L’èxit del desembarcament de Normandia va constituir una important fita en el camí de la victòria aliada, però aquest fet no solament no significava que estava tot guanyat sinó que, lluny d’això, a les forces aliades encara els quedava els seus encontres més cruents amb els alemanys. En els mesos immediatament posteriors havien d’arribar unes esgarrifoses xifres de baixes...
VALQUÍRIA (2008). Un mes després del transcendental desembarcament de Normandia es van materialitzar els detalls d’un complot organitzat per oficials alemanys per a la realització d’un atemptat que acabés amb la vida del Führer i poses al capdavant d’Alemanya un nou govern que acabés amb la II Guerra Mundial. Aquest fet va ser conegut com la “conjura dels generals”, anomenada en clau Operació Valquíria i organitzada pel coronel Claus von Stauffenberg (Tom Cruise). L’atemptat es va dur a terme a la coneguda com “la guarida del llop”, en una reunió d’estat major, en la que Adolf Hitler salva la vida de forma totalment casual. Va ser el 20 de juliol de 1944. Naturalment, aquest fet va provocar una cruenta represàlia que va acabar amb la vida de Stauffenberg i dels principals implicats i no va fer altra cosa que empitjorar l’estat psicòtic del dictador alemany. La pel·lícula està dirigida per l’eclèctic Bryan Singer.
CREMA PARÍS? (1966). Un cop consolidat el desembarcament i estabilitzada la línia del front, les forces aliades tenien clar que el primer gran objectiu, ple de simbolisme, era l’alliberament de París, que va produir-se l’agost del ‘44. Una gran pel·lícula, basada principalment en les hores prèvies a l’alliberament de París, va ser l’obra Paris brûle-t-il? (Crema París?, 1966), una sòbria i ben documentada història, basada en la prestigiosa novel·la de Larry Collins i Dominique Lapierre del mateix títol. Un completíssim elenc d’actors i actrius van donar consistència interpretativa a la història: Jean-Paul Belmondo, Charles Boyer, Leslie Caron, Alain Delon, Kirk Douglas, Glenn Ford, Yves Montand, Anthony Perkins, Simone Signoret, Robert Stack, Jean-Lois Trintignant, Orson Welles... un repartiment d’autèntica superproducció. Una de les qüestions més interessants que posa de relleu, és la dificultat que tenia la resistència francesa de coordinar-se i actuar en una mateixa línia d’objectius, a causa de les grans diferències entre les faccions que la composaven. De fons, l’absurda ordre que les tropes alemanyes van rebre des de Berlín: si perdien París tenien instruccions de deixar la ciutat en flames!
UN PONT MASSA LLUNYÀ (1977). A mitjans del mes de setembre de 1944, l’avançament aliat s’estava desenvolupant de manera imparable per tot el continent. Ja havia estat alliberada la quasi totalitat del territori belga i es veia possible la finalització de la guerra abans del Nadal, però l’avançament per Holanda anava a ser decididament complicada. Amb una orografia farcida de rius, els ponts resultaven de gran importància per assolir els ràpids resultats desitjats, però els alemanys quan es retiraven d’una posició destruïen els ponts per a dificultar l’avançament aliat. En aquesta situació, el general anglès Montgomery –un apassionat defensor de les actuacions de les forces aerotransportades- va idear un temerari pla: en la més gran operació aerotransportada de tots els temps, es llençarien paracaigudistes americans, polonesos i britànics als ponts de Veghel, Grave, Nimega i Arnhem, amb la missió de prendre i assegurar les posicions mentre l’exèrcit expedicionari pujaria des d’Eindhoven ràpidament en una acció llampec que els portaria al mateix cor de l’Alemanya industrial. L’acció va rebre el nom d’Operació Market Garden i és recordada com una de les accions més desastroses de la II Guerra Mundial i que va acabar en un autèntic desastre. Unes informacions imprecises dels serveis d’intel·ligència, aspectes climàtics i altres d’autèntica mala sort van motivar que fallessin tots els plans i acabes costant-li als aliats més de 17.000 homes entre morts, ferits i desapareguts. Cal recordar que el día D les pèrdues aliades havien estat de 12.000 homes. Aquesta terrible operació queda molt ben detallada a la pel·lícula Un pont massa llunyà (A Bridge Too Far), una gran producció en la que van intervenir-hi actors tan notables com Sean Connery, Ryan O'Neal, Gene Hackman, Edward Fox, Michael Caine, Anthony Hopkins, James Caan, Colin Farrell, Maximilian Schell, Elliott Gould, Laurence Olivier, Dirk Bogarde... i va estar dirigida per Richard Attenborough.
LA BATALLA DE LES ARDENES (1965). Descartades les solucions ràpides, la guerra es va convertir en una autèntica campanya de desgast i les forces alemanyes, abans amb capacitat per estendre’s per tota Europa i el nord d’Àfrica, ara en prou feines podien defensar les seves pròpies fronteres. En aquesta situació, ningú creia possible que els alemanys preparessin una contraofensiva, però a causa de les pressions directes del propi Führer els nazis van organitzar una acció a la boscosa zona de les Ardenes amb tot el que tenien en aquesta part del front. Era el 16 de desembre del ’44. La sorpresa i les grans forces concentrades van fer que l’operació tingués un relatiu èxit, però la heroica defensa de la població de Bastogne per part de la 101a divisió USA va frenar a l’enemic el temps suficient com per que l’exèrcit ianqui pogués reaccionar i contraatacar. La batalla va durar fins el 10 de gener de 1945 i les xifres resultants en baixes americanes va ser terrible: 19.000 homes van perdre la vida en la batalla més sagnant pels americans de tota la II Guerra Mundial. S’acostava la fi de la guerra, però aquesta estava resultant especialment cruenta. La reconstrucció dels fets succeïts en aquesta batalla es poden trobar a La batalla de les Ardenes (Battle of the Bulge), novament una gran producció amb un repartiment de luxe: Henry Fonda, Robert Ryan, Dana Andrews, Ty Hardin, Pier Angeli, Charles Bronson, Telly Savalas... i va estar dirigida per Ken Annakin.
EL PONT DE REMAGEN (1969). Destruïdes les forces alemanyes que podien oposar una forta resistència a l’avançament aliat, el camí que portava cap a Berlin estava cada vegada més aplanat. Per obstaculitzar-lo Alemanya només comptava amb la possibilitat de mantenir l’estratègia d’eliminar tots els ponts que existien entre les forces enemigues i ells. Ja en territori alemany, hi havia un pont altament estratègic: el pont del districte de Remagen, a sobre del Rin. S’havia construït a la Primera Guerra Mundial, pesava 4.600 tones i tenia una llargada de 325 metres. Va rebre el nom de pont de Ludendorff. Els aliats van aconseguir capturar-lo íntegre el 7 de març de 1945. Els fets que van envoltar aquesta gesta estan recreats a la pel·lícula El pont de Remagen (The Bridge at Remagen). Aquesta obra està dirigida per John Guillermin i protagonitzada per George Segal i Robert Vaughn.
EL PONT (1959). Amb el títol original de Die Brücke va estrenar-se una gran obra del cinema alemany que narra els darrers dies de resistència nazi: en un petit poblet d’Alemanya l’exèrcit recluta a nois molt joves, gairebé nens, perquè defensin la pàtria i els ideals del nacional-socialisme. Sense cap mena de preparació militar, els superiors assignen a un petit grupet d’ells a la defensa d’un petit pont. Una pel·lícula de marcat to antimilitarista basada en una novel·la de Manfred Gregor i dirigida brillantment per Bernhard Wicki. Aquesta obra, potser gràcies a l’efectiva senzillesa de la seva posada en escena, aguanta molt bé el pas de les dècades i manté totalment viu el seu missatge principal: mostrar-nos fins a quins límits pot arribar l’horror de la guerra, fins i tot davant d’una causa ja perduda. Una pel·lícula molt recomanable malgrat les seves limitacions.