d'humor, que es complementen amb valors familiars​.
La trama segueix una família que passa Nadal en una cabanya a la muntanya. Els nens, fascinats per la màgia, roben una bola màgica del seu avi (José Sacristán), que pot concedir desitjos. Aquesta bola desencadena el caos quan els nens donen vida als ninots de neu, creant situacions inesperades i surrealistes.
El repartiment inclou Dani Rovira, Cecilia Suárez i Fernando Esteso, aportant un toc d'humor i calidesa. Amb un guió de Mireia Llinás i David Marqués, inspirat en la borrasca Filomena, que va cobrir bona part d'Espanya de neu el gener de 2021. Aquesta nevada històrica va influir en la creació dels escenaris i de la narrativa del film, incloent-hi els ninots de neu màgics que cobren vida​.
Originalment, el rodatge estava previst realitzar-se durant la temporada de Nadal, però la producció va haver de retardar-se a causa de la pandèmia. Això va obligar a crear un ambient nadalenc en ple estiu, amb la corresponent dificultat per a l'equip de disseny de producció que va haver de recrear escenes de neu i fred, una tasca no gens fàcil en el clima espanyol​.
El film destaca pel seu enfocament en valors familiars i màgia nadalenca, buscant entretenir grans i petits​.

El bus de la vida (2024). Pel·lícula dirigida per Ibon Cormenzana, qui també n'ha coescrit el guió juntament amb Eduard Sola. Es tracta d'una comèdia dramàtica amb un fort component emocional i terapèutic, que té com a protagonista Dani Rovira, acompanyat per Susana Abaitua, Elena Irureta i Antonio Durán "Morris" entre altres actors destacats. La cinta es va estrenar el 5 de juliol de 2024.
La trama segueix Andrés (Dani Rovira), un professor de música que es trasllada a un poble basc després de complir 40 anys, mentre intenta gestionar el seu somni frustrat de ser músic i de superar la por escènica. Un gir dramàtic es produeix quan li diagnostiquen càncer, fet que l'obliga a utilitzar El bus de la vida, un autocar que transporta gratuïtament pacients a l'hospital de Bilbao. Durant aquests trajectes, Andrés coneix altres passatgers amb qui comparteix històries, rialles i pors, trobant en aquestes interaccions la força per afrontar els seus reptes personals i professionals.
El director, Ibon Cormenzana, va concebre la idea de la pel·lícula després d'escoltar històries reals sobre un autobús gratuït que transportava pacients de zones rurals a hospitals per tractaments oncològics. Aquestes històries li van semblar tan emotives i plenes d'humanitat que va decidir portar-les al cinema amb un toc de comèdia i esperança.
Per la seva banda, Dani Rovira, interpretant un malalt de càncer, tenia una vinculació molt especial amb la història, ja que ell mateix acabava de superar un càncer el 2020. Aquest fet va influir en la seva interpretació, aportant autenticitat i emoció al seu paper.
La pel·lícula també posa èmfasi en el poder de la música com a eina de superació i curació, incloent-hi una banda sonora rica amb temes de Rigoberta Bandini, Kase-O, Fito y Fitipaldis, entre d'altres. Es tracta d'una coproducció entre Espanya i França, amb el suport del Govern Basc i del ICAA.

El campeón (2024). Melodrama ambientat en el món de l’esport dirigit per Carlos Therón, que aborda temes de superació personal i amistat en el context del futbol. És un remake del film italià homònim de 2019 i té les actuacions destacades de Swit Eme, i Dani Rovira.
La història segueix Diego, un jove futbolista de 20 anys amb un talent extraordinari, que juga a l'Atlètic de Madrid i ha estat reconegut com el millor jugador jove d'Europa. No obstant això, el seu caràcter impulsiu i conflictiu el porta a tenir problemes amb el club, que decideix assignar-li un mentor, Álex (Dani Rovira), un professor de psicologia introvertit. La relació entre aquests dos personatges serveix de base per explorar la redempció personal i la necessitat d'entendre's mútuament.
Tot i que el guió és previsible i segueix clixés típics del gènere esportiu, la pel·lícula es beneficia de l'actuació de Swit Eme i de Dani Rovira, així com d'una direcció sòlida.
Swit Eme, que és el nom artístic com a músic urbà de Marcel Serrano, va fer la seva primera aparició com a actor en aquesta pel·lícula. Per preparar-se pel paper, va treballar intensament en la seva actuació.