El desembarcament de Normandia al cine

 

Totes les circumstàncies confluïen en un punt: la inevitable obertura d’un tercer front que se sumés a l'oriental, encarnat per la ferotge resistència russa i el seu imparable contraatac, i a l’italià, on les forces aliades estaven alliberant Roma. L’obertura d’aquest tercer front tenia com a missió debilitar definitivament les forces alemanyes i possibilitar la ràpida caiguda del III Reich.

 

 

IKE, DESEMBARCAMENT A NORMANDIA (2004). Des de l’any 1942 el general nord-americà Dwight David  "Ike" Eisenhower va ser anomenat Comandant General del Teatre d’Operacions Europeu amb seu a Londres però va ser al febrer de 1944 quan va rebre l’oferiment més difícil d’acceptar de tota la seva llarga carrera militar: assumir el càrrec de Comandant Suprem Aliat de la Força Expedicionària a Europa. Això significava escoltar, tenir en consideració i donar ordres a tots els generals aliats, no solament els de l’exèrcit ianqui sinó també a la resta dels aliats... i no era una feina gens fàcil ja que estava ple de prime donne amb egos monumentals. Per la missió va necessitar totes les seves dots com a militar però també, i igual d’important, les seves excepcionals facultats diplomàtiques. A partir d’aquell mateix moment va iniciar-se l’anomenada Operació Overlord que havia de conduir al desembarcament de les forces aliades en territori europeu des de la Gran Bretanya. Els russos estaven empenyent amb força des del front rus i les forces aliades estaven pujant lentament per Itàlia però de manera imparable i en tots dos casos estaven infringint un seriós càstig a les forces alemanyes. Era el moment adequat!

Es va decidir que el desembarcament es produiria a les platges de Normandia. El lloc més natural perquè es dugués a terme era l’estret de Calais, que era el punt on la Gran Bretanya es trobava més a prop del territori francès, però era també el lloc que estava més defensat per les forces del mariscal de camp Rommel. Per a reforçar la idea que el desembarcament es produiria a Calais els aliats van establir-hi allí al general Patton i van crear tot un exercit fictici al seu voltant. Tots els preparatius i les negociacions es troben ben recollides a la pel·lícula Ike, desembarcament a Normandia (Ike: Countdown to D-Day, 2004), una modesta però ben realitzada pel·lícula que té a Ike com a personatge central i que arrenca amb el seu nomenament i arriba fins el 6 de juny del ’44, el dia del desembarcament, anomenat en clau dia D. Tom Selleck s’encarregà de donar vida a Ike.

 

 

EL DESEMBARCAMENT. Per fi l’operació Overlord es va posar en marxa, malgrat les inclemències meteorològiques, sobre les platges de Normandia van desembarcar, en diverses onades, 250.000 homes en la major invasió per mar de la història. Aquest tercer gran front sobre territori europeu va significar el veritable començament de la fi del Tercer Reich. Aquesta gran gesta ha aparegut directament o indirectament a moltes pel·lícules de més o menys rigor històric. Aquí posaré bàsicament l’accent en dues d’elles, les més famoses i també les més ben documentades...
 

THE LONGEST DAY (El día más largo, 1962). Gran superproducció en el que va ser la pel·lícula en blanc i negre més cara de la història (només superada molt més tard per La llista de Schindler), en la que es va reconstruir, amb tot luxe de detalls, les decisives 24 hores d’aquell 6 de juny. Va comptar amb un repartiment d’autèntic luxe, amb actors de la talla de John Wayne, Robert Mitchum, Robert Wagner, Robert Ryan, Henry Fonda, Sal Mineo, Peter Lawford, Sean Connery, Curd Jürgens, Jeffrey Hunter, Mel Ferrer, Steve Forrest, Paul Anka, Rod Steiger, Bourvil, George Segal, Stuart Whitman... Encara que amb alguna imprecisió, la pel·lícula recull gran quantitat d’anècdotes i de situacions que es van viure al llarg d’aquell cruent dia, inspirades en el llibre del mateix títol escrit per Cornelius Ryan. Va estar realitzada per quatre directors diferents: Ken Annakin per a descriure les escenes britàniques, Andrew Marton per les nord-americanes  i Bernhard Wicki per les alemanyes, a més de Gerd Oswald per a les escenes dels paracaigudistes. També va comptar amb diversos assessors militars per a dotar de major credibilitat les accions descrites.

 

 

Aquesta va estar considerada la pel·lícula definitiva sobre el desembarcament de Normandia fins a l’arribada de SAVING PRIVATE RYAN (Salvar al soldado Ryan, 1998) una esplèndida pel·lícula d’Steven Spielberg, amb una sempre espectacular banda sonora de John Williams. La pel·lícula passa d’estratègies i de tàctiques. Ens embarca en una barcassa de desembarcament i ens condueix fins a les portes de l’infern, a les mateixes sorres d’Omaha. Sentim els projectils enemics volant al nostre voltant i experimentem l’horror que va significar sobreviure fins a sortir d’aquelles platges: vivim l’experiència de la guerra com mai ens l’havien mostrada, en format semi-documental, en els 22 minuts més durs que mai no s’havien vist al cinema.

Al finalitzar aquell 6 de juny, les forces aliades havien posat els peus en territori francès i ara es disposaven a consolidar ràpidament la posició i a marxar el més ràpid possible cap a Berlin.

 

 

GARBO, L’ESPIA (2009). A llarg del dia del desembarcament i fins a molts dies després, inexplicablement les forces nazis encara es trobaven preparades per intervenir a Calais: el motiu era que el seu millor agent secret, Garbo, infiltrat a Londres, els havia garantit que tot allò no era més que una maniobra de distracció i que el veritable desembarcament vindria de la mà de Patton i es produiria des del port de Dover, per l’estret de Calais. Això estava fonamentat amb els informes dels seus 22 informadors repartits per tota la geografia britànica... o això és el que creien els alemanys. De fet, darrera l’agent conegut com a Garbo s’hi amagava un català, Joan Pujol Garcia, que estava fent contraespionatge i que en realitat treballava pels britànics. I va ser un autèntic rei de l’engany. Va anar guanyant-se la confiança de Berlin a poc a poc i va anar creant tot una inexistent xarxa d’espionatge a través de centenars de pàgines d’informes de tot tipus. A l’any 2009, en una coproducció de TV3 i TVE va realitzar-se un esplèndid documental, Garbo, l’espia, en el que es detallava tota la seva increïble història.

 

 

ESPIES A L’OMBRA (Les Femmes de l'Ombre, 2008). Pel·lícula francesa dirigida per Jean-Paul Salomé on es posa el focus en totes aquelles persones, anònimes, que van col·laborar en que els plans aliats arribessin a bon port. En aquest cas ens presenta una missió fictícia, basada remotament en la figura històrica de Lise de Baissac (lluitadora de la resistència), on un petit grup de dones són enviades des de Gran Bretanya al territori francès per a dur a terme una important missió, just abans del desembarcament aliat. Indirectament és un homenatge a totes les dones que van  lluitar contra el nazisme al món, la participació de les quals va ser vital per a la fi de la guerra i moltes d’elles han estat injustament oblidades. Està protagonitzada per la sempre intensa Sophie Marceau, que dóna vida a Louise Desfontaines.

 

 

OVERLORD (1975). Esplèndid drama filmat en blanc i negre, que ens acosta al trajecte vital del jove britànic Tom (Brian Stirner) que és tret de la seva plàcida vida familiar amb motiu del seu reclutament i que els conduirà finalment a participar en el desembarcament de Normandia. Presenciem el seu comiat dels pares i de la seva estimada gosseta, el solitari viatge fins al punt de concentració dels joves cadets, el seu dur entrenament, els amics que fa entre els companys d’armes, els lligams que estableixen, les seves diversions i els seus somnis, els seus moments d’amor i de tendresa... i finalment la seva mort sense ni tan sols arribar a trepitjar les sorres de la platja de Normandia. Overlord és un dur retrat de la guerra a través de la vida d’en Tom i del seu trist destí, que va estroncar prematurament la seva jove vida. La pel·lícula conté imatges reals tretes de filmacions de l’època de les quals es val el seu director, Stuart Cooper, per oferir-nos els contrastos entre la guerra i la destrucció de l’entorn amb el món íntim d’en Tom.