Joy

 

A la dècada dels ’90, Joy Mangano, una noia jove, separada i amb dos fills, amb una família marcadament desestructurada, va fer front a un món que li marcava quin era el seu lloc a la societat i la condemnava a portar una vida fosca i esclava per aconseguir tirar endavant la seva atípica família. Però ella tenia els seus somnis, fonamentats en la seva inventiva i la seva creativitat...

En el seu cap ja s’havia forjat un primer gran projecte: l’invent conegut posteriorment com a “Miracle Mop”, el pal de fregar miraculós. Coneixia perfectament l’esforç i el desgast que significava la feina de casa i va idear un pal que alleugerés a les persones el pes d’aquesta tasca. Amb aquesta finalitat va dissenyar una pal lleuger, amb una mopa altament absorbent que es podia escórrer sense necessitat de mullar-se les mans.

Va patentar la seva idea i va costejar la seva fabricació amb els seus estalvis i en gran mesura hipotecant la seva casa. Però va veure ràpidament que el camí no seria fàcil: va provar de vendre el producte porta a porta, pel carrer, però les coses no pintaven gens bé.

 


Va passar, però, una cosa que va fer donar un tomb inesperat a les situació: a l’any 1992, quan tenia només 33 anys, va topar-se amb una novetat que estava penetrant amb força a la societat: el format televisiu de la tele-tenda. La cadena Home Shopping Network estava utilitzant aquesta pràctica amb uns resultats extraordinaris. El procediment era molt simple: després d’uns minuts de l’emissió de les explicacions sobre un producte, començaven a rebre’s  trucades per comprar el producte... a milers!

Li van donar una oportunitat i quan Joy es va posar a presentar directament el seu producte per aquest mitjà, va vendre l’espectacular xifra de 18.000 unitats en només mitja hora! Aquest va ser el primer pas per a llençar-la i consolidar-la com a inventora i empresària d’èxit. A partir d’aquest moment aquella jove va donar un pas que la portaria per un camí ple de reptes i de superació i que l’ha conduït, a l’actualitat, a dirigir un imperi de venda a distància amb unes xifres de vertigen: només amb els Miracle Mop genera uns guanys anuals de 10 milions de dòlars.

 

 

Però no et pensis que va quedar només en això. S’han comptat més de 100 d’altres invents nascuts de la seva creativitat i de la seva experiència, com ara les espelmes sense metxa, els penjadors de roba envellutats, les maletes en les que la roba no s’arruga o les sabates per a semblar més alts... diuen que al 2010 va vendre, per exemple, 30.000 parells de sabates amb plataforma en només tres hores.

La seva empresa, Ingenious Designs, factura actualment uns 150 milions de dòlars anuals i dóna l’oportunitat a gent amb productes innovadors i interessants per a disposar d’un espai per a vendre’ls.

Aquesta és a grans trets l’exitosa experiència de Joy Mangano, personatge real en qui està inspirada la pel·lícula Joy.

La pel·lícula, malgrat la presència de grans actors, té una única protagonista que brilla gairebé en solitari: Joy, interpretada per una intensa i expressiva Jennifer Lawrence, en un paper que li ha valgut una merescuda nominació a l’Oscar a Millor Actriu. Un dels mèrits d’aquesta interpretació és la seva capacitat expressar una àmplia gamma de sentiments i situacions sempre des d’un registre contingut i mesurat.

En paraules de la pròpia Lawrence, aquesta historia tracta sobre moltíssimes coses. No és solament la historia de Joy. Tracta sobre la família, sobre la crueltat de l’èxit i el que implica aconseguir-lo. A mi m’agraden especialment tots els canvis que Joy experimenta. Em va encantar poder-la interpretar des de vulnerable i autocrítica fins a forta i distant, i em va agradar que es convertís en una veritable matriarca per a la seva família.”

 

 

Orbitant al voltant de Joy trobem un grapat de personatges molt interessants que no arriben a desenvolupar-se gaire i que sempre queden al servei de la protagonista.

El primer i més entranyable és Mimi (Diane Ladd), l’àvia de Joy i narradora d’una bona part de la història. Conviu amb ella i és la persona que més creu en les seves possibilitats des que Joy era una nena i que l’estimula sempre perquè confií en les seves idees i perquè deixi volar la seva creativitat.

La seva mare, Terry (Virginia Madsen), és una dona neuròtica, que es passa la vida al llit de la seva habitació mirant culebrots. La seva vida no té altre sentit des del moment en que va separar-se del seu marit. La podem veure com descobreix novament l’amor.

El seu pare, en Rudy (Robert De Niro), és un personatge de mentalitat molt simple i tradicional i de comportament egoista. Temps enrere va deixar a la seva esposa i va marxar de casa amb una altra dona, però ara aquesta el torna a casa perquè ja no el vol i ell, sense cap altra lloc on anar, s’hi torna a instal·lar. Sempre té a la boca, per a Joy, el poc edificant consell que es deixi de negocis i es dediqui més a la casa.

L’exmarit de Joy també viu amb ells. Es tracte d’en Tony (Edgar Ramirez). Malgrat que es van divorciar ha quedat entre ells una bona amistat i Joy li té una habitació reservada al soterrani de la casa, on està instal·lat.

Hi ha encara dos personatges més que tenen un paper rellevant a la pel·lícula: Trudy (Isabella Rossellini), una dona que ajuda a finançar el projecte de Joy i Neil Walker (Bradley Cooper) que li donarà la primera oportunitat al programa de tele-tenda que dirigeix.

Una història coral on tots els personatges es queden minúsculs per a magnificar la figura de Joy: ella és la protagonista absoluta i no cedeix un pam a la resta de personatges.

Jennifer Lawrence, als seus 25 anys, en una carrera meteòrica, ha estat nominada a l’Oscar en 4 ocasions: al 2011 per Winter’s Bone, al 2013 per El costat bo de les coses (ocasió en la que va obtenir el seu Oscar a Millor Actriu i la va convertir en l’actriu més jove en rebre aquest premi), al 2014 per La gran estafa americana i ara per Joy.

Ja porta sobre les espatlles 28 treballs entre els que destaquen, a banda de les pel·lícules nominades, els quatre lliuraments de Els jocs de la fam, la seva encarnació de Mystique dels X-Men en 3 ocasions i obres tan memorables com Lluny de la terra cremada o La casa al final del carrer.

Tots aquests són motius més que sobrats com perquè avui sigui una de les actrius millors pagades del moment i que gaudeix d’una gran popularitat.

Joy ens parla de perseguir els somnis, de perseverar, de no arrugar-se davant de les adversitats i de totes aquelles coses que, si ets dona, pesen com a veritables lloses sobre les pròpies espatlles: els prejudicis d’una societat encara molt patriarcal.